đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant079.gmi captured on 2024-08-25 at 00:31:11. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com Tirant agué feta legir la letra e véu lo contengut en aquella, dix al rey:
âSenyor, cascuna cosa ve en son temps. BĂ© veu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de traçiĂł. Yo meân defendrĂ© fins a la mort e tindrĂ© la mia mort per ben spletada si jamĂ©s yo consentĂ ni ginyĂ mal negĂș per als quatre cavallers.
âBĂ© som certs âdix lo rey-que vostra honor Ă©s salva. EmperĂČ, puix lo cars sâĂ©s seguit, anem a la sglĂ©sia del senyor Sanct Jordi e hoyrem aquĂ la missa e farem-los la honor que ells sĂłn mereixedors, puix sabem que sĂłn reys coronats.
Los jutges del camp digueren que era molta rahĂł, que axĂ·s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:
âSenyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me cumplau de justĂcia, puix los reys sĂłn stats morts per mi lĂçitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepciĂł. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp Ă©s stat ordenat, yo dech anar armat aprĂ©s dâells fins sien dins lâaltra sepultura. E açĂČ, senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justĂcia fer-se deu.
Lo rey tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren stades fetes, Tirant demanava gran rahó.
Dix-li lo prĂnçep de Gales:
âE bĂ© voleu Ă©sser fart de honor, Tirant lo Blanch. ÂżE no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver mĂ©s dâells?
âSenyor âdix Tirantâ, lo perill de les armes Ă©s tan gran e tanta sanch Ă©s exida de la mia persona, que a cascuna part que·m gire tota·m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut dâells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet dâells. E per ço aquesta honor no la leixaria per res que no la rebĂ©s segons Ă©s ordenat per stil e prĂ tica dâarmes.
E Tirant prestament se anĂ armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entrĂ per la sglĂ©sia de Sanct Jordi ab molts ministrĂ©s, trompetes e tamborinos, reys dâarmes, arauts e porsavants. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la mĂ .
Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sglĂ©sia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallers staven, cascĂș en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet axĂ perquĂš, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, donĂ grans colps sobre la tomba e dix:
âIxquen los reys qui açà jahuen adormits.
Prestament los ministres de la justĂcia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sglĂ©sia hon avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aquĂ foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimĂČnies que a reys sĂłn acostumades de fer.
AprĂ©s, lo rey los fĂ©u fer una molt bella tomba de lignum Ă loe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E fĂ©u-hi pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabernacle havia letres dâor que deĂżen:
Açà jahen lo rey de Apol·lĂČnia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valentĂssims cavallers, mĂ rtirs dâarmes, per mans de aquell virtuĂłs cavaller Tirant lo Blanch.
E com la tomba fon feta, lo rey los hi fĂ©u posar dins. Com les obsĂšquies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna seân tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tan prest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey dâarmes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules.