💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-14_art_estimar_4 › index.html captured on 2024-06-16 at 12:54:32.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>L'art d'estimar d'Eric Fromm IV - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>L'art d'estimar d'Eric Fromm IV</h1>
<p class="meta">2014-07-14</p>
<p>L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.</p>
<h2>II La teoria de l’amor. Tercera part</h2>
<p>¿Què és donar? (…) L’equivocació més estesa és pressuposar que donar és “renunciar” a alguna cosa, veure-se’n privat, sacrificat. La persona amb un carà cter que no s’ha desenvolupat més enllà de la fase de l’orientació receptiva, experimenta l’acte de donar d’aquesta manera (…)</p>
<p>Per al carà cter productiu, donar té un significat completament diferent. Donar és l’expressió més gran del poder. En l’acte mateix de donar, experimento la meva força, la meva riquesa, el meu poder. Donar fa més feliç que rebre perquè en l’acte de donar resideix l’expressió del meu carà cter vivent (…) La culminació de la funció sexual masculina està en l’acte de donar; l’home es dóna ell mateix, el seu òrgan sexual, a la dona. En el moment de l’orgasme, li dóna el seu semen.</p>
<p>No es pot evitar donar-lo si Ă©s potent. Si no pot donar, Ă©s impotent. En la dona el procĂ©s no Ă©s diferent però si que una mica mĂ©s complex. Ella tambĂ© es dĂłna a sĂ mateixa; obre les portes al seu centre femenĂ; en l’acte de rebre, dĂłna. (…) En l’esfera de les coses materials, donar significa ser ric. No Ă©s ric el qui tĂ© molt sino el que dĂłna molt.</p>
<p>L’atesorador angoixat per la por de perdre alguna cosa Ă©s l’home pobre, empobrit, independentment de tot el que tingui. Aquell qui Ă©s capaç de donar alguna cosa d’ell mateix Ă©s ric (…) Però l’experiència ensenya diĂ ria moderna mostra que allò que una persona considera les necessitats mĂnimes depèn tant del seu carĂ cter com de les possessions que tĂ© en aquell moment. És ben sabut que els pobres estan mĂ©s disposats a donar que no els rics (…)</p>
<p>L’à mbit mĂ©s important en el fet de donar no Ă©s el de les coses materials, sinĂł el reialme especĂficament humĂ (…) En l’acte de donar part de la seva vida, un enriqueix l’altra persona, intensifica la sensaciĂł d’estar viu en intensificar la seva pròpia sensaciĂł d’estar viu. No dĂłna per tal de rebre; donar Ă©s, en sĂ mateix, una felicitat exquisida (…) En el fet de donar neix alguna cosa, i totes dues persones implicades estan agraĂŻdes per la vida que ha nascut per a tots dos (…)</p>
<p>L’amor Ă©s una força que produeix amor (…) Marx expressĂ aquest pensament d’una manera esplèndida: “Suposem l’home com a home, i la seva relaciĂł amb el mĂłn com una relaciĂł humana, i podrĂ s intercambiar amor nomĂ©s per amor, confiança per confiança, etc. Si vols gaudir de l’art, has de ser una persona formada artĂsticament; si vols tenir influència en altres persones, has de ser una persona que tingui una influència realment estimulant i que fomenti la influència en altres persones. Cada una de les teves relacions amb l’home i la natura han de ser una expressiĂł definitiva de la teva vida real, individual, corresponent a l’objecte que desitges.</p>
<p>Si estimes sense demanar amor, és a dir, si el teu amor no produeix amor, si per mitjà d’una expressió de vida com a persona que estima, tu no fas de tu mateix una persona estimada, aleshores el teu amor és impotent, un infortuni”. (p.38). La capacitat d’estimar com a acte de donar depèn del desenvolupament del carà cter de la persona. Pressuposa la consecució d’una orientació predominantment productiva, en la qual la persona ha de superar la dependencia, l’omnipotència narcissista, el desig d’explotar els altres, o d’acumular, i ha adquirit fe en les seves pròpies capacitats humanes, valor per confiar en la seva capacitat d’assolir els objectius. (…)</p>
<p>El carà cter actiu de l’amor es fa evident en: l’atenció, la responsabilitat, el respecte i el coneixement. (…) L’amor és l’atenció per la vida i el creixement d’allò que estimem. (…) L’amor i el treball són inseparables. Un estima allò pel què treballa, i un treballa per allò que estima.</p>
<p>L’atenciĂł i la preocupaciĂł impliquen responsabilitat que, en l’amor entre adults es refereix sobretot a les necessitats psĂquiques i entre mare i fill, fĂsiques (…) La responsabilitat podria degenerar en domini i en el fet de ser possessiu , si no fos per un tercer component de l’amor: el respecte.</p>
<p>Respecte significa preocupació perquè l’altra persona pugui créixer i desplegar-se tal com és (…) Si estimo l’altra persona, em sento un amb ell o amb ella, però amb ell o ella tal com és, no com jo necessito que sigui, com un objecte per al meu ús. És ben clar que el respecte només és possible si jo he assolit la independencia (…) El respecte només existeix sobre la base de la llibertat: « l’amour est l’enfant de la liberté ». (…)</p>
<p>Respectar una persona no és possible sense conèixer-la; atenció i responsabilitat serien cegues si no estiguessin guiades pel coneixement i aquest seria buit si no estigués motivat per l’atenció. (…) El nen, quan desmunta alguna cosa, ho fa per conèixer-la, per esbrinar-ne el secret. La mateixa crueltat és motivada per una cosa més profunda: el desig de conèixer el secret de les coses de la vida (…)</p>
<p>L’anhel de conèixer-nos a nosaltres mateixos i de conèixer el proĂŻsme s’ha expressat en el lema dèlfic: “Coneix-te a tu mateix” (…) He de conèixer l’altra persona i a mi mateix objectivament a fi de poder veure la seva realitat o, mĂ©s ben dit, a fi de superar les il·lusions, la imatge distorsionada irracionalement que m’he creat d’ell (…) La psicologĂa com a ciència tĂ© les seves limitacions i, com que la conseqüència lògica de la teologia Ă©s el misticismo, la conseqüència final de la psicologĂa Ă©s l’amor. (…) La polaritzaciĂł sexual porta l’home a buscar la uniĂł d’una manera especĂfica: la ĂşniĂł amb l’altre sexe (…)</p>
<p>La meva crĂtica de la teoria de Freud no Ă©s per la incidència excesiva en el sexe, sinĂł pel fer que no aconsegueix comprendre el sexe prou profundament. Va ser el primer pas a l’hora de descobrir el significat de les passions interpersonals; d’acord amb les seves premiases filosòfiques, les va explicar fisiològicament. En el desenvolupament posterior de la psicoanĂ lisi Ă©s necessari corregir i aprofundir el concepte de Freud traslladant les seves percepcions de la dimensiĂł fisiològica als Ă mbits biològic i existencial.</p>
<p><a href="../2014-07-15_art_estimar_5/index.html">L'art d'estimar d'Eric Fromm (V)</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>