💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant219.gmi captured on 2024-08-25 at 00:36:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Ab lo menys cĂ rrech que porĂ©, vull satisfer a ta demanda, per ço com Ă©s cosa que vergonya ab si porta, car la mia lengua ab gran treball pot formar tals paraules, ne la mia cara no gens bella, qui Ă©s temerosa e molt vergonyosa, te darĂ causa de negar que hun tan leig e gran defalt de mi s’aparte. No vull mĂ©s ab tu contendre de paraules, perquè conegues quanta Ă©s la mia paciència e humilitat, car los solĂcits treballs e malaltia que la misèria humana ab si porta, fa dolre la mia atribulada pensa. E axĂ passarĂ© lo temps de ma penada vida celant la granea de la mia strema pena. E no penses sia tan poch lo treball que comporte en detenir tan gran dolor cuberta, car los plors e sospirs qui als atribulats turmenten, Ă©s gran descans poder-los manifestar a persona fel. E per ço yo ame de present lo que tu, per ventura, ames en sdevenidor.
E no li pogué més dir per ço com los metges vingueren acompanyats de la emperadriu. Tirant pres licència e anà -se’n a sa posada pensant tostemps en lo que la princessa dit li havia. E fon posat en gran pensament e axà stigué, sens menjar, que no volgué exir de una cambra fins que lo conestable anà al palau e parlà molt ab Stephania e ab Plaerdemavida e·ls dix lo fort pensament que Tirant tenia del que la princessa dit li havia.
–¿Quin remey porem dar —dix Stefania— a la sua gran dolor, car tant com yo adobe de dia ho desbarata la Viuda de nit? E com yo li parle de res de Tirant, lo que de primer no feĂża, ans volia nit e dia no parlassen d’alre e de ses amors com se regiria, ara se Ă©s sots mantel cuberta. E aquesta, que tĂ© lo cor temerĂłs e l’enteniment grosser en amar, hi entra molt mal e ab gran dificultat en amor. E la Viuda, qui sab aquest cĂ rrech de amor per ella conegut, li muda tot lo joch com a maestra en l’art. E tots los qui amen sĂłn cechs e no·s temen ni miren en tals afers. Car si la Viuda no fos, no una vegada, mas cent, yo l’haguera fet entrar dins la sua cambra, volguĂ©s o no, axĂ com fiu aquella nit al castell de MalveĂ. Però, puix a mi no Ă©s tolta libertat, ab baxa veu yo li parlarĂ© de Tirant ab ombra de piadosa amistat.
E finit lur parlament se n’entraren en la cambra hon era la princessa ab grans rahons ab la Viuda Reposada, e no li poguĂ© parlar. E coneguĂ© Stefania no era ora disposta per parlar ab ella. Lo emperador, que sabĂ© que lo conestable era allĂ, pensĂ Tirant hi devia Ă©sser tanbĂ©. FĂ©u-los cridar e, com devien tenir lo consell, dix l’emperador:
–Anem a la cambra de Carmesina e allà veurem com stà , car huy tot lo dia no·s sent bé.
Lo conestable se mès primer. Aprés venia l’emperador e Tirant. Aprés tots los del consell, los qui anar-hi volgueren. E trobaren que la princessa stava jugant ab la Viuda a naÿps, apartades en hun cantó de la cambra. E aquà se asigué l’emperador, prop d’ella, demanant-li de son mal. E ella prestament li respòs:
–Senyor, com yo veig la magestat vostra, soptosament se parteix lo mal de mi. —Girant los ulls devers Tirant e prenent-se a sonriure.
E l’emperador pres gran plaer en les rahons de Carmesina e molt major com la véu en tan bona disposició. E aquà parlaren de moltes coses, e la princessa de bon grat responia en tot lo que Tirant li deÿa, car la Viuda Reposada li consellà fes festa a Tirant, no tant com solia de primer, mas domèsticament, axà com als altres.
