💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-11-20_computacio_classe_1 captured on 2024-03-21 at 15:47:25. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
En aquesta primera setmana del curs “Introducing Computing in your Classroom” de la European Schoolnet Academy, se’ns explicarà què és la computació, per què és important començar a programar i en què hem de focalitzar a l’hora d’ensenyar programació. Recordem que és un curs per a professors, principalment de primà ria i secundà ria, tot i que està obert a tothom.
El terme computació s’associa indiscriminadament amb les TIC (ICT en anglès), amb la programació o amb la informà tica. Recentment, s’estan creant moltes iniciatives per aprendre a programar, sobretot dirigides cap als nens i sobretot les nenes d’entre 7 i 12 anys, aproximadament.
Per entendre millor el concepte se’ns proposen dos vĂdeos:
El primer Ă©s de la Universitat de Southhampton (Anglaterra) i explica què han d’ensenyar a primĂ ria i secundĂ ria els professors de les escoles angleses des de l’any passat, quan van introduir la computaciĂł al currĂculum educatiu.
Al vĂdeo se’ns explica que al currĂculum anglès hi ha tres focus principals:
1. Ciències de la computaciĂł: per entendre com funcionen les mĂ quines i com inteactuen entre elles. Pensem que en 4 dies ve l’IOT, l’Internet de les Coses. El temari consisteix en hardward (de telèfons, ordinadors, electrodomèstics…) software (es desenvolupen aplicacions per a web, dispositius mòbils, s’usen sensors, es capturen dades cientĂfiques, etc.) Es treballa la iteraciĂł a partir de sistemes algorĂtmics i usen robotets com la Beebot per començar a treballar l’abstracciĂł: (mĂ©s tard es pot jugar a representar i entendre dades a un mapa, diagrama, tauler horari…)
2. Tecnologia de la informació: la part creativa i productiva de la tecnologia. Consisteix en saber què hi ha i per a què serveix. Hi ha milers d’eines per fer milers de coses. Internet és una gran caixa d’eines que hem d’aprendre a fer servir.
3. AlfabetitzaciĂł digital: Ă©s la capacitat de fer servir una computadora de manera còmoda, efectiva i segura. Per exemple, saber fer anar un correu electrònic o un document de text, saber fer una presentaciĂł, etc. D’altra banda, tambĂ© s’ha de saber fer servir software per tractar imatges, vĂdeo o audio i saber trobar (mĂ©s que buscar) la informaciĂł que necessitem als buscadors. L’alfabetitzaciĂł digital congrega conceptes com: copyright, protecciĂł de dades, seguretat informĂ tica, males prĂ ctiques o ciberbulling.
El segon vĂdeo Ă©s una presentaciĂł de Peter Hubwieser, professor de didĂ ctica de la informĂ tica de la Universitat Tècnica de MĂĽnich (Alemanya) que ens mostrarĂ paraules clau en relaciĂł amb la computaciĂł.
Se’ns demana explicar en una “padlet” què s’està fent en computació a la teva escola, si els estudiants aprenen sobre com usar software, si ja han picat codi, si treballen amb robots, si exploren temes com la ciberseguretat…Si penso en la majoria dels coles actuals (a exepció de l’à rea de les Pedres Albes) només se m’ocorreria dir: ¿Y la europea? …
Jo no sóc profe però vaig a saraus de profes: conferències, jornades, webinars, etc. Sé que hi ha molts profes treballant les 27 hores del dia per fer que els seus alumnes aprenguin diferentment: amb flipped-classes, introduïnt la programació i la robòtica…En resum: aprenent fent (learning by doing) i preparant-se per un futur que és ja el present, inmers en un entorn tecnològic. Molt fà cil: o programem o serem programats :) Qui pensi que programar és “cosa d’informà tics”, en un temps, s’adonarà de quant perdut està …
He intentat fer la tasca i posar un comentari a “Padlet” però no em deixa entrar amb Google, passo de Facebook i no vull obrir-me un compte per no fer-lo servir i rebre publicitat cada 5 min. En resum: que no faig la tasca. Total, tampoc sóc profe i no podria dir què faig a la meva escola.
La computaciĂł no s’ensenya a moltes escoles amb l’excusa que Ă©s massa tècnic per ser rellevant a primĂ ria. Als vĂdeos segĂĽents entendrem la importĂ ncia de desenvolupar habilitats relacionales amb el pensament computacional des de ben petits. Pensem que no nomĂ©s serveix per entendre i crear tecnologia, serveix tambĂ© per pensar altrament: amb lògica, cosa que tambĂ© afavoreix desenvolupar el pensament crĂtic.
La tasca d’aquest bloc Ă©s veure els vĂdeos: el primer Ă©s d’un dels fundadors de code.org i es titula “Why Coding Is Imperative In Public Education”. Code.org Ă©s una iniciativa mundial per fomentar el pensament computacional entre nens i nenes i formar profes arreu del mĂłn. Ali Partovi ens explica que, si fa 100 anys s’aprenien unes coses, ara se n’aprenen unes altres…I que no cal ser enginyer informĂ tic per tenir certes habilitats en computaciĂł i saber com funcionen les coses que ens envolten…
M’ha agradat molt el comentari que ha dit sobre la intimidació i el desconeixement i l’empoderament i el coneixement. Literalement: “Not knowing how those things work make them intimidating, knowing how they work is empowering”. També comenta que l’educació pública consisteix en preparar als infants per a la vida, independentment del seu gènere o condició. I que, en resum, s’hauria de preparar als infants a entendre la tecnologia a través del pensament computacional.
Al segon vĂdeo parla Janne Elvelid, “Young Advisor to VP Kroes, Member of Digital Comission of Sweden” (Minister of Enterprise)” i es titula “Coding is the language of future”. Em sobra el “chumba-chumba” del vĂdeo però com estan tan modernetes reconstruĂŻnt la identitat d’Europa…
Janne Elvelid comenta que vivim en un mĂłn digital i Ă©s essencial entendre’l. No nomĂ©s Ă©s qĂĽestiĂł d’usar la tecnologia, hem d’aprendre a entendre perquè passen les coses. I aquĂ m’ha fet grĂ cia que parli de Facebook, una empresa que es dedica a manegar i desmanegar usuaris…Per fer experiments sociològics (i negoci, of course!) punxen els telèfons dels usuaris -segons ells per escoltar la mĂşsica que escoltes i recomanar-te millor-, modifiquen els timeline de la gent per veure si es posen mĂ©s contents o mĂ©s tristos, proven d’influir en el vot polĂtic…
Doncs això, que, entre chumba i chumba, al Janne se li escapa un mig somriure quan acaba de dir que hem d’entendre per què, per exemple, a Facebook a vegades surten unes coses i a vegades unes altres…També comenta que augmenten els llocs de treball però que manquen personetes per cobrir-los. Es necessita gent formada en ciències de la computació i s’està treballant per capacitar les persones.
Comenta en Janne tambĂ© que una manera d’apropar-se a les ciències de la computaciĂł Ă©s programant jocs senzills que pots fer en poca estona i que serveixen per començar a entendre els principis de la programaciĂł. I entre lĂnies, llegim Scratch i eines similars…Picar codi no Ă©s l’objectiu, la cosa tracta d’entendre els principis del pensament computacional de forma lĂşdica per anar aprenent a mesura.
A mĂ©s dels vĂdeos haurem de pensar com podrĂem explicar als nostres estudiants la importĂ ncia de la computaciĂł. Una bona estratègia seria fer-els-hi entendre com funciona el mĂłn que ens envolta a travĂ©s del funcionament de les mĂ quines que utilitzem cada dia. Es tracta de compartir idees per crear interès en els nostres alumnes.
I un altre cop la “Padlet” dels nassos on posar les idees… Bé, doncs…
Com traduir “Cross-curricular skills”? Entrecreuament d’habilitats curriculars? Doncs això, transversalitat… Aprendre pensament computacional, a mĂ©s d’entendre com funcionen les mĂ quines, Ă©s aprendre a ser perseverant, a col·laborar, a tenir un pensament analĂtic…Se’ns posa un vĂdeo que forma part del curs “How to Teach Computing at Secondary Level”, tambĂ© impartit per la European Schoolnet Academy.
Ben Bastiaensen, professor de la Talentenschool de Bèlgica, parla de computaciĂł en clau de pensament analĂtic, autonomia i perseverĂ ncia, condicions necessĂ ries per analitzar problemes complexos i trobar solucions. A mĂ©s, hem de considerar tambĂ© el treball en equip, la comunicaciĂł i els idiomes. I per acabar, remarca la importĂ ncia de l’aprendre aprendre.
DesprĂ©s aparèix al vĂdeo en Ray Chambers, de la Uppingham Community College del Regne Unit. Remarca el progrĂ©s en la interacciĂł entre els alumnes, en la capacitat de resoldre problemes de forma autònoma i en la busca eficaç de les eines que es necessiten a mesura que es necessiten. DesprĂ©s, apareix la primera dona dels vĂdeos: Jane McGee, del North West Regional College (no l’he trobat per Twitter…)
La Jane parla de col·laboració, intercanvi d’idees, d’ensenyar a pensar, a expressar-se…Finalment, entra en escena Thomas Moore, també del mateix College que la Jane. Tamoc l’he trobat per Twitter…Ens parla de la importà ncia de comprendre el que fem: tenim peces diferents: algoritmes, software, hardware…Es tracta de muntar-los en una mena de puzzle amb ajuda del pensament computacional. I au! Una altra “Padlet” perquè els profes intercanvïin experiències…