💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2015-06-11_ars_amatoria_2 › index.html captured on 2024-03-21 at 16:13:50.
⬅️ Previous capture (2024-02-05)
➡️ Next capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>L'art d'estimar d'Ovidi II - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>L'art d'estimar d'Ovidi II</h1>
<p class="meta">2015-06-11</p>
<p>L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. Pervivència de l’Ars amatoria.</p>
<h2>L’Ars amatoria</h2>
<p>Tracta més de l’art d’agradar (seducció) que no pas el d’estimar. Els primers dos llibres van destinats als homes i el tercer a les dones. L’objectiu és ensenyar l’art de la seducció i la conservació de l’amor.</p>
<p>Una figura elegĂaca i alhora didĂ ctica, el praeceptor amoris, el preceptor de l’amor, s’independitza de l’obra per emetre un discurs totalment elegĂac: carĂ cter autobiogrĂ fic o subjectiu, to planyĂvol o malenconiĂłs, abundancia de tòpics com el carpe diem, militia amoris, exclusus amador, servitium amoris, adynaton –el mĂłn al revĂ©s-. Locus amoenus. Ovidi es distancia dels elegĂacs llatins anteriors introduint la ironia, la paròdia i l’humor, però de manera que no restin serietat i erudiciĂł a la seva obra.</p>
<p>El llibre I comença amb una definició del concepte d’ “art”, la deessa Venus el declara artificem renero Amori “mestre del tendre amor”. On trobar dones?. Al fòrum, pòrtics i sobretot al teatre. Introdueix el rapte de les sabines. Al Circ i naumà quia. Segueix un elegi a August. Als balnearis, als banquets, al temple de Diana. A la segona part, com seduïr-les: guanyar-se la complicitat de la seva esclava, segons les dates, al principi més cartes que regals, eloqüència, insistencia, la cura del cos de l’home: als homes els escau una bellesa descurada. Dones forçades, adaptar-se a cada dona.</p>
<p>El llibre II: com conservar l’amor. Cal cultivar l’esperit mĂ© que no pas el cor, ja que la bellesa fĂsica Ă©s efĂmera. Paciencia, insistencia, condescendencia, servicialitat. Guanyar-se als criats, regals senzills, poesia, lloar-la, fingir neguit.</p>
<p>“Els beuratges i encanteris no serveixen de res. Cal cultivar l’esperit m´s que no pas el cosa, ja que la bellesa fĂsica Ă©s efĂmera. L’autor Ă©s mestre de l’amor per pobres, no pas per rics. De què serveixen als rics les ensenyances si pot oferir regals? (…) Cal guanyar-se la confiança dels criats. Els regals senzills tambĂ© hi poden ajudar; fins i tot la poesia Ă©s apreciada per algunes dones. Lloar els seus encants i el seu vestit, fingir neguit quan l’estimada caigui malalta i altres enganys afavoriran la relaciĂł. I si no, la força del costum enfortirĂ l’amor. Si es produeix una ruptura, el millor remei per a la reconciliacĂł Ă©s la uniĂł sexual. El sexe Ă©s un regal de la natura. (…) L’home ha de conèixer les seves qualitats, seguint la mĂ xima apol·lĂnia “coneix-te a tu mateix” (gnosci seautĂłn). Cal ser resignat i tolerant amb les infidelitats (Venus, VulcĂ , Mart). Acaba aconsellant la discreciĂł la dissimulaciĂł dels defectes de l’estimada, qualitats dones madures, conducta homes acte”</p>
<p>Llibre III. L’amor de les dones Ă©s mĂ©s ferm. Consells aparença externa (pentinats, vestits, higiene, dissimulaciĂł defectes) i tambĂ© pel que fa a petites arts que cal saber (riure, plorar, parlar, ballar, cantar, caminar, jugar, poesia elegĂaca). Com evitar amants enganyosos: presumits, lladres, els de mala reputaciĂł i els mentiders. Aconsella a les dones tenir estil a l’hora d’escriure cartes i no ser gaire avaricioses. Cal tractar l’amant novell diferentment que a l’experimentat. Pot ser Ăştil intecalar alguna negativa i fingir un rival. Consells Ăştils: evitar la vigilancia del marit, desconfiar de les amigues i criades i fingir amor. Ara bĂ©, la gelosia Ă©s perillosa i posa a Cèfal i Procris.</p>
<h2>Pervivència de l’Ars amatoria</h2>
<p>Aquesta obra va gaudir de gran difusió entre els seus contemporanis, com també entre les generacions immediatament posteriors, tal com ho demostren les referències que en fan Séneca el rètor (Contr. 9, 5, 17), Quintilià (Inst. 10, 1, 88), Vel·lei Patèrcul (2, 36) i Tà cit</p>