E la viuda volgué que Tirant no se’n tornàs en sa terra, mas que perdés la sperança de la princessa de no amar-la e que amàs a ella. E per ço deÿa ab tota maldat lo que dit havia a la princessa. Per ço fon ella causa de tanta dolor. Com fon quasi nit, lo emperador ab tots los hòmens se n’anaren cascú en sa posada. E l’emperador l’endemà congoxava tota la gent se degués partir per anar al camp. E Tirant e tots los altres desempachaven lo més que podien. E Stephania, parlant aquella nit ab la princessa, mès-la en noves de Tirant, e la princessa, prestament, li dix:
–Calla, Stefania, e no vulles mĂ©s enujar, car los sancts de paradĂs, qui sĂłn cascuns en gran auctoritat posats, sĂłn poch anciosos del que tu dius ni de nostres misèries, car ab altres coses de virtuoses obres nosaltres havem a guanyar premi qui no s’ateny sinĂł ab mèrit de pròpia virtut. Car tots aquells qui fan semblant d’amor no sĂłn de natura d’or, qui a tot lo mĂłn plau, axĂ als grans com als pochs, als richs com als pobres, ni poden Ă©sser tots de una voluntat, car huns sĂłn amichs de paraules e servexen de vent e, de açò aytal, fan semblant fins a la boca. Car si yo·t recitava tots los seus singulars actes, ell Ă©s cavaller no conegut sinĂł en temps de treves, però yo callarĂ© fins a tant que la fortuna adversa done licència a mi de parlar. Segueix-se de tu, que ab pintades paraules vols posar ma vida en perill. E val mĂ©s que anem a dormir ans que la mia atribulada persona passe mĂ©s dolor.
Stefania volguĂ© parlar y ella no u consentĂ. La princessa se’n partĂ e Stefania restĂ ab pensament de dona mortal.
E axà passaren dos o III dies. E la princessa mostrava la cara afable a tots, e per lo semblant a Tirant, per ço com sabia que prestament se’n tenien de partir. E davant de l’emperador li dix:
–Senyor, veu’s acà a Tirant, lo vostre virtuós capità , lo qual pens que dins breu temps farà del soldà lo que ha fet del Gran Caramany e del rey de la sobirana Índia, o axà com féu del rey de Egipte. Car certament, si tot lo món havia batalla, aquest sol seria per guanyar honor y fama perdurable entre aquells qui vendran aprés d’ell, lo qual de singular premi és merexedor, lo gran bataller, car ab verdader cor e sens frau negú tostemps les batalles ha fetes, e ab gran humilitat les ha ofertes a la magestat vostra.
ParlĂ lo emperador e dix:
–Capità virtuós, yo us regracie molt les moltes honors que m’haveu fetes, e prech-vos que, axà com fins acà haveu ben obrat mostrant la molta virtut vostra, que u façau axà de acà avant, o millor, que tal sperança tinch de vós. E nostre Senyor me faça grà cia que us puga premiar segons lo vostre molt meréxer.
Com Tirant véu tantes de rahons supèrflues e que la princessa ho havia principiat, quasi a manera de mig scarn no li pogué dir altra paraula sinó:
–Serà .
Tirant, per voler anar a sa posada, devallà per una scala e fon en una cambra hon trobà lo gran conestable e Stephania e Plaerdemavida a grans rahons. E Tirant s’i acostà e dix-los:
–Vosaltres, germanes mies, ¿de què parlau?
–Senyor —respòs Stephania—, de la poca amor que la princessa en aquest cars de vostra partida mostra a vostra senyoria, axĂ com ella se deuria sforçar, ara mĂ©s que jamĂ©s, en fer-vos festa ab amor, encara que ella y posĂ s hun troç de sa honor. AprĂ©s, senyor, parlĂ vem què serĂ de mi si vosaltres partiu, car la emperadriu me dix anit: Stephania, tu ames. Yo tornĂ roja e vergonyosa e abaxĂ los meus ulls en la mia falda. Aquests senyals de amor de mi, qui atorgava, eren prou en mi, qui callava, car de primer no sabia quina cosa Ă©s amar, sinĂł de aquella nit del castell de MalvehĂ. E si vosaltres vos partiu, poca benaventurança y miserable penyora de amor restarĂ en mi, sinĂł molta dolor qui·m farĂ companyia. ¡Ay, trista desaventurada! AxĂ serĂ , que yo serĂ© punida per lo peccat de vosaltres.
–Senyora —dix Tirant—, ¿e no us he yo ja dit que lo dia de nostra partida yo suplicaré al senyor emperador, present la senyora emperadriu y la princessa, e totes seran avisades que sien bones en fer aquest matrimoni? E restarà acà lo conestable e lo seu ofici acomanarem al vezcomte, e fareu lavors vostres bodes.
–¿Y com ho faré yo —dix Stephania—, que vós no y siau? ¿E no s’i faran festes ni dances ni alegria nenguna sens que vostra senyoria no y sia?
</UL>
–¿E què y fretura festes a les bodes, puix a les sposalles no n’i hagué? —dix Tirant—. La festa e la alegria deixau-la per al lit, hon no y haja temors mesclades de recel.
E stant en aquestes paraules, devallà l’emperador ab Carmesina per la mà , e pensà Tirant que en aquella hora tenien disposició de dir-ho a l’emperador. E acostà ’s lo virtuós Tirant a l’amperador e, present la princessa, donà del genoll en terra e ab veu humil e de molta grà cia acompanyada, féu principi a la següent suplicació.