💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant228.gmi captured on 2024-03-21 at 15:52:37. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Lo parlar que la excel·lència vostra fa, aumenta ma dolor, com yo sia, sobre tota altra dona dolorosa, cremada de amor de honestat. Sens ella sĂł restada vehent vostra altesa: ab los ulls uberts voleu entrar dins lo pou de perpètua infĂ mia. E per causa de tal inconvenient vixch desesperada e dolch-me de aquella cosa que amor consent, malaynt lo egipcĂach dia del vostre trist naximent, car moltes gents, occupats de girar los ulls envers vostra magestat, aprĂ©s tornant-los envers mi, ab fort resistència, dient tres vegades: «¡O, Viuda! ¡O, Viuda Reposada! ÂżCom pots consentir que home stranger se’n porte la despulla de la virginitat de Carmesina?» Pensau, qui hou dir semblants paraules, si tinch occasiĂł de dolre’m e de abandonar la vida, car sĂ© que neguna de nosaltres no farĂ ofensa a la magestat vostra. E morint yo, seria millor per a mi, e seria liberada de aquesta pena, per reviure en reposada mort, per ço que les mies orelles no hagen de hoir que yo y sia stada consenta. E per ço los meus ulls, de vives lĂ grimes destil·len. E com, senyora, Âżno deveu vĂłs pensar que la cosa no·s deu fer que bisbes e arquebisbes no u hajen de saber? E per dit de vostra magestat, en presència de moltes gents haveu dit, e no us ne sou sabuda celar en dir, que no volĂeu pendre marit stranger, ço Ă©s, rey o fill de aquell, per no saber les lurs costumes, si seria ardit o covart, e que vĂłs no havĂeu mester bĂ©ns de fortuna, car nostre Senyor e vostre pare vos ne havien prou donats, e no volĂeu Ă©sser subjecta a negun altre rey o emperador del mĂłn, e que si marit havĂeu de pendre no seria sinĂł sol Tirant: aquell volĂeu e altre no.
Tot ço que dich, senyora, no és sinó per reduir-vos a memòria, com ja us ho haja dit altra vegada. E si solament per la fantasia us passa de voler-lo per marit, si la altesa vostra fa res qui desonest sia ab ell, com sereu sa muller, no dubtarà de dir-vos, com serà felló: «Anau per a mala dona, que lo que fés ab mi tanbé ho aguéreu fet ab altre.» ¿Qui serà aquell qui lo seu cor puga asegurar que tostemps no sia recelós? E sab Déu si ne haurà gran rahó de no fiar jamés de vós, mas de tenir-vos tots los dies de vostra vida tancada sens deixar-vos parlar ab negú. Açò mereixerà la vostra persona, la qual, usant de virtut, sereu dita noble e virtuosa. Fent lo contrari, sereu tenguda per vil e per desonesta. Ans sia la mia mort que tals coses vegen los meus ulls, ni les mies orelles tals noves hogen.
E no volguĂ© mĂ©s dir, sperant hoyr què respondria la princessa. No fon poca la passiĂł que en aquell cars l’à nima de la princessa sentĂ, com no tenia temps per satisfer a les verinoses paraules de la maliciosa Viuda, per tant com l’emperador stava ja en taula, que stava sperant a la princessa e dues voltes la havia tramesa a cridar.
Dix la princessa:
–Na Viuda, aquest fóra lo meu sopar delitós si yo pogués ara satisfer a tot lo que me haveu dit.
Ixqué del retret, e la duquessa que era allà per saber la nova si Tirant iria aquella nit, e com la véu tan alterada, tota roja de malenconia que tenia, no tingué atreviment de dir-li res. Però com Plaerdemavida la véu de tal so star, e la Viuda que li venia detrà s, dix-li:
–¡O, senyora! Tostemps he vist que, com lo cel stà roig, senyal és de tempesta.
–¡Calla, folla! —dix la princessa—. Tostemps dius follies.
Pensau ella quina venia, que l’emperador ho coneguĂ© e demanĂ -li com venia axĂ, si negĂş la havia en res enujada. La princessa respòs:
–No senyor, mas, des que·m partà de la magestat vostra, só stada gitada en lo lit per dolor que m’havia venguda al cor, però, per grà cia de nostre Senyor, he trobat gran remey en la dolor.
Manà l’emperador als metges entenguessen en lo seu menjar. E ells ordenaren que lo sopar seu fos de hun faysà , per ço com és carn cordial per al cor. La duquessa segué’s al seu costat, no per voler menjar, mas per poder parlar ab ella, que Tirant la sperava a la sua cambra quant tornaria ab la bona nova. E com foren a la fi del sopar, la duquessa se acostà e ab veu baixa, li féu principi a paraules de semblant stil.