💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-09-08_revolucio_cognitiva captured on 2024-08-24 at 23:50:19. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Per a qui vulgui seguir el curs *A Brief History of Humankind* (Una breu història de la humanitat), aquí resumeixo *La revolució cognitiva*, segona part del primer gran tema: *La revolució cognitiva*.
Segons les troballes arqueològiques del Líban, Jordània, Israel, fa 100.000 anys els homo sapiens (que eren físicament iguals a nosaltres) van migrar a aquelles terres i van ser vençuts pels neandertals. No seria fins fa 70.000 anys que hi tornarien per vèncer. Quina evolució hi ha va haver en aquests 30.000 anys per fer-los superiors?
Cada cop que els sapiens arriben a algun indret, s’extingeixen les altres espècies (genocidi?). Extincions, fa:
El sapiens arriba a Austràlia fa uns 45.000 anys i a Amèrica fa uns 15.000 anys. Algunes ESPECULACIONS TECNOLÒGIQUES per desenvolupament constant (ganivets de pedra, etc.):
De fa 70.000 anys tenim les primeres evidències de l’aparició de l’art, la joieria, del comerç, de societats complexes i religions. Noves maneres de pensar i parlar?
REVOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS COGNITIVES (s’especula un canvi intern en l’estructura del cervell. Una possible mutació genètica?)
La imatge anterior correspon a la Cova de Chauvet, a França. l’únic que ha pogut entrar a gravar ha estat Werner Herzog que es va oferir a treballar pel govern per 1€ (i pagant impostos). D’aquesta experiència, Herzog roda “Cave of forgotten dreams” (La cova dels somnis oblidats).
Tipus de llenguatge:
La vocalització no ens distingeix (lloros que poden vocalitzar com un humà). “Green monkeys” (serp, àliga, lleó: patrons de sons amb diferents significats per a cada depredador.
Què és especial del nostre llenguatge?
Ens permet intercanviar informació molt detallada per a finalment transformar el món. Un nombre limitat de sons es combinen en múltiples variants i matisos.
Animal social + informació per estratègia, cooperació, confiança.
Parlar de coses que no existeixen.
El llenguatges simbòlic crea idees comuns que fan possible la cooperació flexible de grans grups de persones. Si no coneixes a algú però hi tens en comú la teva creença religiosa, encara que no et coneguis pròpiament, formes part de la mateixa religió i et reconeixes, empatitzes, hi pots confiar.
Cooperació animals:
No sabem organitzar-nos d’una altra manera, sense usar els mites fundacionals d’enginyeria imaginària col·lectiva. El món modern està fundat en aquests mites de la nostra imaginació.
Què és una empresa? Comença plantejant el professor en aquest segment. I com conclueix?, doncs que una empresa, com un déu o un sistema de govern són realitats que es projecten des del nostre llenguatge simbòlic. I són idees que són possibles perquè hi creiem. Quan no hi creiem, desaparèixen. Fascinant.
Posa com a exemple una marca de cotxes I diu: “Què és una empresa? Els seus cotxes, o treballadors, o directius o fàbriques? No. La idea del negoci que sobreviu generacions. Una empresa és la seva història“. El que és difícil és convèncer als demés sobre la nostra història.
El “hocus-pocus” en anglès és el nostre “abracadabra”, quan les coses es transformen com per art de màgia o aparèixen i desaparèixen davant nostre sense explicació aparent. A l’Edat Mitja, els feligresos es feien tal embolic pronunciant el llatí : “Hoc est corpus meum” (aquest és el meu cos – el que es diu a la missa al ritual de la transubtanciació). I van acabar pronunciant Hocus-pocus.
Adaptabilitat dels sàpiens als canvis de sistema. Exemple dona nascuda a Alemanya al 1900 viu cent anys i mor al 2000. Passa per 5 estats de govern ben diferenciats. Canvien les històries sobre la història.
Els sapiens canviem la nostra manera d’organitzar-nos per adaptar-nos al món. L’evolució cultural és molt ràpida. Comparant-nos amb els neandertal, tenim capacitat d’organitzar-nos en grups més grans i ens adaptem summament ràpid a noves condicions o organitzacions. Som més versàtils i més innovadors. Resum teories de la superioritat sobre les altres espècies: