đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant451.gmi captured on 2024-03-21 at 16:37:23. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
No passaren molts dies que digueren a lâemperador com Tirant venia ab lo rey de SicĂlia e altres senyors, qui ja eren a una legua de la ciutat. Lâemperador fĂ©u exir lo virtuĂłs YpĂČlit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa magestat cavalcĂ ab molt pochs e fĂ©u la via del portal de la ciutat ab deliber de aquĂ sperar-los. La emperadriu ab la excelsa princessa e la reyna de Feç ab totes les altres dames, se posaren molt bĂ© en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e, devallades en la gran plaça del palau, speraren la lur alegra venguda. E a poch instant, los il·lustrĂssims reys, ab lo virtuĂłs Tirant, foren prop del portal de la ciutat.
Com lâemperador los vĂ©u ja prop de si, passejant ab son cavall anĂ devers ells ab suaus passos. Lo rey de SicĂlia, vent-se molt prop de lâemperador, descavalcĂ ab tots los altres. Com lâemperador los vĂ©u a peu, que venien devers ell, devallĂ del cavall. Lo valerĂłs Tirant donĂ la honor al rey de SicĂlia, lo qual, abraçant a lâemperador, donĂ del genoll en la dura terra per voler-li besar la mĂ . E la magestat del benigne senyor no u permĂ©s, ans prenent-lo del braç levĂ âl de terra: besĂ âl tres voltes en la boca mostrant-li amor infinida. AprĂ©s, fon lo segon lo virtuĂłs Tirant, qui, donant del genoll en terra, besĂ la mĂ a lâemperador. E lâemperador lo levĂ de terra e besĂ âl en la boca. E lo rey de Feç fĂ©u lo que havia fet Tirant e lâemperador lo besĂ axĂ com havia fet a Tirant. AprĂ©s li besaren la mĂ tots los altres barons e cavallers, e lâemperador los abraçà a tots e fĂ©u-los molta honor.
E tornats tots a cavall, Tirant se mĂšs primer, e aprĂ©s venia lâemperador, qui se havia posat lo rey de SicĂlia a la part dreta e lo rey de Feç a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. AquĂ lâemperador se aturĂ e digueren al virtuĂłs Tirant com la emperadriu e la excelsa princessa, la reyna ab totes les abillades dames, eren devallades a la plaça del palau per rebreâls e fer-los molta honor.
Entrats dins lo palau, Tirant descavalcĂ , lo rey de SicĂlia e tots los altres. E lâemperador voltĂ a cavall e entrĂ per altra porta. Com fon en la gran plaça, pujĂ alt en lo cadafal imperial. Com los reys ab lo virtuĂłs Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lur, entrant dins lo palau trobaren a lâentrant de la plaça la emperadriu e la excelsa princessa ab totes les dames.
Tirant, per fer major honor al rey de SicĂlia, lo posĂ primer e aprĂ©s lo rey de Feç. E anaren a fer reverĂšncia a la emperadriu e a la princessa, e elles lo<s>182 reberen ab cara afable e feren-los molta honor. AprĂ©s, abraçaren totes les dames e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rey de SicĂlia pres de braç a la emperadriu e lo rey de Feç a la princessa, e Tirant a la reyna de Feç. E cascun cavaller dels altres pres sa dama de braç caminant ab suaus passos, pujaren en lo cadafal hon era lâantich emperador. E feta per tots humil reverĂšncia, lâemperador se levĂ e fĂ©u molta honor a tots, fent seure cascĂș segons son grau, e axĂ stigueren parlant e solaçant ab les dames per bon spay.
Los novells hostes staven admirats de la molta bellea de les dames e, en special, en aquell spill transcendent e de preclara virtut, la excelsa princessa, qui se era devisada en la segĂŒent forma, ço Ă©s, de gonella de brocat carmesĂ de fil dâor tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes, ab diversos smalts que·s demostraven fulles e flors de gesmir. E sobre la gonella portava una roba francesa de cetĂ negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts, e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts ab mĂ nega <e>183 mantellina la dita roba, e per lâorde mateix, perfilades de les dites randes, e era tota forrada de cetĂ carmesĂ. E, sobre la roba, portava la devisada senyora cenyit hun cint de fil dâor tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaxos, safirs e maragdes molt grossos qui lançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava hun reluent carvoncle, del qual, del seu coll, una madexa dâor de fil tirat sostenia, e ligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents dâor e smaltats, que paria la sua cara que fos de una deessa.
Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a lâemperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades e lâemperador se posĂ en taula e fĂ©u seure lo rey de SicĂlia aprĂ©s de la emperadriu. AprĂ©s, la princessa e lo rey de Feç al seu costat, e la reyna, sa muller, aprĂ©s dâell.
Aquell dia Tirant volguĂ© servir de majordom, si bĂ© lâemperador lo pregĂ molt que·s volguĂ©s seure e ell jamĂ©s ho volguĂ© fer. Tots los altres barons e cavallers en hun altre cadafal feren passar, hon foren molt noblement servits. E ab molt singular mĂșsica de ministrĂ©s e de altres innumerables sturments, se dinaren ab gran triĂŒmpho.
Levades les taules, les dances començaren molt grans. Lo rey de SicĂlia suplicĂ a la emperadriu que li fes grĂ cia de dançar ab ell e la virtuosa senyora li respĂČs que gran temps havia que dexada se nâera, mas que u faria per contentar-lo. E dançaren los dos moltes dances, car la emperadriu era stada en son temps molt agraciada e dançadora singular. Dançà aprĂ©s la excelsa princessa ab Tirant e ab lo rey de Feç, e lo rey de SicĂlia dançà ab la Ănclita reyna de Feç. AprĂ©s dançaren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.
E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa, e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa victĂČria que obtesa havien. E dâaltra part, per la ciutat se feĂżen de altres maneres de solaços, de balls e de jochs de gran alegria, per ço com la magestat de lâemperador havia manat que fos la festa celebrada per VIII dies. De matĂ anaven a la sglĂ©sia, hon se feĂżen solemnes professons e oficis, e aprĂ©s dinar, dances e gales e coses de alegria.
A la nit, finides les dances, lo sopar fon prest. Menjaren en lo mateix loch ab multitut de antorches e per lâorde mateix. AprĂ©s lo sopar, donaren part a la nit, prengueren licĂšncia de lâemperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnificĂšncia aparellades eren segons tals senyors eren merexedors. E lo virtuĂłs Tirant no volguĂ© partir-se jamĂ©s del rey de SicĂlia en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensemps per cobrir la mĂșsica que era passada entre ell e la princessa. Los altres, cascuns en ses posades e en lâorde ja mencionat, passaren tots los VIII dies festejant. E Tirant cascun dia solicitava ses amors, tenint molts parlaments ab la princessa, suplicant a sa altesa donĂ s orde que lo lur matrimoni vinguĂ©s a lur desijada fi, perquĂš la temor fos apartada, que ab repĂČs aconseguissen virtuosos delits.
RespĂČs la princessa en semblant stil.