💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-01-05_malestar_civilitzacio_2 › index.html captured on 2024-06-16 at 12:55:48.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>El malestar en la civilitzaciĂł per Freud (II) - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>El malestar en la civilitzaciĂł per Freud (II)</h1>
<p class="meta">2014-01-05</p>
<p>FREUD, Sigmund: El malestar en la civilització. Ed. Accent. Barcelona, 2008. Traducció i pròleg de J.M. Terricabres.</p>
<p>Sofriment, treball, plaer…</p>
<h2>Sofriment: tècniques</h2>
<p>“La vida, tal com ens Ă©s imposada, ens resulta massa pesada, ens porta massa sofriments, desenganys, tasques irresolubles. Per suportar-ho, no podem prescindir dels calmants. D’aquests mitjans, n’hi ha potser de tres tipus: distraccions poderoses, que ens permeten fer poc cas de la nostra misèria; satisfaccions substitutòries, que la disminueixen,; drogues, que ens hi fan insensibles. Voltaire apunta a la distracciĂł, quan remata el seu CĂ ndid amb el consell de cultivar el seu jardĂ. Les satisfaccions substitutòries, com les que ofereixen l’art, sĂłn il·lusions enfront de la realitat. Les drogues influeixen el nostre organisme, ens canvien l’activitat quĂmica. » P.38/39</p>
<h2>Felicitat individual i societat</h2>
<p>« La pregunta per la finalitat de la vida humana s’ha plantejat incomptables vegades ; encara mai no ha trobat resposta satisfactòria, potser tampoc en pot tenir (…) NomĂ©s Ă©s la religiĂł la que sap respondre la pregunta per la finalitat de la vida. Per això nosaltres ens girem cap a aquesta pregunta menys ambiciosa: què Ă©s allò que els humans mateixos, a travĂ©s del seu comportament, fan que es reconegui com a finalitat i intenciĂł de la seva vida, què n’exigeixen, què hi volen aconseguir? És difĂcil d’errar la resposta: aspiren a la felicitat. (…)</p>
<p>Aquesta aspiració té dues cares, un objectiu positiu i un de negatiu; d’una banda, vol l’absència de dolor i de desplaer, d’altra banda, la vivència de sentiments de plaers forts (…) Com es pot observar, és simplement el programa del principi de plaer allò que posa finalitat a la vida (…) i, tanmateix, el seu programa es troba en litigi amb el món sencer (…) No és de cap manera realitzable, tots els dispositius de l’univers se li oposen; vénen ganes de dir que la intenció que els humans siguin feliços no està contiguda en el pal de la creació (…)</p>
<p>Qualsevol prolongaciĂł d’una situaciĂł vivament desitjada pel principi de plaer nomĂ©s dĂłna com a resultat un sentiment de benestar tebi; la nostra disposiciĂł fa que nomĂ©s puguem fruir intensament del contrast (…) Experimentar la infelicitat tĂ© moltes menys dificultats. El sofriment amenaça per tres costats: pel propi cos, destinat a la decadència i a la desintegraciĂł, no pot prescindir ni del dolor ni de l’angoixa com a senyals d’alarma; pel mĂłn exterior, que pot desencadenar ira contra nosaltres amb forces poderosĂssimes, implacables, destructores; i, finalment, per les relacions amb altres persones (…) No Ă©s estranys doncs, que els humans, sota la pressiĂł d’aquestes possibilitats de sofriment, procurin reduir la seva pretensiĂł a la felicitat; no Ă©s estrany que algĂş ja es consideri feliç per haver esquivat la desgrĂ cia (…)</p>
<p>La reflexió ensenya que es pot intentar la solució d’aquesta tasca per camins molt diferents; tots aquests camins han estat recomanats per les diverses escoles de saviesa i han estat transitats pels humans (…) Els altres mètodes, que tenen com a objectiu evitar el desplaer, es diferencien entre si segons quina sigui la font de desplaer (…) L’aïllament volgut, l’allunyament dels altres, és la protecció més a l’abast contra aquell sofriment que pot venir de les relacions humanes. No és possible defensar-se contra el temut món exterior sinó apartar-se’n d’alguna manera (…)</p>
<p>Hi ha un altre camà millor que, com a membre que s’és de la comunitat humana, consisteix en sotmetre la naturalesa a la voluntat humana (…) El métode més tosc és la intoxicació (…) Als estupefaents, no es deu només el guany de plaer immediat, sinó una part vivament desitjada d’independència respecte al món exterior P.39-42</p>
<h2>Plaer</h2>
<p>Quan se satisfà una pulsió salvatge, el sentiment de felicitat és incomparablement més intens que quan se sadolla una pulsió domesticada. P.44</p>
<h2>Sofriment</h2>
<p>Una altra tècnica per refusar el sofriment se serveix dels desplaçaments de la libido. La tasca que s’ha de fer consisteix a desplaçar de tal manera els objectius pulsionals que aquests ja no puguin ser afectats per la frustració del món exterior. La sublimació de les pulsions hi ajuda. P.44</p>
<h2>El treball</h2>
<p>No hi ha cap altra tècnica de conduciĂł de la vida que lligui l’individu de manera segura en un fragment de la realitat, en la comunitat humana (…) El treball com a camĂ cap a la felicitat Ă©s poc apreciat pels humans. La majoria dels humans treballa nomĂ©s empesa per la necessitat, i d’aquesta aversiĂł natural al treball dels humans, se’n deriven els problemes socials mĂ©s difĂcils. P.45</p>
<h2>L'art</h2>
<p>Entre aquestes satisfaccions fantasioses, hi ha en primer lloc el gaudiment de les obres d’art que, grà cies a la mediació de l’artista, també es fa accesible a qui no ho és, ell mateix, un creador. Qui és receptiu a la influència de l’art, no sap com ponderar-lo mai prou com a font de plaer i consol vital. P.45</p>
<h2>Crear mĂłn propi</h2>
<p>Però encara es pot fer més, es pot voler destruir el món , construir-ne un halarte en lloc seu, un en què s’hagin esborrat els trets insoportables i hagin estat substituïts per altres en el sentit dels propis desigs. Qui, amb indignació desesperada, tira per aquest camà cap a la felicitat, per regla general no aconseguirà res; la realita és massa forta per a ell.</p>
<p>Esdevé un dement que, en la consecució del seu deliri, la majoria de vegades no troba cap ajudant (…) Hi ha un cas que reclama una significació especial: quan un nombre força gran de persones resol conjuntament de fer l’intent d’assegurar-se la felicitat i de protegir-se del sofriment a través d’una delirant transformació de la realitat. Les religions de la humanitat, les hem de caracteritzar també como a deliri massiu d’aquest tipus. Naturalment que mai no reconeix el deliri qui encara hi participa. P.46-47</p>
<p><a href="../2014-01-10_malestar_civilitzacio_3/index.html">El malestar en la civilitzaciĂł per Freud (III)</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>