💾 Archived View for jorgesanz.net › cuentos › la-serp-roja captured on 2024-07-09 at 00:38:55. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2024-05-10)
➡️ Next capture (2024-08-18)
-=-=-=-=-=-=-
Una vegada hi havia una serp roja molt llarga molt llarga que recorria la ciutat d'extrem a extrem i arribava a tots els seus racons. Era una serp molt especial: per damunt del seu Ilom podien circular xiquetes i xiquetes amb patinets o bicicletes, sempre amb alegria, amb el vent colpejant-los la cara. El vent del món. Els més menuts confiaven en la serp per a fer excursions o anar a l'escola o passejar amb els amics o visitar cals iaios. Era una serp molt divertida perquè mai s'acabava i sempre estava creixent i creixent i creixent. Cada dia arribava a més llocs. Fins i tot, més enllà de la ciutat.
Un dia de pluja van aplegar a la ciutat uns ogres armats d'afilades destrals. De seguida van vore la serp roja i la van odiar, perquè la serp era la Llibertat i era el vent i l'alegria. La van fer a trossos, tallant el seu llom roig a destralades. I la serp va quedar molt malferida i trista.
Llavors, una xiqueta de la ciutat que estava mirant la destrossa dels ogres per la finestra va baixar al carrer i els va dir que aixĂ no podrien acabar mai amb la serp. Mai, mai. Els ogres van riure sorollosament i van dir tu calla, xiqueta, que no saps res. l ella va dir que sĂ, que sĂ que sabia: sabia que les serps es multipliquen si les talles. I els ogres van deixar de riure de colp. Perquè en eixe moment, de cada tros de la serp, van començar a nĂ ixer mĂ©s i mĂ©s serps roges, i ja tota la ciutat era la serp i els ogres, que no sabien anar en bicicleta, van caure per un forat i conte contat, conte acabat.
Puri Mascarell
---