đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant451.gmi captured on 2024-03-21 at 16:37:23. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCL

COM LO REY DE SICÍLIA E LO REY DE FEÇ VINGUEREN A FER REVERÈNCIA A L’EMPERADOR

No passaren molts dies que digueren a l’emperador com Tirant venia ab lo rey de SicĂ­lia e altres senyors, qui ja eren a una legua de la ciutat. L’emperador fĂ©u exir lo virtuĂłs YpĂČlit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa magestat cavalcĂ  ab molt pochs e fĂ©u la via del portal de la ciutat ab deliber de aquĂ­ sperar-los. La emperadriu ab la excelsa princessa e la reyna de Feç ab totes les altres dames, se posaren molt bĂ© en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e, devallades en la gran plaça del palau, speraren la lur alegra venguda. E a poch instant, los il·lustrĂ­ssims reys, ab lo virtuĂłs Tirant, foren prop del portal de la ciutat.

Com l’emperador los vĂ©u ja prop de si, passejant ab son cavall anĂ  devers ells ab suaus passos. Lo rey de SicĂ­lia, vent-se molt prop de l’emperador, descavalcĂ  ab tots los altres. Com l’emperador los vĂ©u a peu, que venien devers ell, devallĂ  del cavall. Lo valerĂłs Tirant donĂ  la honor al rey de SicĂ­lia, lo qual, abraçant a l’emperador, donĂ  del genoll en la dura terra per voler-li besar la mĂ . E la magestat del benigne senyor no u permĂ©s, ans prenent-lo del braç levà’l de terra: besà’l tres voltes en la boca mostrant-li amor infinida. AprĂ©s, fon lo segon lo virtuĂłs Tirant, qui, donant del genoll en terra, besĂ  la mĂ  a l’emperador. E l’emperador lo levĂ  de terra e besà’l en la boca. E lo rey de Feç fĂ©u lo que havia fet Tirant e l’emperador lo besĂ  axĂ­ com havia fet a Tirant. AprĂ©s li besaren la mĂ  tots los altres barons e cavallers, e l’emperador los abraçà a tots e fĂ©u-los molta honor.

E tornats tots a cavall, Tirant se mĂšs primer, e aprĂ©s venia l’emperador, qui se havia posat lo rey de SicĂ­lia a la part dreta e lo rey de Feç a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. AquĂ­ l’emperador se aturĂ  e digueren al virtuĂłs Tirant com la emperadriu e la excelsa princessa, la reyna ab totes les abillades dames, eren devallades a la plaça del palau per rebre’ls e fer-los molta honor.

Entrats dins lo palau, Tirant descavalcà, lo rey de Sicília e tots los altres. E l’emperador voltà a cavall e entrà per altra porta. Com fon en la gran plaça, pujà alt en lo cadafal imperial. Com los reys ab lo virtuós Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lur, entrant dins lo palau trobaren a l’entrant de la plaça la emperadriu e la excelsa princessa ab totes les dames.

Tirant, per fer major honor al rey de SicĂ­lia, lo posĂ  primer e aprĂ©s lo rey de Feç. E anaren a fer reverĂšncia a la emperadriu e a la princessa, e elles lo<s>182 reberen ab cara afable e feren-los molta honor. AprĂ©s, abraçaren totes les dames e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rey de SicĂ­lia pres de braç a la emperadriu e lo rey de Feç a la princessa, e Tirant a la reyna de Feç. E cascun cavaller dels altres pres sa dama de braç caminant ab suaus passos, pujaren en lo cadafal hon era l’antich emperador. E feta per tots humil reverĂšncia, l’emperador se levĂ  e fĂ©u molta honor a tots, fent seure cascĂș segons son grau, e axĂ­ stigueren parlant e solaçant ab les dames per bon spay.

Los novells hostes staven admirats de la molta bellea de les dames e, en special, en aquell spill transcendent e de preclara virtut, la excelsa princessa, qui se era devisada en la segĂŒent forma, ço Ă©s, de gonella de brocat carmesĂ­ de fil d’or tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes, ab diversos smalts que·s demostraven fulles e flors de gesmir. E sobre la gonella portava una roba francesa de cetĂ­ negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts, e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts ab mĂ nega <e>183 mantellina la dita roba, e per l’orde mateix, perfilades de les dites randes, e era tota forrada de cetĂ­ carmesĂ­. E, sobre la roba, portava la devisada senyora cenyit hun cint de fil d’or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaxos, safirs e maragdes molt grossos qui lançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava hun reluent carvoncle, del qual, del seu coll, una madexa d’or de fil tirat sostenia, e ligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d’or e smaltats, que paria la sua cara que fos de una deessa.

Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l’emperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades e l’emperador se posĂ  en taula e fĂ©u seure lo rey de SicĂ­lia aprĂ©s de la emperadriu. AprĂ©s, la princessa e lo rey de Feç al seu costat, e la reyna, sa muller, aprĂ©s d’ell.

Aquell dia Tirant volguĂ© servir de majordom, si bĂ© l’emperador lo pregĂ  molt que·s volguĂ©s seure e ell jamĂ©s ho volguĂ© fer. Tots los altres barons e cavallers en hun altre cadafal feren passar, hon foren molt noblement servits. E ab molt singular mĂșsica de ministrĂ©s e de altres innumerables sturments, se dinaren ab gran triĂŒmpho.

Levades les taules, les dances començaren molt grans. Lo rey de SicĂ­lia suplicĂ  a la emperadriu que li fes grĂ cia de dançar ab ell e la virtuosa senyora li respĂČs que gran temps havia que dexada se n’era, mas que u faria per contentar-lo. E dançaren los dos moltes dances, car la emperadriu era stada en son temps molt agraciada e dançadora singular. Dançà aprĂ©s la excelsa princessa ab Tirant e ab lo rey de Feç, e lo rey de SicĂ­lia dançà ab la Ă­nclita reyna de Feç. AprĂ©s dançaren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.

E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa, e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa victĂČria que obtesa havien. E d’altra part, per la ciutat se feĂżen de altres maneres de solaços, de balls e de jochs de gran alegria, per ço com la magestat de l’emperador havia manat que fos la festa celebrada per VIII dies. De matĂ­ anaven a la sglĂ©sia, hon se feĂżen solemnes professons e oficis, e aprĂ©s dinar, dances e gales e coses de alegria.

A la nit, finides les dances, lo sopar fon prest. Menjaren en lo mateix loch ab multitut de antorches e per l’orde mateix. AprĂ©s lo sopar, donaren part a la nit, prengueren licĂšncia de l’emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnificĂšncia aparellades eren segons tals senyors eren merexedors. E lo virtuĂłs Tirant no volguĂ© partir-se jamĂ©s del rey de SicĂ­lia en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensemps per cobrir la mĂșsica que era passada entre ell e la princessa. Los altres, cascuns en ses posades e en l’orde ja mencionat, passaren tots los VIII dies festejant. E Tirant cascun dia solicitava ses amors, tenint molts parlaments ab la princessa, suplicant a sa altesa donĂ s orde que lo lur matrimoni vinguĂ©s a lur desijada fi, perquĂš la temor fos apartada, que ab repĂČs aconseguissen virtuosos delits.

RespĂČs la princessa en semblant stil.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior