💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-17_hombre_monstruo › index.html captured on 2024-06-16 at 12:54:46.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html> <html lang="ca"> <head> <meta charset="utf-8"> <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0"> <meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala"> <title>Cicle de Rimeics: El hombre y el monstruo - Gamifica't!</title> <link rel="stylesheet" href="../../static/style.css"> <link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg"> </head> <body> <header class="header"> <a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a> <a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a> <nav class="header-right"> <a href="../">Blog</a> <a href="../../projectes/">Projectes</a> <a href="../../glossari/">Glossari</a> <a href="../../contacte/">Contacte</a> <a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a> </nav> </header> <main id="main"> <div class="page"> <div class="blog-post"> <h1>Cicle de Rimeics: El hombre y el monstruo</h1> <p class="meta">2014-04-17</p> <p><a href="../2014-04-15_rimeics/index.html">RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-FicciĂł</a></p> <p>Dissabte 3 d’octubre de 2009. El hombre y el monstruo (1931)<br /> TĂtol original Dr. Jekyll and Mr. Hyde. Dirigida per Rouben Mamoulian.</p> <p>La pel·lĂcula que ens ocupa, si bĂ© Ă©s una de les centenars adaptacions de la novel·la de Robert Louis Stevenson L’estrany cas del doctor Jekyll i mister Hyde, Ă©s tambĂ© considerada l’autèntica versiĂł cinematogrĂ fica clĂ ssica de la novel·la. El Jekyll/Hyde de Mamoulian, Fredic March, va obtenir un òscar al millor actor per la seva doble interpretaciĂł.</p> <p>El doctor Jekyll Ă©s un cientĂfic que teoritza a la universitat sobre la lluita entre el bĂ© i el mal a l’à nima humana. Ell creu que dins d’una mateixa persona hi ha una part bona i una part dolenta. Convençut de les seves teories, crea un beuratge que el transforma en la seva part malèvola, Mr. Hyde, una espècie d’home-bèstia, un assassĂ.</p> <p>Avançant-se vint anys a les teories sobre el psicoanĂ lisis de Sigmund Freud sobre la lluita d’un mateix contra les seves propies pulsions, Stevenson representa una vĂvida psicopatologia que desemboca en un desdoblament de personalitat. Viu retrat de la societat victoriana de l’època, la novel·la critica aquesta tendència a la hipocresia social que aparenta respectabilitat externa i on s’oculta una luxĂşria interna. Rebel, socialista i bohemi, Robert Louis Stevenson va presentar el llibre com una investigaciĂł policial on mitjançant la quĂmica, la medicina i la psicologia es creava una atmòsfera de misteri.</p> <p>A diferència del llibre, a la pel·lĂcula de Mamoulian de 1931, el doctor Jekyll, paral·lelament a les seves teories i investigacions respecte al bĂ© i al mal, pretĂ©n casar-se amb la seva enamorada, però el pare d’aquesta li ho prohibeix. En aquest cas, la pel·lĂcula Ă©s presentada com una frustaciĂł sexual en una època puritana, l’Anglaterra victoriana del segle XIX.</p> <p>Al 1936 s’instaura el Codi Hays de censura a Hollywood i el mateix any es reedita el Dr Jekyll and Mister Hyde de Mamoulian. Vuit minuts de film van ser retallats per tal de poder ser distribuĂŻda. L’ambient opressiu del laboratori, l’ús de clarobscurs, una bona banda sonora i uns efectes especials combinaciĂł entre maquillatge i superposicions de fotogrames, fan d’aquesta obra un clĂ ssic del cinema.</p> <p>L’estrany cas del doctor Jekyll i mĂster Hyde de 1886 va ser fruit, en paraules de Robert Louis Stevenson, d’un dolç conte de terror, provinent d’un malson real de l’autor. Stevenson, malalt crònic, era tractat amb un fong del que s’extrau la droga psicodèlica del LSD i s’especula que l’obra va ser escrita sota l’influència d’aquesta droga. DesprĂ©s de l’èxit obtingut al 1886, grĂ cies a una bona crĂtica del prestigiĂłs diari anglès The Times, aquesta novel·la, escrita en tres dies, va ser adaptada al teatre a l’any segĂĽent de la seva publicaciĂł. Segons paraules de Robert Louis Stevenson: “Jekyll fou concebut, escrit, re-escrit, re-reescrit i imprès en deu setmanes”. I continuaria sent un èxit.</p> <p>El cinema mut va dedicar quatre versions cinematogrĂ fiques a aquest clĂ ssic entre el 1900 i el 1920 i des de l’arribada del sonor fins ara, s’ha seguit versionant la novel·la en molts altres gèneres: al 1941, Victor Fleming, desprĂ©s de rodar El mago de Oz i Lo que el viento se llevĂł al 1939, en va filmar una nova versiĂł amb Spencer Tracy com a Jekyll/Hyde on es minimitzen elements terrorĂfics a favor d’un augment del melodrama i on el maquillatge Ă©s qualitativament inferior a l’antecedent versiĂł de Mamouillan.</p> <p>Al 1971, aquest cop a Anglaterra, el director Roy Ward Baker en fa una interessant adaptaciĂł lliure convertint a Hyde en la germana de Jekyll. Dr. Jekyll and sister Hyde tindrĂ el seu propi remake en forma de comèdia hollywoodiense al 1995 sota el tĂtol Dr. Jekyll and Ms. Hyde. Una altra adaptaciĂł, aquest cop sota forma de musical, Ă©s la de David Winters, de 1973, amb Kirk Douglas com a protagonista. Al 1990, amb Jekyll & Hyde, David Wickes roda una versiĂł protagonitzada per Michael Caine, on la introducciĂł de la història d’amor i la mala caracteritzaciĂł del personatge desllueixen l’interpretaciĂł de l’actor. Se n’ha fet versions cinematogrĂ fiques o televisives a Estats Units, Anglaterra, Alemanya, ItĂ lia, França i, fins i tot, a l’Índia; s’ha adaptat en forma de comèdia a El profesor chiflado (1963) de Jerry Lee Lewis; en forma de seqĂĽela amb El hijo del doctor Jekyll, de 1951; adaptacions d’horror-erotisme tĂpiques dels vuitanta i inclĂşs adaptacions pornogrĂ fiques.</p> <p>El llibre d’Stevenson tambĂ© ha estat inspiraciĂł per dibuixos animats, personatges de còmics com El increĂble Hulk, videojocs, pel·lĂcules com El club de la lucha, de David Fincher i inclĂşs la seva influència ha arribat a l’anime japonès: Los caballeros del ZodĂaco i Bola de drac. Prevista per 2012 i dirigida pel mexicĂ Guillermo del Toro (El espinazo del diablo, Blade II, El laberinto del fauno), se n’espera un nova versiĂł.</p> </div> </div> </main> <footer> Internets duals: gemini://gamifi.cat<br> <a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br> ♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥ </footer> </body> </html>