💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant388.gmi captured on 2024-08-18 at 17:44:09. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Aparellades stan les corones del triĂĽmpho nostre, fullades de llor en senyal de la certa victòria que de nostres enemichs s’espera. Cavallers valerosos, armats primer de gran sforç en lo noble coratge, aprĂ©s de armes tan ofensives que·n la vista sol de aquelles los enemichs aterren, quant deu Ă©sser gran la alegria de tots nosaltres, puix ajustats per una matexa intenciĂł, ab hun mateix sforç e Ă nimo combatent, atengam la fi de aquella cosa per la qual lo morir no·s deu refusar Recordau, cavallers, los vostres passats y de vosaltres, per lo semblant, recordau actes maravellosos, e acabau de foragitar la temor de vostres pits si alguna n’i atura, car sens dubte la divina Providència no u consent ni Ă©s permĂ©s lo smayar a vostres nobles Ă nimos. ÂżQuè tenim de aquesta miserable vida sinĂł lo temps que vivim? Aquell se despenga en semblants actes que mĂ©s honorosos Ă©sser no poden. En altra manera, engolfats en la mar de covardia, en negun port de honor arribaria nostra fama. Alsau, cavallers, vostres enteniments, pensant que combateu per la honor, mĂ©s cara que cosa d’esta vida. AprĂ©s, per los bĂ©ns y prosperitats de nosaltres. Per la libertat, per la glòria y, lo millor, per la santĂssima fe crestiana, la qual exalça als qui la exalcen, defensa als qui la defenen y conserva als qui la mantenen en honor e pacĂfica vida. Donchs, sia-us feta larga aquesta chiqua nit ab lo desig e ardiment de vençre los enemichs e exercitant les vostres persones en lo treball delitĂłs de les armes, perquè la cuÿçor y fatiga que de aquelles nostres contraris senten a nosaltres poch delita.
L’endemĂ per lo matĂ los moros se levaren e ordenaren ses batalles y ses capitanies. E posaren primerament per capitĂ lo rey de TremicĂ©n, qui era animĂłs cavaller e valentĂssim capitĂ , e donaren-li X mĂlia ginets. AprĂ©s feren VII squadres, e en cascuna de aquelles posaren hun valent cavaller moro ab X mĂlia ginets cascĂş. La darrera batalla de socors regia lo rey Menador de Pèrsia ab XX mĂlia combatents. E axĂ cascuna de les parts ordenaren tota la gent de peu e feren ses capitanies e caps de centenars e de dehenes. Com los moros hagueren ordenades totes ses batalles fora de la ciutat en hun bell pla que y havia, e axĂ ordenadament feren la via del camp de Tirant, la spia que Tirant tenia prop de la ciutat vĂ©u que los moros anaven devers lo camp: cuytĂ per avisar-ne a Tirant. Com Tirant sabĂ© que los moros venien, ja tenia tota la sua cavalleria a cavall e en punt e tota la gent de peu en orde e, axĂ ordenadament e ab gran Ă nimo, partiren del camp e feren la via dels moros, perquè no haguessen aquella honor que vinguessen al lur camp.
Com les batalles foren prop, que·s veren, començaren d’esclafir les trompetes e anafils e los crits foren tan grans de abdues les parts que paria que cel e terra se’n deguĂ©s entrar. Lavors, Tirant manĂ a la primera batalla que ferĂs e lo bon capitĂ mossĂ©n Rocafort ferĂ ab la sua gent tan poderosament que açò era una admirable cosa de veure.
E lo rey de TremicĂ©n, qui era capitĂ de la primera batalla dels moros, ferĂ axĂ mateix tan virtuosament que cavaller al mĂłn no poguera mĂ©s fer, que tan bravament combatien als crestians que ja·ls tenien en vençó. E lo rey de TremicĂ©n, qui donava de tan mortals colps que no era degĂş qui a l’encontre li gosĂ s star; e encontrà ’s ab lo capitĂ Roquafort e donĂ -li tan gran colp de la spasa per lo cap que·l fĂ©u caure del cavall, e passĂ avant. E los seus hagueren prou a fer de levar-lo e de pujar a cavall, tanta era la pressa que los moros los daven, car certament lo cavaller Rocafort fĂłra mort si no fos per lo socors de la segona batalla, que, com Tirant vĂ©u que la sua gent anava a mal, fĂ©u ferir AlmedĂxer ab la sua gent. E feriren tan poderosament que los moros feren retraure hun gran troç. Lavors ferĂ l’altra squadra dels moros molt bravament. E vĂ©reu rompre lançes e derrocar cavallers e cavalls e jaure per terra molta gent morta, axĂ dels crestians com dels moros, car verdaderament aquests dos reys, ço Ă©s, lo rey de TremicĂ©n e de Feç, eren molt valentĂssims cavallers e feĂżen tantes armes que degĂş no·ls gosava star davant, e mataren molts crestians.
