💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-27_guerra_mundos › index.html captured on 2024-05-10 at 12:16:48.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
➡️ Next capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>Rimeics desestimats: La guerra de los mundos - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Rimeics desestimats: La guerra de los mundos</h1>
<p class="meta">2014-04-27</p>
<p><a href="../2014-04-15_rimeics/index.html">RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció</a><br />
<a href="../2014-04-23_rimeics_desestimats/index.html">Rimeics desestimats</a></p>
<p>La guerra de los mundos (1953)<br />
TĂtol original <em>The War of the Worlds</em><br />
Dirigida per Byron Haskin.</p>
<p>Al 1898 H.G. Wells publica The War of the Worlds, primera descripciĂł coneguda d’una invasiĂł al·lienĂgena a la Terra i al·legoria de l’Imperialisme regnat a l’època victoriana.</p>
<p>Una espècie de meteorit impacta a Londres i sorgeixen del terra una sort de trĂpodes metĂ l·lics autònoms de trenta metres que desintegren la gent amb rajos calòrics. El caos Ă©s general, la gent fuig i l’exèrcit intenta combatre´ls.</p>
<p>H.G.Wells fou un personatge dedicat a la lluita contra les desigualtats i la pobresa a travĂ©s de l’educaciĂł i el seu compromĂs en el futur de la humanitat. L’Anglaterra victoriana de la seva època, avançava imparable en una carrera imperialista que fa arribar al clĂmax el sistema capitalista modern i les desigualtats que aquest comporta.</p>
<p>A partir de l’era moderna, cap al segle XV, amb la millora tècnica dels vaixells i de les armes de foc, l’expansió europea s’estén a ultramar, on es pretén conquerir territoris per tal d’engrossir les arques de l’Estat: l’exemple paradigmà tic és la descoberta d’Amèrica, on l’excusa principal, en aquest cas, és evangelitzar als pagans de les terres conquerides.</p>
<p>Al segle XVIII s’inicia a Anglaterra la Revolució Industrial, on conflueixen factors socioeconòmics i tecnològics. Amb la Revolució Industrial es creen fà briques on s’empleen mà quines que faciliten i augmenten la capacitat de producció. La gent es trasllada del camp a la ciutat, les ciutats creixen i s’imposa el model capitalista amb la conseqüent diferenciació entre patró i proletari. D’altra banda, amb l’augment de la producció es busquen altres mercats on poder comercialitzar els productes i els brità nics es llancen a una expansió territorial d’ultramar que representa un acte de patriotisme beneficiós per Anglaterra. Els anglesos consideraven que també seria beneficiós per les poblacions conquerides ja que podrien ser cristianitzats, a més d’aprendre sobre els avenços tecnològics i sobre el correcte model de civilització.</p>
<p>L’època en què Wells escriu el llibre, al 1898, Ă©s el moment d’expansiĂł mĂ©s important d’Anglaterra, que configura un imperi sense precedents amb colònies a Ă€frica, Australia, ĂŤndia i CanadĂ . Al 1859 Charles Darwin, naturalista anglès, publica L’orĂgen de les espècies, creant una gran polèmica al mĂłn cientĂfic; al 1865 les Lleis de Mendel inicien els estudis de genètica i es produeixen descobriments en medicina, antropologia, biologia i botĂ nica, entre altres.</p>
<p>En un inici, els viatges dels exploradors es fan per motius religiosos o cientĂfics i les despeses corren a cĂ rrec d’organitzacions privades. Cap al 1880, comencen a ser subvencionats pel govern anglès que veu una possibilitat de colonitzaciĂł dels territoris explorats. Els avenços quĂmics i tecnològics com l’ús de la quinina contra la malĂ ria i la millora tècnica de les armes foc van ser dos dels condicionats que determinarien l’èxit de la colonitzaciĂł anglesa.</p>
<p>La pel·lĂcula ens parla d’una colonitzaciĂł per part d’uns extraterrestres que tenen una tecnologia mĂ©s avançada i que pretenen conquerir la Terra. Si bĂ© la primera adaptaciĂł cinematogrĂ fica de la novel·la Ă©s del 1953, la versiĂł de 2005, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise, Ă©s mĂ©s fidel a la novel·la en el sentit que incorpora l’herba vermella, una planta al·lienĂgena que s’estĂ©n pertot i els trĂpodes metĂ l·lics autònoms, que a la primera versiĂł sĂłn naus espacials. Alguns elements que no apareixen al llibre, han estat afegits a les adaptacions cinematogrĂ fiques: a la primera versiĂł, dins el context de la Guerra Freda dels anys 50, s’intenta eliminar els extraterrestres (a l’època alegoria del sistema comunista) explosionant una bomba atòmica i a la segona del 2005, un pare poc exemplar es reforma intentant salvar els seus fills de l’amenaça invasora que pretĂ©n destruir el model social establert i concretament, el sistema de vida americĂ .</p>
<p>Les influències d’aquesta obra són nombroses. La de major impacte va ser la retransmissió radiofònica de La guerra de los mundos per Orson Wells al 1938.
En una època on la gent no tenia televisiĂł i tothom escoltava la rĂ dio, l’adaptaciĂł de Wells retransmitida en forma de noticiari, va crear un pĂ nic generalitzat als Estats Units, on aproximadament un miliĂł de persones van creure que els marcians estaven envaĂŻnt el seu paĂs. Es va causar tal revol que la policia es va plantar a la rĂ dio i, fins i tot, va haver de sortir el president dels Estats Units per dir que allĂ no passava res, que tot era una broma.</p>
<p>Al 1949, una rà dio de Quito, Equador, fa una versió de la d’Orson Wells que provoca la rà bia de la gent de la capital equatoriana que, sentint-se enganyada, acaba incendiant l’edifici de l’emisora de rà dio. La novel·la ha tingut adaptacions teatrals, cinematogrà fiques, televisives, radiofòniques i inclús la seva influència ha arribat al món del còmic i dels videojocs. Més enllà , La guerra de los mundos d’H.G.Wells va inspirar a Robert Hutchings Goddard, pioner de l’astronà utica, que demostrà a principis del segle XX la viabilitat dels viatges interplanetaris.</p>
<p>Wells volia crear una societat mĂ©s justa a travĂ©s d’un sistema polĂtic que corregĂs els excesos tant del capitalisme com del comunisme. Va dedicar la seva vida a donar conferències i a escriure articles periodĂstics i inclĂşs es va entrevistar amb el lĂder del comunisme rus, Stalin i el president dels Estats Units, Roosvelt. Tot i aixĂ, l’arribada de la Segona Guerra Mundial va tirar per terra totes les seves esperances conciliadores i les seves dues Ăşltimes obres, de 1939 i de 1945, estan tenyides del pessimisme que representava veure el seu somni frustat. Moria al 1946.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>