gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant241.gmi captured on 2024-08-25 at 00:36:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXL

COM PLAERDEMAVIDA DEMANÀ PERDÓ A TIRANT

–¡O, més que altra atribulada! Contínua tristícia combat lo meu cor com pens en lo dan de la vostra virtuosa persona. E ab strema vergonya só venguda davant la senyoria vostra per yo ésser stada ocasió de tant de de mal que·s sia seguit en lo millor cavaller qui en lo món tot trobar-se poria. Mas, per la molta amor que no ignorau que us porte, desijosa de servir-vos, m’à donat atreviment de venir-vos davant, com pens que sou lo més benaventurat cavaller que jamés nasqués, trobant-se en la senyoria vostra tostemps misericòrdia, axí als amichs com als enemichs, car per totes les corts dels grans senyors és feta memòria de la vostra grandíssima virtut. E yo, més trista que altra, ab lo meu sperit nafrat per la strema pena que us veÿa passar, prench a vós sol per testimoni quant he pogut fer per ésser sana de tal mal. Temptava resestir a les paraules de la Viuda Reposada, e aureu a impossible que una donzella ho pogués haver sofert. Però al fi, vençuda, m’és forçat ab temerosa veu demanar-vos mercé, car vós teniu poder de dar-me mort o de conservar-me la vida, com yo sia stada causadora del vostre mal, axí com ho ha permés la despiadada fortuna. Per què, demane molta gràcia a la senyoria vostra que·m vulla perdonar.

E hun sospir que dels retrets del cor de Tirant spirant partia, fon principi a semblants paraules:

–Donzella virtuosa, no teniu causa neguna de demanar-me perdó, car culpa en res no teniu. E possat cars vós la tinguésseu, no una, mas mil voltes vos perdonaria, atenent la molta volentat que tostemps vos he coneguda. E pregau a Déu que yo·m leve del lit, car més part teniu en mos béns y en la mia persona que totes les dones e donzelles del món. E de açò no us ne diré més, per lo gran desig que tinch de saber de aquella sereníssima princessa què ha fet en ma absència. Bé pens que amor haurà desmenuït en sa altesa e no volrà més veure’m ni permetrà que jamés li vinga davant. Aquesta és la major dolor que en aquest món puch sentir. E pensau que aquest mal que tinch no és res per a mi, car moltes altres voltes só stat nafrat e en punt de retre l’esperit; emperò aquest és lo que de tots punts me leva lo saber. E la causa de ma strema dolor és la descontentació que de mi té ma senyora. E açò és lo que a mi fa dolre. Per què us prech, donzella, si mon bé desijau, vos plàcia voler-me dir tot lo que és de bé o de mal, e no·m façau més star en pena.

Plaerdemavida, ab gest e cara afable li dix que era molt contenta de fer-li aquell servir e, a baixa veu, féu principi a hun tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior