💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant074.gmi captured on 2024-06-16 at 13:32:18. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Senyor, la senyoria vostra deu saber que aquesta batailla se havia de fer a peu. E lo dia asignat ells entraren los dos en la liça —present lo rey e la reyna, los jutges del camp e tots los grans senyors que en la cort eren-e combateren-se molt ferament. E vengueren-se abraçar e, per força, lo hu e l’altre leixaren caure les aches e tiraren les dagues, car de les spases no se’n podien servir, tan abraçats staven. Taillaren-se les cordes de seda ab què los baçinets staven ligats.
–Com —dix lo hermità — ¿E tan poch sap Tirant e los altres que ab seda agen a liguar lo baçinet?
–¿Ab què·s pot ligar millor —dix Diafebus—, sĂ DĂ©u vos done longua vida en aquest mĂłn e paradĂs en l’altre?
–Mon fill —dix lo hermità —, en lo temps de mon jovent, no que yo haja acostumat de portar ni fer armes, mas stiguà alguns dies ab un cavaller qui sabia molt en les armes e viu-lo combatre en liça a tota ultrança, e·ll fóra mort d’aquella volta si no fos estat lo cordó de seda que portava. E ara vos diré, mon fill, com se deu fer. Preneu fil de ferre de aquell que posen en les là nties, qui·s doblegua a totes parts, e cobriu-lo tot de seda a manera de cordó. E per fort que·l ligueu, tostemps presta e·s doblegua en aquella part que·l volreu. E si·l volen taillar, no poden: la seda porien taillar, mas no lo ferro. E aquest és bon secret en les armes. Ara vejam la fi de la batailla, si us plaurà .
–Senyor, dirĂ© a la senyoria vostra que, stant ells axĂ abraçats e los cordons dels bacinets taillats, donaren-se molts colps lo hu a l’altre e los dos caygueren en terra. E levaren-se com a valents cavallers e, tan prest com foren de peus, tornaren les dagues en les bahines e tiraren les spases, e tornaren a la batailla molt aspra e cruel —que lo cavaller tenia gran desesperaciĂł per los tres jermans d’armes que li havien morts, e fehia molt gran sforç e Tirant se esforçava per no perdre lo violari; que tantes armes fehien los dos cavallers que tots los miradors n’estaven admirats e prengueren plaer que tal batailla no vinguĂ©s a fi perquè negĂş d’ells no morĂs. E tornaren-se altra volta abraçar e agueren a llançar les spases e venir a les dagues.
E puch bé dir, senyor, que negú dels II cavallers no fon nafrat en lo cors, sinó en lo coll hi en lo cap, davall lo bacinet; per ço com lo bacinet stava fluix, posaven les dagues dejús la falda del bacinet e allà se ferien malament. Aprés tornaren a caure altra volta. E lo cavaller portava lo arnés de les cames de paper engrutat cubert de fulla d’argent, que pròpiament paria arnés de cama e de cuxa, e de part de tras portava cuyro de bou clavat ab lo peto, e anava molt lauger, que tenia molt gran avantatge. Emperò, ab la valentia que tenien los dos, se tornaren a levar altra volta e tornaren a fer armes; mas estaven molt empedits lo hu e l’altre, que no·s podien dar tants colps com agueren, per los bacinets que tenien desligats, que·ls torbava la vista, que no·s podien bé veure. Emperò lo cavaller tant s’estrengué ab Tirant que·l féu caure en terra, e Tirant lo tingué tan fort abraçat al caure que l’agué a seguir, e los dos caygueren en terra. E Tirant donà tan gran colp en terra, del cap, que·l bacinet li sortà tres passes luny e trobà ’s més lauger que de primer. E per temor de morir féu son poder de levar-se ans que l’altre, e fon-li bé mester, que com Tirant fon de peus, l’altre tenia les mans e genolls en terra per levar-se. E Tirant, qui fon més prest levat e véu l’altre qui stava ja per alçar-se, donà -li ab les mans gran enpenta e féu-lo caure de l’altra part, e tenia’l tan a prop que no·l leixava menejar, posà -li los genolls sobre lo cors per voler-li levar lo bacinet. Lo cavaller qui en terra estava, sentà que Tirant li tenia los genolls endret dels pits: voltà tot lo cors, e lo arnés de Tirant ab lo arnés de l’altre aleneguà , que Tirant no·s pogué tenir e caygué a l’altra part, e los dos treballaren qual primer se levaria. La sort e fortuna volgué ajudar a Tirant: per ço com lo bacinet li era caygut, trobà ’s molt més lauger que l’altre e levà ’s més prestament, que li valgué molt.
Senyor, yo tinch compassió de la mort de aquests quatre cavallers germans d’armes, com axà moriren. E aquest jamés se volgué dar per vençut, sinó que volgué morir martre d’armes. E, senyor, Tirant ha agut de grans ventures perquè és molt destre en les armes e més té giny que no força. E la major virtut que té és que li dura molt lo alé, que si combat del matà al vespre e stigua tostemps armat, jamés se pert per alé.
–Aqueixa Ă©s la principal virtut que·l cavaller pot haver —dix lo hermità — qui ha de fer armes. Vejam vosaltres, cavallers qui sou jĂłvens e sabents, Âżen lo exerçiçi de les armes qual stimarĂeu mĂ©s: Ă©sser fort e no destre ni ginyĂłs, o molt destre e ginyĂłs e no fort?
Entre aquells cavallers que allà eren agué de moltes opinions. Aprés los dix:
–¿Què volrĂeu mĂ©s: entrar en batailla concordada egualment armats, a cavall, spasa sens sperons o sperons sens spasa, e que axĂ us aguĂ©sseu a combatre? E dich-vos certament que yo he vist fer tals batailles. Encara, yo·n viu fer una altra batailla davant lo duch de MilĂ e fon mès en electiĂł de dos cavallers que·s volien mal, a cavall lo hu e l’altre a peu, armats egualment ab armes defensives. Lo de cavall portava spasa sola, sens altres armes offensives, e lo de peu portava lança ab un punyal. ÂżQual de aquestes eligirĂeu si requests ne fĂłsseu?
–Ara, deixem açò —dix lo hermità ha Diafebus—. Digau-me Tirant si ha fet altres cavalleries, en aquest honorós pas de armes, a tota ultrança.
–Senyor, yo us ho dirĂ© —dix Diafebus—. AprĂ©s que aquests IIII cavallers foren morts, venguĂ© un cavaller que·s nomenava Vila-Fermosa, molt valentĂssim cavaller e natural d’Escòcia. Un dia, stant en la cort, en presència del rey e de la reyna, dix ha Tirant les segĂĽents paraules.