💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2021-08-31_kerala_teachers captured on 2024-03-21 at 15:26:55. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Publicada el 29 d'agost de 2021 per la Free Software Community of India (FSCI).
Open Letter to teachers of Kerala[1]
NT: notes de traducció.
1: https://fsci.in/blog/letter-to-kerala-teachers/
TL;DR: L'oferta gratuïta de G-Suite per part de Google a les escoles de Kerala és un esquema per fer més clients a G-Suite, retenir el seu poder de monopoli en el negoci de la publicitat i de cerca web. Dependre de Google pot portar a una vigilància massiva (i les esgarrifances que implica 1[2]), perdent el nostre pes polític vers Google, i molts altres 2[3]). Instem als centres educatius que rebutgin aquesta oferta i canviïn a programari lliure 3[4] (programari respectuós amb les llibertats o programari "swatantra" -NT) per a totes les activitats. En el cas dels serveis en línia, instem als centres a allotjar els seus propis serveis amb programari lliure. Allotjant els serveis i fent servir programari lliure, el programari i les dades estaran sota el control del centre.
3: https://www.gnu.org/proprietary/malware-google.html
4: https://ravidwivedi.in/posts/free-sw/
NT: "swatantra" vol dir lliure en Sànscrit.
Signa aquesta carta si dones suport al programari lliure en educació
Ens produeix una gran tristesa saber que el Kerala Infrastructure and Technology for Education (KITE) ha acceptat usar G-Suite 4[5] a totes les activitats de classe virtuals a les escoles de Kerala. La plataforma G-Suite és una col·lecció de serveis de Google com Google Meet, Google Drive, Gmail, Google Docs, etc.
KITE també ha anunciat, "No es compartiran dades sensibles d'estudiants o professorat. KITE tindrà el control total de les dades pujades a la plataforma." Proveir comptes de Google a estudiants i professorat amb un identificador aleatori no protegirà la seva privavitat de Google perquè Google recol·lecta moltes dades de cada usuària 5[6], i fàcilment pot combinar totes aquestes dades per desanonimitzar estudiants i professorat.
Google fa rastrejos a les webs: quan navegues de pàgina en pàgina, sovint et segueixen els rastrejadors que recol·lecten dades d'on has estat i què has fet. Això es fa usant petits programes, components gràfics o fins i tot, imatges invisibles que estan a les pàgines que visites. Per exemple, els botons per compartir a les xarxes socials que hi ha a moltes pàgines web. S'inclou aquests botons per obtenir analítiques del contingut, però els botons també envien dades a les plataformes. De vegades, això té sentit, com per compartir el contingut. Però sovint, les dades acaben sent usades entre bastidors per dirigir publicitats o crear perfils d'usuària.
Google Analytics és un servei d'analítiques ofert per Google que rastreja i registra les usuàries que visiten la web. Per bloquejar Google Analytics, es requereix usar extra protecció en el navegador, per exemple, usant l'extensió Ublock-origin. I això ens porta a preguntar a KITE si poden desactivar Google Analytics a la G-Suite.
La manera que Google mostra els anuncis és fonamentalment diferent a la manera de fer-ho de les televisions per cable o els anuncis de la ràdio. Google usa les dades personals de les usuàries per dissenyar anuncis a mida, mentre que els anuncis de la tele, la ràdio o els diaris són els mateixos i poden ser vistos per tothom que llegeixi el mateix diari o miri el mateix canal de televisió. Els anuncis de Google estan basats en el comportament de les usuàries, el seu historial de navegació, les pàgines visitades, els correus electrònics, les compres, articles llegits, etc. I, per tant, té molt poder per influenciar a les usuàries.
Aquesta oferta de Google és només un esquema per fer més clients (una audiència captiva per a qui dissenyar anuncis) i que donarà moltes dades a Google dels estudiants. Això reforçarà la dominància de Google en el model de negoci publicitari. I ja s'està usant aquesta dominància per eliminar la competència. Google usa aquestes dades per manipular les seves usuàries amb anuncis. Una empresa amb tantes dades com Google pot fins i tot influenciar eleccions 6[7]. Per exemple, Facebook és una empresa amb moltes dades de les seves usuàries 7[8], i que fa uns anys, van usar amb Cambridge Analytica per influenciar eleccions 8[9].
7: https://www.politico.com/magazine/story/2015/08/how-google-could-rig-the-2016-election-121548/
9: https://en.wikipedia.org/wiki/Facebook%E2%80%93Cambridge_Analytica_data_scandal
Per exemple, el cercador de Google pot amplicar les veus de persones que estan d'acord amb alguna cosa o emmudir altres veus que estan en desacord, manipulant així l'opinió pública.
L'oferta gratuïta de Google és similar a l'oferta Jio de connexió a Internet, que després va començar a cobrar diners pels serveis. A causa de l'oferta de Jio, Vodafone i Idea es van tenir que fusionar perquè no podien competir, i cada cop hi ha menys proveïdors de serveis mòbils. No hi ha cap garantia que els serveis de Google siguin gratuïts per sempre. Poden usar la seva posició de proveïdors a la suite educacional o en videoconferències per eliminar competència i després pujar els preus més endavant. Google Meet pot esdevenir una plataforma dominant per les trucades de vídeo, eliminant altres competidors com Zoom. (Zoom es programari no-lliure que no recolzem en absolut, només és per posar un exemple).
