gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant178.gmi captured on 2024-08-25 at 00:34:38. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXVI

LA RESPOSTA QUE L’EMPERADOR FA A TIRANT

–Recobrada la sanitat ma filla Carmesina, la dolor strema que en aquell cars yo sentí fon quasi inestimable, axí com aquell qui no té sinó hun ull e mig e pert lo hu. Pensau quina consolació en aquell cars la mia ànima podia haver No tenia sinó dues filles: la una tinch mig perduda, que no la puch veure ni hoir, ço és, la muller del rey de Ongria; e tinch ací tot lo meu bé. E com la viu quasi morta, d’estrema dolor pensí morir. Però laors e gràcies fas a l’omnipotent Déu qui de mort, a ella e a mi, nos ha volguts liberar. E de tot perill és quítia, e yo que·m sent molt bé, per què us prech que l’aneu a veure, car de la vostra vista molt se n’alegrarà.

E aquí parlaren de moltes coses, però los metges congoxaven al capità se n’anàs a la sua posada.

–Aquest és mon delit —dix Tirant—: en la necessitat yo puga star prop de la magestat del senyor emperador.

E l’emperador li regracià molt la sua bona voluntat e tornà-li a dir que fes lo que·ls metges li consellaven, però que primer hagués una vista de sa filla Carmesina. E Tirant, molt content de les afables paraules que l’emperador li deÿa, desijava més star prop de la princessa que allí hon stava.

Com Tirant fon dins la cambra de la princessa, trobà allí a la emperadriu, qui pres gran plaer en la venguda sua. Passaren moltes rahons de la sua malaltia e, vehent Tirant que no tenia loch de poder parlar ab la princessa, fon-li forçat de partir-se de allí, per ço que, si los metges venguessen, no u reportassen a l’emperador com s’estava ab la princessa. Pres son comiat ab prou sospirs que y lexà, e la galant Stephania —qui l’acompanyà fins a la scala e a la partida— li dix:

–Senyor Tirant, dau-me remey o dau-me la mort e soterrau los meus membres banyats ab les làgrimes mies enmig del camí per hon passarà aquell benaventurat gran conestable. E porà dir: «Ací jau aquella qui amar en strem me solia.» E la pietat mia, merexedora és de aquest premi, car axí tremole com les arestes primes del blat qui són mogudes per lo lebeig suau. La sanch fug de mi, e la natural calor desempara lo meu cor e lo cors, e del que dech ésser loada só culpant. De res no·m penit, encara que los cruels fats me perseguixen. ¿Què he fet yo? ¿Per quin peccat dech ésser absenta de aquell qui tants mals me fa passar? E altre bé en mi no resta sinó que ame los somnis e les ymaginacions que de nit me aparexen. ¡Digau, capità senyor!, e yo, trista, ¿seré delliurada de aquesta dolor qui tant me turmenta?

Respòs Tirant ab paraules de semblant stil.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior