💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-03-01_eulalia captured on 2024-03-21 at 15:44:43. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
<p>El monument no original mĂ©s antic de Barcelona Ă©s l’escultura de santa EulĂ lia, a la plaça del PedrĂł. Va ser erigit allĂ perquè:</p> <blockquote> Segons la llegenda, en aquella confluència de dos camins antiquĂssims va ser exposat, en temps del pretor DaciĂ , el cos nu i clavat a la creu de la santa [i]”. </blockquote> <p>[i] Santa EulĂ lia a la web d’art pĂşblic de Barcelona.</p> <p>El monument va ser convertit en font al 1826 però va ser destruĂŻt durant la Guerra Civil. L’escultor Frederic Marès s’encarregarĂ , al 1951, de fer una còpia aproximada de l’escultura original perduda de LluĂs Bonifaç “el Vell” i LlĂ tzer Tremulles.</p> <h2 id="en-fusta">En fusta</h2> <p>L’estĂ tua de Santa EulĂ lia va ser encarregada pel Consell de Cent a Josep Darder, que la va tallar en fusta. Al mestre d’obres Benet ParĂ©s se li va encarregar un obelisc de pedra per enaltir la imatge de la Santa.</p> <p>El 1672 es va posar la primera pedra de l’obelisc i, un mes desprĂ©s, se li encarrega a Joan Gamot una reixa per a protegir el monument. L’any segĂĽent, s’inaugurava el monument amb una gran celebraciĂł. Però l’escultura, que era de fusta, es va acabar fent malbĂ©.</p> <h2 id="en-marbre">En marbre</h2> <p>Al 1685 es va encarregar una altra escultura a LluĂs Bonifaç i LlĂ tzer Tremulles, que la van concebre en marbre. I per a sostenir-la i enaltir-la, es va concebre un altre pedestal, que va fer Miquel Colomer. El monument va estar a punt al novembre de 1687 i se’l va restaurar per primer cop el 1756.</p> <p>Si bĂ© desprĂ©s del Trienni Liberal (1820-1823) es va pretendre desmuntar el monument, va ser el marquès de Camposagrado que va tenir la idea de convertir-lo en font i Josep Mas en va fer l’adaptaciĂł, que es va inaugurar per segona vegada al febrer de 1826.</p> <p>Al monument s’hi van afegir quatre plaques: una recordava al martiri de la Santa l’any 303, suposadament; la segona commemorava les obres del monument; la tercera, el dia que es va acabar de construir i la quarta, l’any en què fou reconstruĂŻt. Una altra placa, però, recordava l’adaptaciĂł com a font, idea del marquès.</p> <h2 id="destrucciĂł">DestrucciĂł</h2> <p>El monument fou destruĂŻt el 19 de juliol de 1936 però els germans Serracant del barri van rescatar el que havia quedat de la imatge: el seu cap, que van guardar durant tota la Guerra. MĂ©s tard, uns anys desprĂ©s, la van cedir al Museu d’Història de la Ciutat, on es conserva actualment.</p> <p>Com a curiositat geogrĂ fica, el monument va ser situat on s’aixecava un pedrĂł que assenyalava la confluència de camins que portaven a Ciutat Vella per la Porta Ferrissa (carrer del Carme) i per la Porta de la Boqueria (carrer de l’Hospital). Aquests camins es dirigien fora de muralla enfilant cap als pobles veĂŻns del Llobregat via Porta de Sant Antoni (carrer de Sant Antoni) i cap a MontjuĂŻc pels carrers Botella i de la Cera.</p> <p>A l'obra <i>Els antics camins del pla de Barcelona</i>, llegim: <blockquote> El traçat d’aquesta via Ă©s un dels millor conservats de tot el Pla de Barcelona. Sortia la via moresca pel carrer de la Boqueria fins a la Rambla pel portal obert al segon circuit de murs, i pel carrer de I’Hospital i Sant Antoni travessava a continuaciĂł els murs de Pere el CerimoniĂłs i per I’actual avinguda de Mistral i Creu Coberta i carrers de Sants i Collblanc arribava, per fi, a I’altre coll de Finestrelles. Aquesta via d’origen roma fou durant segles el camĂ mĂ©s important d’entrada i sortida de la ciutat i Pla de Barcelona. </blockquote>