💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant232.gmi captured on 2024-08-25 at 00:36:37. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXXI

COM PLAERDEMAVIDA POSÀ A TIRANT EN LO LIT DE LA PRINCESSA

–La sperança que tinch del vostre propi delit me obliga en servir-vos, encara que conegua que passe los límits la granea de ma culpa, emperò augmenta en mi lo hús de rahó, coneixent sou mereixedor de tal premi. E perquè conegau ma benvolença, quant és lo desig que tinch de servir e honrar la senyoria vostra, en la hora que lo emperador volrà sopar, vostra mercé trobar-se deixe, leixant a part los forts pensaments, car yo us promet de posar-vos en lo retret de ma senyora. Hi en la reposada nit pervenen los solaços a les persones enamorades, ab doble poder combatent a la solicitut tenebrosa, hon augmentarà vostre delit.

E stant en aquestes rahons, lo emperador, qui sabé que Tirant era a la cambra de la duquessa, tramés per ell e torbaren-lo de ses rahons.

Com Tirant fon ab lo emperador en lo consell, parlaren molt de la guerra e de les coses necessàries en aquella. E ja en aquella hora tots anaven vestits del que·s pertanyia ha guerra.

Com fon nit scura, Tirant vingué a la cambra de la duquessa; e, com lo emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt alegra e pres a Tirant per la mà e portà’l-se’n, lo qual anava vestit ab gipó de cetí carmesí, ab manto abrigat e ab una spasa en la mà. E Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-y una gran caixa ab un forat que y havien fet perquè pogués alendar. Lo bany que allí tenien aparellat stava davant la caixa.

Aprés que agueren sopat, les dames dançaren ab los galants cavallers. E com veren que Tirant no y era, leixaren-se de dançar, e lo emperador se retragué en la sua cambra e les donzelles se n’anaren e deixaren a la princessa dins en lo seu retret —en aquell hon Tirant stava—, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en scusa de traure un drap de li prim per al bany, obrí la caixa e deixà-la un poch uberta e posà roba desús, perquè neguna de les altres no u vessen. La princessa se començà a despullar e Plaerdemavida li parà lo siti, que venia endret, que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa. Per fer plaer a Tirant, mirava-li tota la sua persona e tot quant havia filat, e dehia-li:

–A la fe, senyora,110 si Tirant fos ací, si us tocava ab les sues mans axí com yo faç, yo pens que ell ho stimaria més que si·l fahie<n>111 senyor del realme de França.

–No cregues tu axò —dix la princessa—, que més stimaria ell ésser rey que no tocar-me axí com tu faç.

–¡O, Tirant, senyor! ¿E hon sou vós ara? ¿Com no sou ací prop perquè poguésseu veure e tocar la cosa que més amau en aquest món ni en l’altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora princessa: yo·ls bese en nom de tu, qui est dels cavallers del món lo millor. Vet ací los hulls, e la boca: yo la bese per tu. Vet ací les sues cristal·lines mamelles, que tinch cascuna en sa mà: bese-les per tu. Mira com són poquetes, dures, blanques e lises. Mira, Tirant: vet ací lo seu ventre, les cuxes e lo secret. ¡O, trista de mi, que si home fos, ací volria finir los meus darrers dies! ¡O, Tirant! ¿Hon est tu ara? ¿Per què no véns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant són dignes de tocar ací hon yo toque e altri no, car aquest és bocí que no és negú que no se’n volgués ofegar.

Tirant tot açò mirava e prenia-y lo major delit del món per la bona gràcia ab què Plaerdemavida ho rahonava, e venien-li de grans temptacions de voler exir de la caixa.

Com agueren stat axí un poch burlant, la princessa entrà en lo bany e dix a Plaerdemavida que·s despullàs e que entràs dins lo bany ab ella.

–No u faré, sinó ab una condició.

–¿Quina serà? —dix la princessa.

Respòs Plaerdemavida:

–Que comporteu que Tirant stigua una hora en lo vostre lit e que vós hi siau.

–¡Calla! ¿Que est folla? —dix la princessa.

–Senyora, feu-me tanta de mercé que·m digau, si Tirant una nit venia ací, que neguna de nosaltres no u sabés, e·l trobàsseu al vostre costat, ¿què diríau?

–¿Què li tenia de dir? —dix la princessa—. Pregar-lo hia que se n’anàs e, si anar no se’n volia, ans deliberaria de callar que ésser difamada.

–A la mia fe, senyora —dix Plaerdemavida—, axí u faria yo.

E stant en aquestes rahons entrà la Viuda Reposada e la princessa la preguà que·s banyàs ab ella. La Viuda se despullà tota nua e restà ab calces vermelles e al cap un capell de lli. E encara que ella tenia molt bella persona e ben disposta, emperò les calces vermelles e lo capell al cap la desfavoria tant que paria que fos un diable. E certament, qualsevulla dona o donzella qui en tal so la mireu, vos parrà molt leja per gentil que sia.

Lo bany acabat, portaren a la princessa la col·lació, que fon un parell de perdius ab malvezia de Candia e aprés una dotzena de hous ab sucre e ab canyella. Aprés se posà en lo lit per dormir.

La Viuda anà-sse’n en la sua cambra ab les altres donzelles, sinó dues que dormien d<in>s112 lo retret. Com totes foren adormides, Plaerdemavida levà’s del lit hi en camisa tragué a Tirant de la caixa. E secretament lo féu despullar, que neguna no u sentís. E a Tirant tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.

–¿Quina cosa és aquesta? —dix Plaerdemavida—. No és home en lo món que sia animós en armes que no sia temerós entre dones. ¿En les batailles no teniu temor de tots los hòmens del món, e ací tremolau per la vista de una sola donzella? No temau cosa neguna, que yo seré tostemps ab vós e no me’n partiré.

–Per la fe que dech a nostre senyor Déu, yo seria més prest content de entrar en liça en camp clos, a tota ultrança, ab X cavallers, que no cometre semblant acte.

E tostemps ella posant-li sforç e animant-lo, ell sforçà sa calitat. La donzella lo pres per la mà hi ell, tot tremolant, la seguí e dix:

–Donzella, la mia temor és de vergonya per lo strem bé que vull a ma senyora. Més stimaria tornar-me’n que anar més avant, com pens que la magestat sua no té sentiment negú de açò; e no és menys, com veurà axí gran novitat, tota no s’altere en si. E yo desige ans la mort que la vida que fer offensa a sa majestat. Adquerir-la volria ab amor, més que no ab dolor. E com veig que ab tan gran desorde la granea de ma benvolença, ab il·lícites pràtiques la haja de conquistar, lo meu voler ab lo vostre no és conforme. Per Déu e per merçé vos prech, virtuosa donzella, a vós plàcia que·ns ne tornem, car yo dellibere ans de perdre la cosa que he més amada e lo que tant he desijat, que si fahia cosa que en res la agreujàs. Encara, me par molt gran càrrech, que ans de haver errat sia ací vengut, que per tal defalt deuria yo ésser fet homeyer de la mia persona. E no penseu, donzella, que yo per sola temor ho deixe, mas per la strema amor que a sa alteza porte. E com ella serà serta que yo tan prop li sia stat e que per amor só stat de no enujar-la, en major compte m’o pendrà de infinida amor.

Plaerdemavida pres molta ira en les paraules de Tirant e, essent molt malcontenta d’ell, féu principi a paraules de semblant stil.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior