💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2016-02-16_societat_lliure_2 › index.html captured on 2024-08-18 at 19:58:07.
⬅️ Previous capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>Societat Digital Lliure 1.2: Llibertats, distros i malware - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Societat Digital Lliure 1.2: Llibertats, distros i malware</h1>
<p class="meta">2016-02-16</p>
<p>A la primera part del primer mòdul es parla de Drets Humans en relació al programari i, en aquesta segona part, es parlarà de les quatre llibertats que garanteixen que un programari sigui lliure, ens aproparem a les distribucions de GNU/Linux (distros) i al software maliciós, anomenat malware.</p>
<p><a href="../2016-02-13_societat_lliure/index.html">Continguts del curs</a></p>
<h2>La llibertat del programari</h2>
<p>Flipa que l’Stallman va arrencar tota la “jarana” del moviment del Software Lliure l’any 1983…I tot plegat per garantir les llibertats de les persones que fan servir programari, que cada dia som més, lògicament. Qui m’hagués dit a mi que arribaria a programar jocs, acudits, dibuixos o aplicacions mòbils sense saber programar realment?</p>
<p>I per a garantir les llibertats del software s’estableixen 4 punts essencials:</p>
<ul>
<li>La llibertat de fer servir el programa com vulguis i pel que vulguis</li>
<li>La llibertat d’estudiar com funciona un programa i de modificar-lo a voluntat</li>
<li>La llibertat de redistribuir còpies per ajudar els compis</li>
<li>La llibertat de distribuir còpies de les teves versions modificades dels altres</li>
</ul>
<p>Lliure no necessà riament significa gratuït però hi ha confusió per la terminologia anglosaxona…El software lliure pot ser de pagament sense cap mena de problema. El que sà és veritat, -i és el que acaba confonent tothom, però-, és que hi ha molt programari lliure gratuit, però no tot. La cosa és que respecti aquestes 4 llibertats, que són els manaments que fan que un software es pugui posar l’etiqueta de “Lliure”, sigui de pagament o no.</p>
<p>El software que no és lliure és denominat software/programari privatiu o propietari o de propietat o de “user subjugating“, hoho ;) Diu l’Stallman que aixà se l’anomena perquè aquest tipus de programari posa als usuaris sota un poder que li és aliè i injust perquè no vetlla per la seva seguretat o privacitat o coneixement sinó que pretén lucrar-se opacament i, per tant, no és de fiar…</p>
<p>En resum: quan l’usuari controla la mà quina és programari lliure i quan la mà quina controla l’usuari és programari propietari.</p>
<h2>GNU/Linux i distros</h2>
<p>Si bé molta gent fa servir Linux per fer-ho més curt, Stallman sempre reivindica el terme GNU/Linux. De fet, el gruix del sistema operatiu és el GNU de l’Stallman, que va arrencar als 80. Els faltava, però, el Kernel, que és el nucli. De cop, apareix en Linus Torvalds i aporta la peça que faltava. GNU vol dir “GNU is Not Unix”.</p>
<p>A mĂ©s del sistema operatiu necessites una interfĂcie per operar el sistema…I d’aquĂ neixen les distribucions de GNU/Linux, tambĂ© anomenades “distros”. N’hi ha per avorrir i et pots fer la teva si vols…i en saps…N’hi ha, però, que sĂłn mĂ©s conegudes que altres (Ubuntu, Debian, Linux Mint, OpenSUSE).</p>
<p>Igualment, hi ha distros que tenen parts de programari que no és lliure. I l’Stallman demana a les comunitats que facin ús de programari lliure perquè sinó la cosa perd la seva essència. I als usuaris ens recomana mirar quines distros no són plenament lliures.</p>
<h2>Programari maliciĂłs: Adobe i Skype</h2>
<p>El primer exemple és Adobe, que segons l’Stallman, que no només és propietari sinó que també és maliciós. Dues coses són sabudes: d’una banda, hi ha restriccions digitals de gestió que no permeten a l’usuari fer ús de dades a la seva computadora. De l’altra, fan servir un sistema de vigilà ncia massiva a través de les supercookies o supergaletes que maneguen dades de l’ususari.</p>
<p>Skype també és propietari o privatiu i no tens ni idea del que fan amb el codi…Però es convida a la gent a fer servir aquests serveis en contra de la seva ignota llibertat. Apel·lant a aquestes quatre llibertats essencials, Stallman fa una crida per a recolzar el programari lliure.</p>
<p><a href="../2016-02-18_societat_lliure_3/index.html">1.3. Patents computacionals: una mala idea</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>