gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant085.gmi captured on 2024-08-25 at 00:31:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL LXXXIIII

COM TRAGUEREN AB MOLTA HONOR A TIRANT E DONAREN SENTÈNCIA DE TRAŸDOR CONTRA L’ALTRE CAVALLER

–Finida la oració, Tirant se levà e anà al rey e als jutges, e supplicà’ls lo complisen de justícia. E los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller e, ab les spatles primeres, lo feren portar fins a la porta de la liça sens negunes armes offensives, e Tirant anava aprés d’ell cara per cara; e Tirant ab la espasa alta en la mà. Com foren a la porta de la liça, aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça de arnés que li levaven la lançaven sobre lo palench e cahia fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentència, donant-lo per fals e desleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab la esquena que tenia girada devers la porta. E axí, a revers, lo feren exir primer que a negú. E axí·l portaren fins a la sglésia de Sanct Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant tostemps anava aprés d’ell. Com foren dins la sglésia, un porsavant pres un baçí d’estany e, ab aygua molt calenta, li donà per lo cap e per los hulls, dient:

–Aquest és aquell cavaller desdit e vençut e fementit.

Aprés vengué lo rey ab tots los stats e dones e donzelles, e Tirant anà a cavall, armat axí com stava, e acompanyaren-lo fins a l’apartament del rey. Allí lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vestí’s un manto de brocat forrat de marts gebelins que·l rey li donà, e féu-lo sopar ab ell. Aprés sopar s’i feren moltes dançes, qui duraren tota la nit fins prop del dia.

Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mès-se a frare en un monestir de la observança de Sanct Françesch.

Aprés pochs dies partim ab licènçia del rey e anam en Scòcia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batailla. E per lo rey d’Escòcia e per la reyna nos fon feta molta honor.

La reyna, la qual era jutge de la batailla e del camp, com ells foren dins la liça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo baçinet ab milloria e ab gran frau no·ls volgué leixar combatre sinó un poch e no leixà venir la batailla a fi.

–Vejam, senyors, vosaltres, cavallers entesos en honor hi en les armes: Tirant, en presència del rey e molts nobles senyors e cavallers, féu jurament solenne de no entrar en batailla ni enpendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batailla fos venguda a fi. E Tirant de tot açò fon content e axí u jurà he u promés. Aprés vengué Kirielayson de Muntalbà e requirí’l de batailla incriminant-lo de cars de traçió. ¿A qual de aquests dos devia primer acórrer: al jurament que fet havia present los bons cavallers, o al cars de traçió que li posaren Kirielayson e son germà? Moltes rahons s’i poden fer d’una part hi d’altra. La determinació deixe als bons cavallers de honor.

–Senyor, ¿què diré a la senyoria vostra de Tirant? En XI camps de liça a tota ultrança és entrat e de tots és stat vençedor, sens altres que n’à fet, qui eren armes retretes. Senyor —dix Diafebus—, yo hauré enujada la senyoria vostra en tantes rahons que he explicat. Lo sopar és prest e Tirant és majordom sta veguada. Aprés lo sopar diré a la senyoria vostra l’orde e fraternitat que lo senyor rey de Anglaterra ha stablit. Quasi és resemblant a l’orde de la Taula Redona que lo bon rey Artús en aquell temps complí de fer.

–Diafebus —dix lo hermità—, molt stich aconsolat de l’estil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la pràtica que en lo stil de les armes s’és servada, en special del famós cavaller Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E çertament yo·m tinguera per lo més benaventurat crestià del món si tingués un fill axí virtuós e complit de tantes bondats hi en lo orde de cavalleria tan sabent. E si ell viu, poran dir serà lo segon monarca.

Acabant lo hermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta humilitat al pare hermità e, ab genoll en terra, li dix:

–Mereixedor de molt més honor: si a la senyoria vostra era plasent de acceptar un petit sopar de aquests mos senyors que açí són e germans meus, molta seria la gràcia que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.

Lo virtuós senyor, pràtich en tota gentilea, ab cara molt affable, se levà e dix:

–Per bé que a mi no sia donat açò de fer, yo per contemplació e amor de vosaltres ho faré.

E tots ensemps anàrem aprés de la lúçida font hon trobàrem moltes taules parades. E aseguts, donada la bendictió per lo pare hermità, fórem servits de viandes singulars e en tanta abundància com si pròpiament fóssem dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut provehir.

Aquella nit passàrem ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren stades fetes, les quals, si totes havia de reçitar, no y bastarien X mans de paper.

Emperò lo dia següent com lo hermità fon devallat de la sua cetla, que havia acabat de dir ses ores, Tirant ab los altres ixquérem-li a l’encontre e tots li férem gran reverènçia de genoll fehent-li molta honor. E ell molt graciosament los regracià la molta honor que tots li fehien.

Asegueren-se en la vert e florida praderia, axí com fer havien acostumat. Lo hermità los tornà ab amor gran a preguar que ell pogués saber com era stada instituhida aquella fraternitat que per lo rey, son senyor, ara novament era stada feta. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant; emperò ell no volgué parlar, sinó que preguà ha Diafebus que, puix havia dit lo principi, que també digués la fi. E Tirant levà’s e anà-se’n per dar orde de haver les coses que tenien a servir al pare hermità. Lo virtuós Diafebus se levà lo bonet del cap e féu principi a tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior