đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant053.gmi captured on 2024-08-25 at 00:30:16. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âCom tot lo desĂșs fon fet, partim de allĂ e anam prop de la ciutat en una gran praderia molt arborada que y ha, per hon passa un gran riu. E enmig de aquella praderia vem una cosa de gran magnificĂšncia que no crech en lo mĂłn una tal sia stada feta.
âMolt me plauria saber âdix lâermitĂ â quina cosa de tanta stima Ă©s stada aqueixa.
âYo, senyor, vos ho dirĂ© âdix Tirant:
»Enmig de la praderia trobam una gran roca feta de fusta per subtil artifici tota closa, e sobre la roca se demostrĂ un gran e alt castell ab forniment de molt bella muralla, hon havia V cents hĂČmens dâarmes qui·l guardaven, tots armats en blanch. ApleguĂ primer lo duch ab tota la gent dâarmes e manĂ que obrissen les portes de la roca, e los qui staven dins digueren que per negĂș ells no obririen, per ço com llur senyor no u volia, sinĂł que tornassen atrĂ s. Sus âdix lo duchâ, tothom faça lo que yo farĂ©. DevallĂ del cavall e mĂšs-se lo primer de tots, e los seus feren lo que ell havia fet: ab les spases en les mans e ab les lançes, combateren molt fort la dita roca. Los qui staven alt en la muralla lançaven de grans canteres e bombardes, colobrines e spingardes, barres que semblaven de ferro e pedres. E tot açĂČ era de cuyro negre, e les pedres de cuyro blanch, hon nâi havia de grans e de poques, e totes eren plenes dins de arena, emperĂČ, senyor, si dava a negun home dâarmes, pleguat lo metia per terra. E certament fon un combat molt gentil, e los qui no u sabĂem, pensam, en lo primer combat, que anava de veres, e molts descavalcam e, ab les spases en les mans, cuytam allĂ ; emperĂČ prestament coneguem que era burla. AprĂ©s apleguaren tots los stats, de hu en hu, e preguaren-los se volguessen dar; ne tanpoch los volgueren obrir la porta, ni menys per lo rey.
»La reyna, que vĂ©u que a negĂș no volien obrir, acostĂ -sâi ab lo seu stat a la porta e demanĂ qui era lo senyor del castell, e digueren-li que lo dĂ©u dâAmor, lo qual traguĂ© lo cap en una fenestra. La reyna, que·l vĂ©u, fĂ©u-li gran reverĂšncia de genoll; aprĂ©s fĂ©u principi a paraules de semblant stil.