💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-20_tiempo_manos › index.html captured on 2024-03-21 at 16:17:05.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
➡️ Next capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>Cicle de Rimeics: El tiempo en sus manos - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>Cicle de Rimeics: El tiempo en sus manos</h1>
<p class="meta">2014-04-20</p>
<p><a href="../2014-04-15_rimeics/index.html">RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció</a></p>
<p>Dissabte 17 d’octubre de 2009. El tiempo en sus manos (1960)<br />
TĂtol original The Time Machine. Dirigida per George Pal.</p>
<p>L’any 1895 H.G. Wells publicaba The time machine: an invention(La mĂ quina del temps: una invenciĂł), una novel·la de ciència ficciĂł adaptada al cinema en dues ocasions. La pel·lĂcula que ens ocupa Ă©s la primera de les adaptacions de la novel·la, de 1960, que va obtenir un Ă’scar als millors efectes especials.</p>
<p>George (Rod Taylor) Ă©s un cientĂfic anglès de l’època victoriana que inventa una mĂ quina del temps. Amb ella s’aventurarĂ a conèixer tant el futur mĂ©s immediat com el mĂ©s remot. DesprĂ©s d’una estada per la Segona Guerra Mundial, George assisteix a un holocaust atòmic al 1966 i, finalment, arriba a l’any 802701 on la vida a la terra es redueix a dos tipus de civilitzaciĂł: la que viu a la superfĂcie de la Terra, els Eloi, una espècie de raça albina, vegetariana, ignorant i deshumanitzada i els Morlocks, una raça de monstres que viu sota terra i que s’alimenta dels Eloi.</p>
<p>Segons lectura de Wells, els Eloi serien fruit de l’evolució de les classes benestants i capitalistes i els Morlocks, descendents dels antics proletaris. Amb aquesta curiosa evolució Wells ens transmet el següent missatge: hem de ser responsables i involucrar-nos en el futur de la humanitat. Al futur remot de la novel·la, Wells ens presenta uns humans sense à nima i un món sense cultura on els nostres successors viuen exclusivament per cobrir les seves necessitats més primà ries.</p>
<p>Després de diagnosticar-li tuberculosis, Wells abandona l’ensenyança i es dedica a escriure articles de premsa i a la direcció de la secció de ciències naturals d’una academia d’ensenyança per correspondència. The time machine: an invention va ser la seva primera novel·la i va ser escrita en tan sols dues setmanes: va ser un èxit rotund.</p>
<p>A partir d’aquell moment, Wells passa a convertir-se en un geni de la ciència ficciĂł i el pare dels viatges en el temps. Tot i l’èxit i reconeixement que l’autor britĂ nic mereix, aquesta paternitat no Ă©s del tot certa. Anys abans, al 1881, un diplomĂ tic i dramaturg aragonès, Enrique Gaspar y Rimbau, va escriure El anacronĂłpete, un relat sobre la construcciĂł d’una mĂ quina del temps i els viatges al passat de l’inventor amb els seus acompanyants: retrocedeix primer fins la Batalla de Tetuán, al 1860; desprĂ©s fins la Granada de 1492, any on Cristòfor Colom descobreix Amèrica i es finalitza la Reconquesta espanyola amb l’annexiĂł de l’últim vestigi Ă rab de la penĂnsula, el regne de Granada i arriba fins la Xina del segle III. Retrocedeixen fins a la Pompeia del 79ac., any on es produeix l’explosiĂł del Vesubi; arriba als temps de NoĂ© i quan arriba al moment de la creaciĂł, la mĂ quina explota.</p>
<p>A diferència de l’èxit de la novel·la de Wells, a l’Espanya del segle XIX, El anacronópete, publicada a Barcelona el 1887, no va tenir cap mena de rellevà ncia. Afortunadament, avui dia, és reconegut com el primer relat occidental pioner de l’invenció d’una mà quina del temps i els viatges temporals.</p>
<p>H.G.Wells va ser un pensador crĂtic i actiu. Va lluitar contra la hipocresia de la moral burgesa de l’època a travĂ©s dels seus escrits. Creia fermament que el progrĂ©s de la humanitat es basava en la necessitat d’erradicar la pobresa i en l’increment de la cultura, proposant l’educaciĂł com l’arma que transformaria el mĂłn. Durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a donar conferències amb l’objectiu que els homes superesin els seus motius d’enfrontament i es creĂ©s una consciència comuna de bon enteniment. L’arribada de la Segona Guerra Mundial va frustrar totes les seves esperances. Moria el 13 d’agost de 1946.</p>
<p>Al 2002, Simon Wells, besnĂ©t de l’autor, estrenava una entretinguda però imprecisa adaptaciĂł de la novel·la. La història d’amor del cientĂfic, el retrocĂ©s temporal i l’aparaciĂł de Jeremy Irons com a rei dels Morlocks Ă©s totalment injustificable. Si bĂ© s’ha guanyat en la qualitat terrorĂfica d’uns Morlocks que a la primera adaptaciĂł semblen els dolents dels Fraggel rock, els efectes especials no tĂ©nen res a envejar a la versiĂł del 1960.</p>
<p>Fraggel rock: serie infantil dels anys 80 on uns ninotets de drap viuen en coves naturals d’una manera despreocupada. En un món al·legòric es promouen ideals com l’amistat, el medi ambient, la identitat personal, etc.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>