gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant331.gmi captured on 2024-06-16 at 14:07:58. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCXXX

LO JURAMENT QUE FÉU LO REY SCARIANO A TIRANT

–Io, Scariano, per la divina gràcia rey de la gran Ethiòpia, com a fel crestià e verdader cathòlich, pose les mans sobre los sants quatre Evangelis e fas jurament a tu, Tirant lo Blanch, de ésser-te bo e leal germà d’armes, tant e tan longament com los nostres dies duraran, ab promesa fe de ésser amich de l’amich e enemich de l’enemich. E per bona germandat te promet de tots mos béns presents e sdevenidors de partir ab tu la mitat; e si per cars de adversa fortuna tu eres pres, de posar a perill de mort la mia persona e los béns en ajuda e favor tua. E dich ara per lavors, e m’obligue sots virtut de la promesa fe, de complir totes les coses qui a bona e pura germandat se requiren.

E Tirant féu lo semblant jurament, com ja li n’hagués fet altre com lo rey jurà com a moro. E fet lo jurament per cascuna part, se abraçaren e·s besaren. E de aquella hora avant, tots los qui·s feÿen germans d’armes prenien la forma de aquest cartell.

E complides les coses dessús dites, Tirant tornà a batejar, e la pressa era tanta dels moros qui·s volien batejar que Tirant no bastava nit e dia en dar-los lo sant babtisme, fins a tant que vench hun frare de l’orde de la Mercé, qui era arribat en la ciutat de Túniç e vengut ab una nau de mercaderia per traure catius crestians.

E lo dit frare era natural d’Espanya la baxa, de una ciutat qui és nomenada València, la qual ciutat fon edificada en pròspera fortuna de ésser molt pomposa e de molt valentíssims cavallers poblada, e de tots béns fructífera. Exceptat spècies, de totes les altres coses molt abundosa, de hon se trahen més mercaderies que de ciutat que en tot lo món sia. La gent qui és de allí natural, molt bona e pacífica e de bona conversació. Les dones de allí naturals són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants del món, car ab lo lur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens. Aquesta noble ciutat vendrà per temps en gran decaÿment per la molta maldat qui en los habitadors de aquella serà. De açò serà causa com serà poblada de moltes nacions de gents que, com se seran mesclats, la lavor que exirà serà tan malvada que lo fill no fiarà del pare ni lo pare del fill, ni lo germà del germà. Tres congoxes ha de sostenir aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de juheus, la segona de moros, la terça de crestians qui no vénen de natura, qui per causa d’ells rebrà gran dan e destrucció. Encara diu més, que la causa per què és tan fructífera aquella regió e tan temprada sí és que com la spera del sol dóna en paraýs terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de València perquè li stà de dret endret, e de ací li ve tot lo bé que té.

E tornant al propòsit, aquest frare dessús dit, sabent que hun capità crestià havia pres lo rey Scariano e havia quitats tots los catius crestians qui eren scapats de la galera qui·s perdé, anà-se’n dret hon Tirant era per demanar-li que, per amor de Déu, li fes alguna caritat perquè se’n pogués portar alguns catius que y havia de aquel regne de València, los més que pogués. Com Tirant véu lo frare, fon lo més content home del món. E pregà’l que batejàs tots los qui restaven. E en aquells dies foren batejats quaranta-e-quatre mília e CCCXXVII moros e mores, qui foren en camí de salvació.

Com la gent del rey, los qui no se eren volguts batejar, veren lo rey crestià, tots se partiren d’ell, e no restaren solament sinó los crestians.

La fama prest se divulgà per tota la Barberia, en tanta quantitat que vench en notícia dels reys qui venien en ajuda al rey Scariano. E moguts de gran ira, caminaren lo més prest que pogueren e prengueren-li tot lo seu regne e donaren-lo al fill del rey de Pèrsia, e de continent lo coronaren rey.

E en aquest spay de temps que aquests reys conquistaven les terres del rey Scariano, los correus li venien cascun dia ab la mala nova, recitant-li com li prenien tot lo regne, que no y restaven sinó tres castells que·s tenien, que no·s volien dar. E allí era la més gent dels reys per pendre aquells castells.

Aprés que lo rey Scariano fon fet crestià, Tirant lo pregà molt e·l suplicà que volgués tornar totes les viles e ciutats que pres havia del rey de Tremicén e les restituís a la reyna, a qui pertanyien. E lo rey molt liberalment lo y atorgà. Però lo rey pregà a Tirant, com a germà seu d’armes, li volgués donar la reyna per muller.

–Senyor —dix Tirant—, del que vós me demanau yo·n só ja pregat e dexau-ho a càrrech meu, car yo la suplicaré una e moltes voltes que y consenta, car, segons nostra ley, lo matrimoni que per força és atorgat no val res.

Lavors tots ensemps cavalcaren e lexaren en lo castell, per capità, lo senyor d’Agramunt. E lo Capdillo, que véu a Tirant tant avançat en crestiandat e tots lo obehien com al rey e stimaven més la liberalitat e bon parlar de Tirant que del rey ni del Capdillo, ne de tots quants eren, e lo Capdillo pregà a Tirant lo dexàs star en sa ley fins a tant que fos mogut per sa devoció. E Tirant honrava’l molt e l’avançava tant com podia, e tostemps en los consells ell era demanat lo primer e parlava aprés del rey.

Puix lo rey fon posat en libertat, ab tots los seus anaren a la ciutat de Tremicén. E aquella, ab totes les altres viles e castells, foren restituhides a Maragdina, reyna de Tremicén. E foren quasi tots los de aquell regne crestians e lo frare instruhí’ls en tot lo que·s pertany a verdaders crestians.

La reyna, hun dia, com se véu senyora de tot son regne de Tremicén, volgué altra volta temtar de paciència a Tirant si li abelliria la corona del regne, per què delliberà de fer-li una semblant requesta.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior