💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant415.gmi captured on 2024-03-21 at 16:30:23. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com Tirant fon davant lo port de Valona tramés una galera dins lo port e manà als patrons de les VI naus qui eren carregades de forment que ixquessen del port e seguissen l’estol. E aquests donaren vela, ixqueren del port e seguiren l’estol. Com l’estol fon en lo canal de Romania, féu la via del port de Gigeo, qui és lo port de Troya, e aquà surgiren e speraren tot l’estol que fos ajustat.
Tirant tinguĂ© consell ab lo rey de SicĂlia e lo rey de Feç e ab tots los altres barons e cavallers ja què era de fer, car ell tenia nova que tot l’estol del soldĂ era en lo port de Contestinoble, qui eren mĂ©s de CCC fustes entre naus e galeres e altres fustes. E fon deliberat que lançassen hun home en terra qui sabĂ©s la lengua morisca e que, en la nit, entrĂ s en Contestinoble per avisar a l’emperador com Tirant, ab tot lo seu stol, era al port de Troya, qui Ă©s dins lo braç de Sent Jordi e a cent milles e a poch mĂ©s de Contestinoble. E no li volgueren dar letra deguna a fi que si era pres per los moros que no fossen avisats. E aquell instruĂ-sse’n molt bĂ© de tot lo que havia de dir a l’emperador. E tengut lo consell, Tirant cridĂ hun cavaller natural del regne de TĂşniç qui era stat moro y era de casa real, lo qual havia nom Sinegerus, home molt spert, ginyĂłs, eloqĂĽent e valentĂssim cavaller, qui era stat catiu en Contestinoble e sabia tots los passos, e dix-li tot lo que tenia de dir a l’emperador e a la princessa, e donĂ -li lo sagell seu perquè l’emperador li donĂ s fe e crehença.
E lo dit cavaller se mès en orde a la morisca en so de alacayo. E pres-lo hun bergantà e de nit posaren-lo en la terra ferma a una legua luny del camp dels moros qui tenien lo siti en la ciutat de Contestinoble. E aquest cavaller, cautelosament desviant-se del camp dels moros, féu la via de la ciutat. E encara no pogué scapar que no donàs en mans d’espies del camp dels moros, emperò, ell parlant-los en lur lenguatge molt discretament, dient-los com era de lur companyia, lexaren-lo passar. E com fon aplegat a hun portal de la ciutat, los qui guardaven lo portal, qui·l veren, prengueren-lo, pensant que fos dels moros del camp. E aquest los dix que no li fessen mal com ell era embaxador de Tirant, que venia a parlar ab l’emperador. E les guardes, de continent, bé acompanyat lo portaren davant l’emperador, qui en aquella hora se levava de sopar.
Com lo cavaller Sinegerus fon davant l’emperador, ell se agenollĂ als seus peus e besĂ -li la mĂ e lo peu, e donĂ -li lo sagell de Tirant. E l’emperador mirà ’l e conech les armes de Tirant. Lavors, l’emperador lo abraçà e fĂ©u-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent mĂlia vegades. E lo cavaller Sinegerus fĂ©u principi a semblants paraules:
–Senyor molt excel·lent, yo só tramés acà per aquell gran capità Tirant lo Blanch, lo qual se comana en grà cia e mercé de la magestat vostra e suplica a vostra altesa que stigau ab bon cor, car prestament, ab la ajuda de nostre senyor Déu, ell vos liberarà de tots vostres enemichs. E més, vos suplica que façau posar en orde tota la vostra cavalleria e fer guardar molt bé la ciutat, car demà de matà ell deu ferir en l’estol dels moros e ha dubte que los moros, com veuran perdut l’estol, no donassen poderós combat a la ciutat per pendre-la perquè·s poguessen aquà fer forts. Car sab la magestat vostra que si les fustes lurs són preses e levat lo pas, que ells són tots perduts, que negú no se’n porà tornar, car Tirant ve ab tan gran poder que és bastant pendre’ls e fer-los morir a tots. E de açò, senyor, la magestat vostra no dubte en res.
–Amich —dix l’emperador, gran consolació tenim del que·ns haveu dit. E nostre Senyor, per la sua mercé e pietat, nos faça grà cia que sia axà com tu dius, car nós confiam tant de la gran virtut e cavalleria de Tirant que, ab la ajuda de l’inmens Déu, ell complirà lo nostre bon desig e seu.
E de continent l’emperador tramés cridar a Ypòlit, qui era capità major seu, e com li fon davant li dix:
–Nostre capità , ja sabeu com lo virtuós Tirant és al port de Troya ab molt gran stol. Té deliberat demà per lo matà de ferir en l’estol dels moros, per què és de gran necessitat que prestament ajusteu tota la cavalleria qui és dins la ciutat, e tots los conestables e caps dels hòmens de peu, e ordenau vostres batalles e posau cascuna en lo loch que deu star per ço que, si cars era que los moros volien combatre la ciutat, que tothom sia avisat e preparat.
Respòs Ypòlit:
–Senyor, no és poca la consolació que yo tinch de la venguda de mon mestre Tirant, e devem fer moltes grà cies e laors a la divina Providència de la sua venguda, car pot star la magestat vostra ab cor segur de ésser delliurat de les mans dels enemichs, car tot l’Imperi Grech serà recuperat per aquest e reduït a vostra magestat. E traurà de captivitat tanta cavalleria qui està en poder dels infels e tant poble crestià qui està en perill de renegar la fe de Jhesucrist. Per què, senyor, de continent serà complit lo que·m mana la magestat vostra.
E presa licència de l’emperador, Ypòlit anà a la gran plaça de la ciutat e secretament tramés per tota la cavalleria e per los conestables e capitans de la gent de peu. E com foren ajustats, dix-los semblants paraules:
–Senyors, a nostre Senyor Ă©s stat plasent, per la sua infinida bondat e clemència, de voler-nos deliurar de captivitat e del poder de nostres enemichs, car yo us fas certs com mon mestre e senyor Tirant Ă©s vengut ab molt gran stol e Ă©s al port de Troya. E tĂ© deliberat, demĂ de matĂ, de ferir en les fustes dels moros, per què Ă©s de necessitat que tots vos poseu en orde e, cascun capitĂ ab la sua gent, se pose en la muralla, en lo loch que li Ă©s stat assignat, e que stigau molt reposats e sens fer remor neguna perquè los moros no puguen haver negun sentiment.
De tal nova tots foren aconsolats, e loaren e beneĂŻren a nostre senyor DĂ©u de la singular grĂ cia que·ls atorgava. Partiren de aquĂ e cascĂş aplegĂ la sua gent. E posaren-se cascuns en son trast e stigueren aquĂ tota la nit ab molt gran alegria, fins al matĂ, molt sĂ viament e discreta.