Lavors Tirant, qui vĂ©u la batalla anar a mal, que aquests dos cavallers li destruĂżen la gent, fĂ©u ferir totes les quatre squadres plegades, que no restĂ sinĂł la sua. Feriren tan poderosament que, en poca hora, ans que los altres se fossen regoneguts, hagueren morta molta morisma. E lo rey Scariano s’encontrĂ ab lo rey de Feç e feriren-se tan bravament ab pits de cavall que les lançes ja les havien rompudes, que los dos ne anaren per terra, e foren-se levats e ab les spases se combateren molt ferament, que semblaven dos leons. E com cascuna de les parts veren lur rey en terra, cuytaren-hi per socĂłrrer-los, e vĂ©reu allĂ una aspra batalla, hon hi morĂ molta gent. Car aquĂ·s trobĂ lo senyor d’Agramunt e lo marquĂ©s de Liçana, qui eren valentĂssims cavallers e, a despit dels moros, pujaren lo rey Scariano a cavall e los moros se’n portaren tanbĂ© lo rey de Feç.
E los moros, qui veren que la lur part anava a mal, feriren totes les squadres plegades. Lavors ferà Tirant també ab la sua gent. E véreu la gran mescla e los grans crits que los moros feÿen, que no podien durar contra los crestians. E lo rey Menador de Pèrsia, qui era entrat en la batalla com a ca rabiós ab l’aljuba d’or molt luent e véu a Tirant, dexà ’s anar devers ell e donà -li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que per poch no·l lançà del cavall, que del cap li féu dar al coll del cavall. E Tirant se fon dreçat e dix:
–Si no fos per mon bon elm tu m’hagueres mort, mas jure per mon Déu que, si yo puch, jamés no daràs pus colp.
Alçà la spasa e donà -li tan gran coltellada al muscle dret que tot lo braç li levà en redó, e lo rey prestament caygué en terra mort. Los moros, qui veren lo rey de Pèrsia mort, com a desesperats reforçaren la batalla molt bravament, que en poca hora veren la terra cuberta de cossos morts, car Tirant, ab la sua mà , feÿa morir tanta gent que no encontrava negú que del primer colp no·l metés per terra mort o al·lesiat.
E axĂ, durant la batalla, fon sort que Tirant s’encontrĂ ab lo rey de TremicĂ©n e donĂ -li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que plegat lo mès per terra e, si no fos per lo bon bacinet que portava, mort fĂłra lo rey. Com fon en terra, Tirant passĂ avant. E los moros levaren lo rey e trobaren-lo encara viu: pujaren-lo en hun ginet ab hun moro a les anques e, corrent, fĂ©u la via de la ciutat per restaurar la vida.
Com molt hagué durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los crestians, ans forçadament se hagueren a posar en fuyta, car los crestians los eren molt soberchs. Com Tirant véu que los moros fugien, dix:
–¡Ara Ă©s hora, valentĂssims cavallers, que la jornada Ă©s nostra! ¡Muyren tots!
E tothom se mès a l’encalç. E los moros cuytaven per recullir-se dins la ciutat, e tant no feren, que no pogueren de la mort Ă©sser stalvis passats quaranta mĂlia moros aquella jornada. Com los qui eren restats foren recullits, Tirant fĂ©u voltar tota sa gent perquè de la ciutat ab bombardes no·ls poguessen damnificar.
AprĂ©s que la batalla fon finida, Tirant replegĂ tota sa gent. E levaren lo camp, en què guanyaren molt, e tornaren a lurs tendes ab gran alegria, fahent laors e grĂ cies a nostre senyor DĂ©u de la victòria que·ls havia donada. E feren bones guaytes de nit e de dia, per ço que los de la ciutat no·ls vinguessen damunt descuydats e, d’altra part, tenien sment als de la ciutat que degĂş no poguĂ©s exir que no fos vist. E los de la ciutat tenien barreres defora de la ciutat e, aquĂ, ells feĂżen tots dies de grans cavalleries. E Tirant fĂ©u bastir molts ginys e asitiar moltes bombardes grosses qui tiraven contĂnuament a la ciutat.
E de continent que Tirant hagué vençuda la batalla, féu armar una galera al port de One e posà -y per capità hun cavaller, lo qual havia nom Spèrsius, qui era natural de Tremicén e era bon crestià e home molt diligent e de grans negocis, al qual Tirant donà cà rrech que anàs an Jènova, en Venècia, en Pisa, e·n Mallorqua —qui en aquell temps era cap de mercaderia— e que noliejàs tantes naus, galeres e lenys e tota manera de fustes qui poguessen portar molta gent e que·ls prometés sou per a hun any e que de continent los trametés al port de Contestina, qui és en lo regne de Túniç. E prestament lo dit Spèrsius, ben informat de tot lo que tenia de fer e negociar, se recullà e féu son viatge.
Acà se lexa lo libre de recitar de Tirant los singulars actes que los del seu camp feÿen tots dies ab los de la ciutat, e torna a recitar de l’embaxador Melchisedech, que Tirant trametia a Contestinoble.