gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant217.gmi captured on 2024-08-25 at 00:36:03. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXVI

LAMENTACIÓ QUE FA LA PRINCESSA

–Com pense que tinch reprensió de pare, la mia ànima del cors partir-se vol, per ço com volria lo discurs que tinch de la mia dolorosa vida pogués ab amargues làgrimes plànyer e lamentar la mia gran desaventura. E perquè m’és forçat donar rahó de ma penosa vida, ab les mies mans fredes exugaré la mia cara humida de moltes làgrimes. E si·m demanes de qui tinch querella, sol de les leys humanes, les quals, ab gran enveja, en aquest cars me lunyen de aquell que justament me pensava que devia amar. E yo l’amava en strem grau per los grans beneficis qui d’ell sperava rebre la corona de l’Imperi Grec. ¡O, Déu just! ¿Hon és la tua promta justícia? ¿Com no devalla prestament foch del cel que en cendra faça tornar aquell cruell e ingrat Tirant, qui yo pensava que seria meu, e lo primer cavaller qui yo dins ma pensa tenia per senyor, pensant que fóra fi de mos mals? E veig tot lo contrari. Aquest havia a senyorejar la mia persona e tot l’imperi, aquest pensava yo tenir per pare e per germà, per marit e senyor, e que yo fos serventa sua. Mas, ¿per què·m dolch ni dich aquestes coses en absència sua, que de mos adolorits clams no té ell gens de sentiment, car molt millor fóra hi fos ell present? ¡Ay, trista, que lo meu cor stà adolorit e la amor mesclada ab cruel ira! E totes les quatre passions combaten la mia atribulada pensa, ço és, goig, dolor, sperança e temor, car negú en aquesta present vida no pot viure sens aquestes, per gran senyor que sia. E la virtut és que no deu hom amar sinó hun sol Déu. ¡O, qui pensara jamés que de la boca de tan virtuós cavaller poguessen exir semblants paraules! ¿E quin dan li he fet yo, per ell voler la mort de mon pare e de la mia mare, e de una miserable filla que tenen? Ara, ¿voleu que us diga, na Viuda? Tan prest poria Tirant fer tornar lo sol atràs com poria fer que yo fes cosa que fos desonesta. ¡O, Tirant! ¿E hon és la amor que solia ésser entre tu e mi? ¿E per quina culpa só stada yo merexedora de axí ésser feta vil e abominable a tu? Lo teu amor lauger e de fermetat poca, ¿per hon és fugit de mi axí prest? Yo, mísera Carmesina, qui solia ésser serventa tua, te prech que·m dones la vida que donist al mestre de Rodes e a tota la sua religió. ¿E porà ésser que tu sies més cruel a nosaltres que a tots aquells? ¿E per yo fer festa a ta virtut, conexent lo teu molt meréxer, diguist paraules que no staven bé en boca de cavaller, que no ames dona ni donzella sinó per los béns e que forcívolment vols pendre la despulla de la mia virginitat? ¡O, quant scampament de sanch tals paraules porten! Però yo stime més que les gents diguen que só stada benigne e piadosa als stranys que si deÿen lo contrari, que só stada cruel e mala als virtuosos de honor dignes, car si lo meu sperit volgués usar de crueldat, no seria lo sol exit que la tua cambra faria plena de sanch de tu e de tots los teus.

E no dix més, sinó que hohí tocar a matines e dix:

–Viuda, anem al lit, per bé que lo meu dormir serà molt poch aquesta nit, ab la gran ira que tinch de Tirant, aquell que yo tant solia amar.

Respòs la Viuda:

–Suplich-vos, senyora, per mercé, que, de tot lo que us he dit, que la magestat vostra no u diga a negú per lo gran perill que seguir-me’n poria. E d’altra part, no volria que·m tinguessen en stima de reportadora de noves.

–No tingau temor —dix la princessa—, car yo guardaré de dan a vós e a mi de càrrech.

Com foren dins la cambra, Stefania, que les véu venir, dix:

–Bé·m par, senyora, que gran plaer haveu pres en les rahons de la Viuda com tant hi haveu stat. Bé volria saber en què stà tot lo vostre pensament.

E la princessa se mès en lo lit sens fer-li resposta, e posà lo cap davall la roba e pres-se agrament a plorar. Com la Viuda se’n fon anada, Stefania li demanà de què plorava ni quina congoxa tan gran era la sua.

La princessa li dix:

–Stefania, dexa’m star, si vols, e guarda tot aquest mal no torne sobre tu, que més aparellat t’està que no·t penses.

E Stefania stigué molt admirada què podia ésser açò e no li tornà més a replicar. E gità’s prop d’ella axí com acostumava de fer. En tota aquella nit la princessa jamés pogué dormir, sinó plorar e lamentar-se. Per lo matí ella se levà tota malalta del vetlar que havia fet. Ab tot açò, ella s’esforçà de anar a missa.

Com Tirant sabé lo seu mal e fon informat per Stephania lo plorar e la congoxa que en la nit tenguda havia, stigué molt admirat quina podia ésser la causa que tant la hagués agreujada. E acostant-se a la princessa, ab humil gest e ab veu piadosa, féu principi a paraules de semblant stil.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior