💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant357.gmi captured on 2024-03-21 at 16:15:19. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–La pensa mia stĂ alterada de haver hoĂżt recitar en aquesta donzella paraules tals qui han nafrada la mia Ă nima, car no puch creure que tu, donzella, sies cors humĂ , que tant poguesses saber en mos fets si donchs no tenies sperit familiar o sies mal sperit qui hages presa forma humana de donzella per ginyar-me que yo no destrohexca aquesta ciutat e los habitadors de aquella, qui adoren e servexen lo diable, com la mia pura intenciĂł sia poblar-la de crestians perquè lo nom de nostre senyor DĂ©u Jesucrist hi sia benehit, adorat e glorificat. Per què, donzella, molt me tendria per ignorant e de poch saber que una donzella, ab ses fengides paraules e ab al·legacions de philòsofs, poetes e doctors sants, me hagĂ©s a decebre e fer-me mudar lo meu sanct e bon prepòsit. O haurĂ s a donar altra rahĂł de tu matexa que yo haja a creure que les tues paraules me donen testimoni tu qui est ni per quina via sabs lo que has recitat. En altra manera, no penses yo mudĂ s de altre prepòsit. E tu m’as refrescades les nafres de mos parents, les quals contĂnuament me turmenten, per bĂ© que tu digues que·ls he oblidats, mas yo confie en la inmensa bondat de nostre senyor DĂ©u que·m darĂ presta expediciĂł en lo que per mi Ă©s stat principiat, que en breu temps, ab lo seu auxili, yo·ls ajudarĂ© de tot mon poder per liberar-los de captivitat.
Mas a present dexe de recitar la dolor que tinch de mos parents, com no sia temps ni loch competent per recitar-la; ni menys los treballs que passe per Ă©sser prest delliure, que, al parer de alguns, me sia hun gran delit. E posat cars que no mostre passar pena, gens per axò no·m lexa lo recort de aquella serenĂssima senyora, no donant cĂ rrech ni culpa a sa magestat, car la sua altesa me feĂża portar alegres los meus treballs. ¡O, donzella! Molta Ă©s la tua discreciĂł, que sies tant instruhida en la nostra santa ley crestiana: no·t resta sinĂł que rebesses lo sant babtisme. Per hun sol DĂ©u te prech que ab amor e caritat te plĂ cia voler-me dir com sabs tant en mos fets, car la tua ombra tĂ© compresa tota la mia persona, no ab vista orrible, sinĂł ab amor afable; no sĂ© d’on ara novament m’és venguda.
Plaerdemavida afranquĂ la cara, que·s mostrava star irada, e ab hun sonrĂs, de semblants paraules li fĂ©u present.