💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-16_art_estimar_6 › index.html captured on 2024-06-16 at 12:54:29.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>L'art d'estimar d'Eric Fromm VI - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>L'art d'estimar d'Eric Fromm VI</h1>
<p class="meta">2014-07-16</p>
<p>L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.</p>
<h2>II La teoria de l’amor. Cinquena part</h2>
<h3>Els objectes de l’amor, amor fraternal, amor maternal</h3>
<p>L’amor no Ă©s abans que res una relaciĂł amb una persona especĂfica; Ă©s una actitud, una orientaciĂł de carĂ cter que determina el grau de vinculaciĂł d’una persona amb el mĂłn com un tot, no envers un objecte de l’amor. Si una persona nomĂ©s n’estima una altra i Ă©s indiferent a la reta de persones pròximes, el seu amor no Ă©s amor, sinĂł un vincle simbiòtic o un egocentrismo ampliat. Això no obstant, la majoria creu que l’amor Ă©s constituĂŻt per l’objecte, no per la facultat.</p>
<p>De fet, fins i tot pensen que el fet de no estimar ningú, llevat de la persona “estimada”, és una prova de la intensitat del seu amor. És la mateixa fal·là cia que hem analitzat abans. Com que un no veu que l’amor és una activitat, una capacitat de l’à nima, creu que l’únic que cal és trobar l’objecte adequat, i que després tot ve rodat. Aquesta actitud es pot comparar amb la d’un home que vol pintar però que, en comptes d’aprendre aquest art, diu que només li cal esperar l’objecte adient, i que quan el trobi, el pintarà de meravella (…) Si puc dir a una persona: “t’estimo”, he de ser capaç de dir: “En tu, estimo tothom, a través teu, estimo el món, i en tu, també m’estimo a mi mateix” (p.59)(…)</p>
<h3>Amor fraternal</h3>
<p>El tipus d’amor mĂ©s fonamental, que hi ha darrera de tots els tipus d’amor, Ă©s l’amor fraternal. Amb això em refereixo al sentit de responsabilitat, atenciĂł, respecte, coneixement de qualsevol Ă©sser humĂ , el desig de promoure la seva vida. És el tipus d’amor del qual parla la BĂblia quan diu: “Estima al altres com a tu mateix”. (…) L’amor fraternal es caracteritza per la seva manca d’exclusivitat (…) es basa en l’experiència que tots som un (…) Si d’una altra persona en percebo bĂ sicament la superficie, n’observo sobretot les diferències, allò que ens separa. Si penetro fins al nucli, percebo la nostra identitat, el fet de la nostra fraternitat.</p>
<p>IncĂs. Pg 60. incongruència. Segons Simone Weil a La pesanteur et la grâce (1947) : « Les mateixes paraules poder ser un tòpic o extraordinĂ ries segons la manera com es diguin. I aquesta manera depèn de la profunditat de la zona de l’ésser de l’home de la qual procediesen, sense que la voluntat hi pugui fer res. Discrepo perquè estimar Ă©s un acte conscient, un acte de voluntad i sĂ que s’hi pot fer alguna cosa.</p>
<p>L’amor fraternal és amor entre iguals; però, de fet, fins i tot com a iguals no sempre som iguals; en la mesura que som humans, tots necessitem ajuda. Avui jo, demà tu. (p.60)</p>
<p>L’animal estima les seves cries i se’n preocupa. L’indefens estima el seu amo, ja que la seva vida en depèn; l’infant estima els seus pares, ja que els necessita. Solament en l’amor d’aquells que no serveixen a un propòsit, l’amor es comença a desplegar. (…) La compassió implica l’element de coneixement i d’identificació. “Coneixeu el cor del foraster”, diu el Vell Testament, “perquè éreu forasters en terra d’Egipte; …per tant, estimeu el foraster”.</p>
<h3>Amor maternal</h3>
<p>(…) L’amor maternal Ă©s una afirmaciĂł incondicional de la vida de l’infant i de les seves necessitats (…) L’afirmaciĂł de la vida de l’infant tĂ© dos aspectes. L’un Ă©s l’atenciĂł i la responsabilitat per a la preservaciĂł de la seva vida i per al seu creixement. L’altre aspecte va mĂ©s enllĂ de la mera preservaciĂł. És l’actitud que instil·la en l’infant un amor per viure, que li dĂłna la sensaciĂł de: Ă©s bo ser viu, Ă©s bo ser un nen o una nena, Ă©s bo ser en aquesta terra! (…) La terra promesa “que regalima llet i mel”. La llet Ă©s el sĂmbol del primer aspecte de l’amor, l’atenciĂł, l’afirmaciĂł. La mel simbolitza la dolçor de la vida, l’amor per ella i la felicitat de ser viu. La majoria de les mares poden donar llet però una minoria tambĂ© saben donar mel. A fi de poder donar mel, una mare no ha de ser nomĂ©s una “bona mare”, sinĂł tambĂ© una persona feliç, i aquest objectiu no l’aconsegueixen moltes persones (…) L’amor de la mare per la vida Ă©s tan contagiĂłs com la seva angoixa. Totes dues actituds tenen un efecte profund en la personalitat de l’infant. De fet, es pot distinguir entre els que nomĂ©s van tenir llet i els que tambĂ© van tenir mel.</p>
<p>(…) Amb tot, sembla que la consecuciĂł real de l’amor maternal no estĂ en l’amor de la mare per l’infant petit, sinĂł en el seu amor per l’infant que creix (…) Un es pot trobar en l’element narcisista d’aquest amor. En la mesura en què encara percep l’infant com una part d’ella mateixa, en el seu amor i apassionament poden ser una satisfacciĂł del seu narcisismo. Una altra motivaciĂł la trobem en un desig de la mare de poder o possessiĂł (…) La necessitat de transcendència: L’home necessita sentir-se creador, sentir que transcendĂ©is el rol passiu de ser creat. Hi ha moltes maneres d’assolir aquesta satisfacciĂł de crear. La mĂ©s natural i tambĂ© la mĂ©s fĂ cil d’aconseguir Ă©s l’atenciĂł i l’amor de la mare per la seva creaciĂł. Es transcendeix a ella mateixa en el seu infant, el seu amor per ell dĂłna un sentit i un significat a la seva vida. (…) AquĂ hi ha la diferència bĂ sica amb l’amor eròtic, on dues persones que estaven separades es converteixen en una. En l’amor maternal, dues persones que eren una se separen. La mare no tan sols ha de tolerar, sinmĂł que ha de desitjar i donar suport a la separaciĂł del fill. No Ă©s fins a aquesta etapa quan l’amor maternal esdevĂ© una tasca difĂcil, que requereix desinterès, la capacitat de donar-ho tot i de no voler res, tret de la felicitat d’aquell a qui s’estima (…) una dona pot ser una mare que estima de veritat nomĂ©s si sap estimar; si sap estimar el marit, l’infant, els estranys i tots els Ă©ssers humans. La dona que no Ă©s capaç d’estimar en aques sentit, pot ser una mare afectuosa mentre el seu fill sigui petit, però no pot ser una mare que estima; la prova n’és la voluntat de suportar la separaciĂł, i, fins i tot desprĂ©s d’aquesta, continuar estimant. (p.65)</p>
<p><a href="../2014-07-17_art_estimar_7/index.html">L'art d'estimar d'Eric Fromm (VII)</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>