💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant447.gmi captured on 2024-08-18 at 17:47:19. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Lo segĂĽent dia lo virtuĂłs capitĂ , de matĂ, tramĂ©s per los reys e grans senyors que vinguessen a la missa e tots foren prestament en la sua tenda ab molta cavalleria. Dita la missa, Tirant tramĂ©s per los embaxadors del soldĂ e del Turch que vinguessen per cobrar la resposta que fer-los volia.
Los embaxadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats a la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de molts nobles cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la tenda del valerós capità . Los embaxadors, ans que partissen de la lur tenda, feren posar en orde lurs cavalcadures e servidors a fi que, cobrada resposta del virtuós Tirant, se’n poguessen tornar en lo lur camp.
Aplegats que foren los animosos embaxadors davant la presència del valerós capità , feren-li molt gran reverència. E Tirant ab cara afable los rebé e féu-los aquella honor que conegué que eren merexedors. E asseyts davant ell, aprés hun poch spay, Tirant féu la resposta següent:
–Als prudents qui viuen en benaventurada vida s’esguarda que en la execuciĂł de les obres virtuoses subtilment miren, car a ells covĂ© que, seguint les regles de cavalleria, ab grandĂssims perills gloriosa fama atenguen. E del prudent savi s’espera millor pensar lo que ans pensat no havia, seguint lo consell de prudència humana. Per què, virtuosos barons, no siau admirats si la resposta vos ha tant tardat, car yo he volgut consultar la magestat del senyor emperador de la vostra embaxada e ell, per la sua gran benignitat e clemència, ha hagut compassiĂł misericorde de vosaltres, car com sabeu bĂ© la vida vostra e mort stĂ en les mans nostres, e en nostra libertat Ă©s de fer tot lo que vullam de vosaltres. E som certs de la molta crueldat que haveu tenguda e tendrĂeu devers la magestat del senyor emperador e de servidors e vassalls seus, mas, perquè conegau quanta Ă©s la humanitat e clemència del senyor emperador, Ă©s content de salvar-vos la vida e pendre-us a mercĂ© en la forma segĂĽent, ço Ă©s, que lo soldĂ e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors qui sĂłn en lo vostre camp, se posaran en poder de l’emperador com a presoners e staran aquĂ tant e tan longament fins que li hagen tornat e restituĂŻt totes les terres que li tenen de l’imperi, segons haveu ofert. E axĂ mateix, li faran portar tots los presoners e catius crestians que seran trobats axĂ en les terres del soldĂ com del Turch. E la magestat del senyor emperador Ă©s contenta de lexar anar salva e segura tota la morisma qui Ă©s en lo vostre camp, emperò tots a peu e sens armes. E mĂ©s, Ă©s content de fer pau e treva a cent e hun any, e liga e germandat ab lo soldĂ e ab lo Turch, e valer-los sempre contra moros, mas no contra crestians. E açò serĂ prest de fer de continent que serĂ complit tot lo que dit Ă©s dessĂşs. E si de la grĂ cia que lo senyor emperador los fa no·s contenten, aparellau-vos tots a morir, car yo us promet, per l’orde que tinch de cavalleria, que degĂş no serĂ pres a mercĂ©.
Los embaxadors molt regraciaren al virtuĂłs Tirant la resposta singular que·ls havia feta e suplicaren-lo que fos de sa mercĂ© los donĂ s III dies d’espay, que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. E Tirant fon content atorgar-los lo que demanaven. Prengueren licència los animosos embaxadors de Tirant e de tots los grans senyors e, pujats a cavall, feren la via del lur camp ab grandĂssima alegria, com havien obtĂ©s lo que desijaven, com no tinguessen altra sperança sinĂł de morir.
E plegant los embaxadors al lur camp, anaren davant lo soldà e lo Turch e splicaren-los largament la bona resposta que Tirant los havia feta. Lo soldà e lo Turch restaren molt contents e demostraren molt gran alegria de la grà cia que obtesa havien. E més, los recitaren la gran magnificència de Tirant e del gran poder que tenia, hon havia la millor cavalleria del món, e de les grans festes, honors e cortesies que·ls eren stades fetes en lo camp de Tirant, axà per ell com per tots los altres, que no u podien acabar de recitar. Tots los moros staven spantats de les coses que havien hoïdes recitar de Tirant e staven molt aconsolats com havien tret tan bon partit.
Lo dia segĂĽent, de matĂ, los moros tingueren consell sobre la resposta que tenien a tornar a Tirant. E per tot lo consell fon deliberat que complissen tot lo que Tirant demanava, e no restava mĂ©s a dir sinĂł que ell ordenĂ s tot lo que volia que fessen, que ells eren prests de obeir-lo. Los embaxadors tornaren al camp de Tirant, hon foren rebuts ab molta honor per ço com cascuna de les parts desijaven repòs e tenien gran plaer de la pau, axĂ los vençuts com los vencedors.
Los embaxadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo soldà e lo Turch, ab consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer e posar en execució tot lo que per sa senyoria era stat demanat e que manàs lo que volia que fessen. Respòs Tirant als embaxadors:
–Lo que yo vull és que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors, se vinguen a posar en mon poder. E aprés yo daré segur passatge a tota l’altra gent. E promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida e membres e posar-los en segura libertat.
Los embaxadors, ab gran reverència, ho acceptaren e tornaren-se’n al lur camp. E feta fidelĂssima resposta del que lo virtuĂłs Tirant los havia dit, prestament cavalcaren tots los qui havien a restar en rehenes. E foren per compte XXII, tots hòmens de tĂtol e de gran senyoria, los noms dels quals me obmet per no causar prolixitat, mas sĂ©-us dir que, per la molta necessitat que tenien de fam, no stigueren molt en lo camĂ, e presentant-se tots davant lo virtuĂłs Tirant, li feren molt gran reverència. E Tirant los rebĂ© ab cara molt afable fent-los molta honor. E fĂ©u-los hun molt bell convit, en lo qual foren molt ben servits abundantment de totes aquelles coses pertanyents a tan grans senyors, que mĂ©s no poguera haver fet que fos dins una gran ciutat. E fet lo convit, Tirant fĂ©u recullir los presoners en dues galeres e ell se recullĂ aprĂ©s per acompanyar-los.
Les dues galeres partiren del camp e foren molt prest en Contestinoble. Com l’emperador sabé que lo seu capità Tirant era arribat al port ab tots los presoners ab tan gran victòria, tingué en si alegria inestimable e, regraciant a la divina Clemència de la singular grà cia que feta li havia, posà los genolls en la dura terra e féu principi a semblant oració.