<p>(Dial. 12). Alguns versos de l’Ars amatoria s’han conservat en les parets de Pompeia, al costat d’altres de Virgili i Properci. MĂ©s tard, l’obra decau però Isidor de Sevilla l’esmenta en les seves Etimologies (11, 3, 38). La prova de la difusiĂł d’Ovidi en aquesta època (VII i VIII) Ă©s la seva presència en les biblioteques conventuals i episcopals d’Europa. Hi havia un sector de l’esglĂ©sia molt antiovidiĂ . Pels poetes del Renaixement carolingi Ă©s un dels models i la poesia medieval li dona primacia sobre els altres poetes de l’antiguitat. AixĂ, el segle XII ha estat anomenat aetas ovidiana. A França ChrĂ©tien de Troyes va fer una traducciĂł de l’Ars amatoria que s’ha perdut però se’n conserven quatre mĂ©s. A partir del XII es divulguen per tot Europa dos tractats en vers llatĂ intitulats Facetus, inspirats en CatĂł, tracte del Jove refinat amb les dones i de l’art de la seducciĂł. Apareix la literatura trobadoresca a OccitĂ nia que desenvolupa l’amor cortès. Tots imiten a Ovidi: Amanieu de Sescars al XIII, Guillaume de Loris i Jean de menĂş al Roman de la rose, al Cançoner de Ripoll. Ovidi Ă©s traduĂŻt en molts idiomes. I se li atribueixen poemes.</p>
<p>La imitaciĂł Ă©s el millor testimoni de la popularitat i aquesta imitaciĂł es dĂłna sobretot en les anomenades “comèdies elegĂaques”, la mĂ©s important de les quals Ă©s l’anònim Pamphilus de amore, d’origen espanyol o francès, en què PĂ mfil, per aconseguir l’amor de Galatea, recorre a la deessa Venus i a una alcavota, que de tant en tant deixa anar algun vers ovidiĂ . A Italia Ovidi serĂ un dels autors mĂ©s cultivats. Dante en la Divina Comèdia (Inferno IV, 88 i ss.) el posa al costat d’autors com Homer, Horaci, Virgili i LucĂ . Boccaccio s’inspira en ell per al seu DecamerĂł. A la seva novel·la Fiammetta, a la protagonista se li apareix Venus (i no la verge com era propi) i li fa un discurs perquè s’entregui a l’amant, al mĂ©s pur estil ovidiĂ . Petrarca tambĂ© s’inspirarĂ amb el Trionfo d’Amore, però mĂ©s endavant la poesia amorosa prendrĂ un camĂ mĂ©s espiritual, contrari al d’Ovidi.</p>
<p>A Espanya, Alfons X el Savi esmenta i tradueix alguna de les seves obres en la General Estoria (par IV). Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, serà un dels seguidors més fideos del model literiari ovidià en el Libro del buen amor. D’Ovidi pren el didactisme i la combinació del consell i relat exemplificador. Cita al Pamphilus i a Ovidi com a alumnes avantatjats.</p>
<p>Al segle XIV es fa una traducció al grec, en prosa, de llargs fragments de l’Ars amatoria i d’Amores, que es coneix amb el nom de Ovidiana Graeca. Al segle següent, fou un poeta llatà més traduït al castellà , però no pas pel que fa a les obres amoroses sinó a les Metamorfosis. A Catalunya, Francesc Eiximenis cita en la seva obra l’Ars amatoria com a exemple del tipus d’obres que no s’han de llegir dels clà ssics, perquè són perjudicials per la salut cristiana. En canvi, els tractats eròtics d’Ovidi van ser les lectures predilectes de Bernat Metge: escrivà una obra anomenada : Ovidi enamorat. Ausiàs March es proclama, com Ovidi, “mestre únic i mà xim en l’art d’amar”. L’amor que tracta March però és sublim, contemplatiu, espiritual i intel·lectualitzat. D’altres són Jordi de Sant Jordi.</p>
<p>Al segle XVI Ovidi serĂ el poeta preferit de Plèiade, un grup d’escriptors i crĂtics que busquen el refinament i embelliment del francès i l’assimilaciĂł de la poesia de Grècia i Roma. Joachim du Bellay imita alguna obra ovidiana i Ronsard pren els tòpics amatoria en els poemes a Cassandra Salviati.</p>
<p>A partir del Renaixement els llibres eròtics foren rebutjats pels homes de gran cultura. Els escriptors prefereixen les Metamorfosis. La concepció menys lúdica, més romà ntica i platònica de l’amor, que imposarà Tetrarca, fa desaparèixer l’amor ovidià sensual i inmediat.</p>
<p>En el Renaixement, el personatge de la Celestina, l’alcavota maliciosa, té arrels en l’obra d’Ovidi i trobem també petjades en Gracilazo, Aldana, Castillejo, Lope de Vega. Era l’autor preferit de Shakespeare: Romeo i Julieta inclou cites de l’Ars. Segurament hi va haver a Espanya una traducció de l’Ars entre 1559 i 1583 perquè el Catalogus de l’inquisidor Quiroga la prohibeix sempre que fos traduïda a qualsevol llengua vulgar. El mateix Cervantes posarà en boca del Licenciado Vidriera uns versos de l’Ars sense traduir, aixà no incomplia la prohibició. Tirso es basa en aquesta prohibició per fer palès el seu rebuig vers l’obra. Alguns sonets de Quevedo fan les recomanacions d’Ovidi.</p>
<p>Al segle XVIII decau la influència d’Ovidi i amb l’arribada del romanticisme és marginat i oblidat.</p>
<p><a href="../2015-06-13_ars_amatoria_3/index.html">L'art d'estimar d'Ovidi III</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>