💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-17_art_estimar_7 › index.html captured on 2024-06-16 at 12:54:26.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>L'art d'estimar d'Eric Fromm VII - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>L'art d'estimar d'Eric Fromm VII</h1>
<p class="meta">2014-07-17</p>
<p>L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.</p>
<h2>II La teoria de l’amor. Sisena part</h2>
<h3>L’amor eròtic</h3>
<p>L’amor fraternal és amor entre iguals; el maternal és amor envers l’indefens. Són molt diferents però tenen en comú que no estan restringits a una sola persona (…) Contrastant amb aquests dos tipus d’amor hi ha l’amor eròtic. És l’anhel d’una fusió completa, d’unió amb una altra persona.</p>
<p>Per la pròpia naturalesa és exclusiu i no universal, i potser també[1] és la forma d’amor més enganyosa que hi ha. En primer lloc, sovint es confon amb l’experiència explosiva “d’enamorar-se”, la caiguda sobtada de les barreres que hi havia fins en aquell moment entre dos estranys (… ) La persona “estimada” passa a ser tan coneguda com un mateix.</p>
<p>O bĂ© potser hauria de dir tan poc coneguda. Si hi haguĂ©s mĂ©s profunditat en l’experiència de l’altra persona, si un poguĂ©s experimentar la infinitat de la seva personalitat, l’altre mai no seria tan familiar. Però per la majoria, la seva pròpia persona i tambĂ© els altres aviat estan explotats i esgotats. Per a ells, la intimitat s’estableix principalment per mitjĂ del contacte sexual. I com que experimenten la separaciĂł respecte l’altre abans que res com una separaciĂł fĂsica, la uniĂł fĂsica significa superar-la.</p>
<p>(…) Un busca l’amor en una altra persona, en un estrany que es transforma en una persona “Ăntima”. Novament l’experiència d’enamorar-se Ă©s estimulant i intensa, i novament a poc a poc es va fent menys intensa i acaba amb el desig d’una altra conquista, un altre amor -sempre amb la il·lusiĂł que aquest nou amor serĂ diferent dels anteriors. Aquestes il·lusions sĂłn afavorides enormement pel carĂ cter enganyĂłs del desig sexual.</p>
<p>El desig sexual aspira a la fusiĂł però pot ser estimulat per l’angoixa de la solitud, pel desig de conquistar o de ser conquistat, per vanitat, pel desig de ferir i, fins i tot, per destruir, de la mateixa manera que pot ser estimulat per l’amor. (…) Com que en la ment de la majoria de persones el desig sexual va unit a la idea de l’amor, fĂ cilment poder ser induĂŻdes a concloure erròniament que s’estimen, quan en realitat es volen fĂsicament (…)</p>
<p>L’atracciĂł sexual crea la il·lusiĂł d’uniĂł, però sense amor aquesta uniĂł deixa els estranys tan ayunitas com ho estaven abans (…) La tendresa no Ă©s, en absolut, tal com creia Freud, una sublimaciĂł de l’instint sexual; Ă©s el resultat directe de l’amor fraternal, i existeix tant en formes fĂsiques com no fĂsiques.</p>
<p>En l’amor eròtic hi ha una exclusivitat que no es dóna en l’amor fraternal ni en el maternal i aquesta exclusivitat es malinterpreta com si signifiqués un lligam possessiu. Sovint trobem persones “enamorades” l’una de l’altra que no senten amor per ningú més. El seu amor en realitat és un egocentrisme à deux; són dues persones que s’identifiquen l’una amb l’altra, i que resolen el problema de la separació ampliant l’individu únic en dos.</p>
<p>(…) L’amor eròtic, si Ă©s amor, tĂ© una premissa. Que estimo des de l’essència del meu Ă©sser. En essència, tots els Ă©ssers humans sĂłn idèntics, tots som part d’Un; som Un. Sent aixĂ, hauria de ser indiferent a qui estimem (…) L’amor se suposa que Ă©s el resultat d’una reacciĂł emocional espontĂ nia, de sentir-se aclaparat sobtadament per un sentiment irresistible (…) Es passa per alt un factor important en l’amor eròtic, el de la seva voluntad.</p>
<p>Estimar algĂş no Ă©s simplement un sentiment intens, Ă©s una decisiĂł, Ă©s un criteri, Ă©s una promesa. Si l’amor nomĂ©s fos un sentiment, no tindria sentit la promesa d’estimar-se l’un a l’altre per sempre (…) Per tant, l’amor Ă©s exclusivament un acte de voluntat i compromĂs. (…) El carĂ cter paradoxal de la naturalesa humana i de l’amor eròtic Ă©s que tots som Un, però cada un des nosaltres Ă©s una entitat Ăşnica, irrepetible. I en les nostres relacions amb els altres es repeteix la mateixa paradoxa.</p>
<h3>Amor per un mateix</h3>
<p>(…) Hi ha la creença molt estesa que, aixĂ com estimar els altres Ă©s una virtud, estimar-se un mateix Ă©s un pecat. Es pressuposa que, en la mesura en què jo m’estimo a mi mateix, no estimo els altres, que l’amor per un mateix Ă©s el mateix que l’egoisme (CalvĂ, pesta; Freud, narcisisme) (…) ÂżL’egoisme Ă©s idèntic a l’amor per un mateix o no estaria causat per aquesta falta d’amor per un mateix? (…)</p>
<p>Caldria subratllar la fal·là cia lògica de la noció que l’amor pels altres i l’amor per un mateix són mútuament excloents. Si estimar el veà com a ésser humà és una virtud, ha de ser una virtud estimar-me a mi mateix, atès que també sóc un ésser humà (…) Estima als altres com a tu mateix! Implica que el respecte per la pròpia integritat i singularitat, l’amor i la comprensió del propi jo no es poden separar del respecte i l’amor i la comprensió envers un altre individu (…)</p>
<p>L’amor genuà és una expressió de productivitat i implica atenció, respecte, responsabilitat i coneixement. És un esforç actiu pel creixement i la felicitat de la persona estimada.</p>
<p>L’amor per l’home no és, tal com sovint se suposa, una abstracció que deriva de l’amor per una persona concreta, sinó que n’és la premissa, tot i que genèticament s’adquireix estimant individus concrets.</p>
<p>(…) La persona egoĂsta nomĂ©s estĂ interesada en si mateixa, ho vol tot per a si mateixa, no sent plaer a donar, nomĂ©s a prendre (…) Egoisme i amor per un mateix, lluny de ser idèntics, en realitat sĂłn contraris. La persona egoĂsta s’odia. Aquesta falta d’atenciĂł i d’afecciĂł per ella mateixa la deixa buida i frustrada. Intenta compensar el seu fracĂ s. Les persones egoistes no poden estimar els altres perquè no es poden estimar primer a si mateixes.</p>
<p>(…) Segons Eckhart. “Si t’estimes a tu mateix, estimes a tothom com a tu mateix. (…) AixĂ, Ă©s una persona justa i gran aquell que, estimant-se a si mateix, estima igualment els altres »</p>
<p>[1] Ja es refereix anteriorment a la forma enganyosa de l’amor maternal. Enganyosa perquè la primera fase de la incondicionalitat normalment ve donada. L’adquirida, la segona fase d’acceptació de la separació i amor per la vida és de treball personal, una expressió d’un mateix, un acte de consciència que metaforitza amb la mel.</p>
<p><a href="../2014-07-18_art_estimar_8/index.html">L'art d'estimar d'Eric Fromm (VIII)</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>