La vigilància massiva té efectes adversos en els individus i la societat. El que està en joc són les nostres llibertats polítiques, dret d'expressió, privacitat, seguretat i equitat social.
Ens agradaria citar alguns punts d'aquest excel·lent recurs sobre els efectes de la vigilància massiva al Refredament Social 11[12].
12: https://socialcooling.com/
La gent està començant a donar-se compte que aquesta "reputació digital" pot limitar les seves oportunitats:
13: https://science.slashdot.org/story/15/07/22/1752209/giving-doctors-grades-has-backfired
14: https://www.theguardian.com/science/2016/sep/01/how-algorithms-rule-our-working-lives
16: https://trustingsocial.com/
18: https://apprissretail.com/
Necessitem controlar el programari que usem. Un programari respectuós de les llibertats fa que sigui la usuària qui pugui fer anar, estudiar, modificar i compartir el programari. Si el programari respecta totes aquestes llibertats, el podem anomar programari lliure. El programari lliure és qüestió de llibertat, no de preu. Per emfatitzar aquest punt, també l'anomenem programari swatantra. Exemples de programari lliure són: Firefox, VLC, Thunderbird, Ubuntu, etc. Si manca alguna de les llibertats mencionades, l'anomenem programari no-lliure o propietari. Exemples de programari no-lliure són: WhatsApp, Microsoft Windows, Google Meet, Adobe Reader, etc. Per serveis d'Internet com videoconferències, emmagatzematge de fitxers, correu, etc., les usuàries (en aquest cas, KITE o el Govern de Kerala), ha de tenir la llibertat d'oferir els mateixos serveis als seus propis servidors. Aquesta pràctica és anomenada allotjament propi. Aquestes llibertats asseguren que les usuàries controlen el programari i les dades. Amb programari propietari, quedem a disposició dels desenvolupadors del programari, per exemple, a la G-Suite, quedem a disposició de Google.
Per exemple, la British East India company va crear vies de tren, carreteres i ponts gratuïtament, i no cal dir el que va passar després. Tanta dependència normalment acaba en esclavisme o explotació.
La gent potser pensa que com no programen, no necessiten la llibertat d'estudir i modificar un programa. Però exercim la llibertat d'inspecció i modificació tota l'estona, per exemple, truquem a un lampista per arreglar la pica, un electricista per temes d'electricitat, un mecànic per les bicis o els cotxes, etc. Igualment, individualment o col·lectivament (per exemple, KITE o el govern de Kerala), hem de tenir la capacitat d'arreglar o adaptar el programari amb l'ajut d'empreses com Infosys, Wipro, etc.
El programari de G-Suite és programari no-lliure, així que les seves usuàries no el controlen, i els centres educatius només haurien d'usar programari lliure 20[21].
21: https://fsf.org.in/article/education/
Es va usar el programari lliure Tux Paint 21[22] a l'escola VHSS Irimpanam de Kerala, i alumnes de 11 i 12 anys, van traduir la interfície del programa a Malayalam, van afegir imatges de flors locals i gravacionsde la pronunciació dels seus noms en Malayalam a les llibreries del programa. Fent això, exerceixen la seva lliberat d'aprendre com funciona el programa i modificar-lo, amb el que demostra que, fins i tot les no-programadores i les criatures poden directament millorar el programari 22[23] quan les llibertats del programari estan garantides.
22: http://directory.fsf.org/wiki/TuxPaint
23: https://www.gnu.org/education/edu-software-tuxpaint.html
Scribus és un programari lliure (que funciona a GNU/Linux, Microsoft Windows, macOS, etc) que serveix per publicar (reemplaça programari com Adobe PageMaker i InDesign). Primer només tenia suport per llengües llatines. Van ser les desenvolupadores de HOST-Oman (House of Open Source Technologies - Oman) finançades pel govern d'Oman, qui van introduir el suport pre llengües no-llatines. Com a part del desenvolupament, el Malayalam també s'inclou a Scribus. Així que, millorar un programari és beneficiós per a totes les usuàries, fins i tot si no el milloren directament. Això va permetre els diaris Janayugom i Deshabhimani 23[24] canviar a 100% programari lliure a les seves publicacions.
24: https://poddery.com/posts/4691002
El següent programari lliure pot ser usat a les aules i hauria de reemplaçar els equivalents propietaris:
Ens agradaria recordar al professorat de Kerala com vau defensar les lliberats del programari i esdevenir un model pel món sencer 24[25]. Vau resistir ofertes de formació gratuïta per part de Microsoft i Intel. Vau crear una distribució de GNU/Linux amb programari que necessitàveu per a les escoles, i vau proveir suport tècnic i formació a altres profes de Kerala. Ho podeu tornar a fer i liderar el món en aquest escenari canviant també. Instem al professorat de Kerala a sumar-se a aquesta campanya per parlar amb KITE i fer pressió per l'adopció de programari lliure per a les classes virtuals 25[26].
25: http://www.space-kerala.org/files/Story%20of%20SPACE%20and%20IT%40School.pdf
26: https://fsf.org.in/news/proprietary-apps-in-schools/
La carta m'ha agradat molt, però... he trobat decepcionant que al blog on està la carta hi hagi analítiques de Guguel. Suposo que qui ha escrit la carta i qui porta el blog són persones diferents. Però tot i així... També crec que no calia posar Zoom d'exemple tenint Jitsi o BBB, que justament es posen després com a solucions.