gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant175.gmi captured on 2024-08-18 at 18:04:17. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXIII

RESPOSTA QUE FA TIRANT A LA RÈPLICA DE LA PRINCESSA

–Senyora inmortal, lo savi enemich tostemps studia e pensa com porà enganar son enemich, e del foll amich li fa contrari, menyspreant les nobles virtuts e les miserables forces del cors qui donen sperança de infinida dolor. Ultra lo general desig que yo tinch en la magestat vostra veure e servir, aquella me fa ésser més que home e quasi Déu, pujant-me en tan alt grau que a la noble vista de l’enteniment li aparen tan poques les coses de la terra, sens vostra celsitud, que ab fastijós menyspreu les mira. Dexaré lo treball de recitar los actes e la virtut que la altesa vostra posseheix, però no vull celar lo ver de ma demanda, ço és, los amorosos besars: si aquells yo cascun dia podia haver, poria ésser dit més que gloriós e posat en la més alta gerarchia. E per ço no·m poria star de satisfer al que la celsitud vostra ha dit, que nosaltres som de més dignitat e excel·lència. Dich, ab vènia e perdó tostemps parlant, que no us atorgaria tal conclusió, com per tots los doctors, axí antichs com moderns, és determenat tot lo contrari, donant major excel·lència a les dones que no als hòmens. E açò ab tota veritat ho provaré ab dits de la Santa Scriptura, e noresmenys ab los IIII evangelistes —qui mentir no podien, perquè eren il·luminats per l’Esperit Sant—, recitant en lurs evangelis que Jesucrist, com resuscità, primer aparegué a dona que no a home; per què, rahonablement seria la dona de major excel·lència, conexent la divina bondat que per la molta virtut de vosaltres éreu merexedores de tanta honor. Car primer aparegué a la sacratíssima Mare sua e a la Magdalena que no als apòstols, per ço com conexia que no eren merexedores de precehir a les dones, e per causa de açò, tostemps seríeu jutjades per millors e de major dignitat. E per millor fortificar lo que dit he en aument de la dignitat que a vosaltres s’esguarda, com nostre senyor Déu creà l’ome, lo formà del lim de la terra, e la dona formà de la costella l’home, qui és pus pura matèria; per ço se mostra com és creada de més noble cosa que no l’ome.

»E ultra les auctoritats de la Santa Scriptura, se mostra per speriència manifesta que si una dona se lavarà les mans e aprés les se torne a lavar no donant spay sinó que sien exutes, l’aygua que n’exirà serà molt clara e neta. Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar, sens que no toque en res, e veureu l’aygua que n’ix ésser tèrbola e sútzia per moltes vegades que les se lave. E ací se mostra l’ome que tira a son semblant, del que és format, e no pot jamés donar sinó del que té. Per què és bastantment provat la dona ésser de major dignitat e excel·lència que l’home. E moltes altres justes al·legacions s’i porien fer, les quals lexe per altre dia.

En açò vengueren los metges, e la emperadriu hagué acabades ses ores, e acostà’s a Tirant e demanà als metges quant darien licència al capità pogués anar fins al palau.

–Senyora —respongueren los metges—, dins III o IIII dies porà anar.

La emperadriu se n’anà ab totes les dames e Tirant restà ab los metges. E sab Déu, com la princessa se’n fon anada, l’ànima de Tirant quanta dolor sentia.

Com la princessa fon dins en la sua cambra, pensant en les rahons que Tirant li havia dit, vengué-li un endolciment al cor de sobres de amor que li portava. Vench en tal punt, que fon fora de tot recort e caygué esmortida en terra. Com les donzelles la veren en tal so star, totes cridaren a grans crits, fins a tant que vingué a notícia de l’emperador, lo qual ab cuytats passos anà, pensant que tot lo món fallit li fos.

Com ell véu en terra sa filla, com a morta, lançà’s damunt ella fent lo major dol del món. E la mare havia posat lo cap de sa filla sobre la sua falda, e tan adolorits crits e plors dava que per tot lo palau eren sentits; e tota la cara e les robes eren banyades de les sues làgremes. Anaren-ho a dir prestament als metges, qui eren en la posada de Tirant. Vengué-y hun cavaller qui secretament los dix:

–¡Cuytau, senyors, que la senyora princessa stà en tal punt que haureu prou a fer que siau a temps de trobar-la viva!

Los metges desempararen lo sopar de Tirant e ab cuytats passos anaren a la cambra de la princessa. Lo cor sentit de Tirant, prestament presumí que algun cars havia seguit a la princessa, segons los grans crits que ell sentia donar a hòmens e a dones, e cregué fermament que axí devia ésser.

Cuytadament se levà, axí mal com stava, e anà-se’n a la cambra de la princessa. E trobà-la ja retornada, e stava gitada en lo lit. E sabé com los metges havien posada tota lur diligència en dar-li salut.

Com l’emperador véu ja star a sa filla en tot son bon recort, anà-se’n al seu apartament ab la emperadriu, e los metges lo acompanyaren per ço com lo veÿen molt fatigat per lo cars de sa filla. E Tirant, entrant per la cambra, quasi com a home desesperat, e véu la princessa star gitada en lo lit, acostà’s a ella ab la cara molt alterada e, ab veu piadosa, féu principi a hun tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior