💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › ealberola › fadrines.gmi captured on 2024-03-21 at 15:08:13. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2022-03-01)
-=-=-=-=-=-=-
Ja altra volta, moltes voltes,
més de deu i més de cent,
he dit lo hermoses que sou.
No sé si ho agraireu,
però jo vos assegure
que és de classe el meu incens,
encara que siga antic
i rovellat l'incenser.
I anem a la part més sèria
i més practica, als consells,
que són bons i saludables,
pero no són innocents;
són lliçons de l'experiència
que em ma llarga vida he tret;
i es diu que sap més el diable,
més que per diable, per vell.
Si és que penseu en casar-se,
i és natural que ho penseu,
pues la carrera en la dona
més pròpia, és el casament,
posant en l'orella l'ànima,
oïu tots els meus consells:
En general, a tot home
en recel mirareu,
que l'home eś per a la dona
l'enemic, ni més ni menys.
Vos diran que és el dimoni,
però el dimoni... són ells.
Algú n'hi ha que s'alaba
de lo que en la idea té
i si vos veu de palique
dirà el món: "Veritat és";
i en no donar-li conversa
esteu al cap del carrer.
Però aixina són els hòmens?
Aixina. Conec als meus!
Subdividint-los en classes
vaig a seguir els consells:
a eixos que fumen en pipa,
gasten xalina i xamberg
i melenes que lleparen
caragols avellanencs,
no els féu cas, són uns bohemis
que fan en l'aire castells,
i el pa no es fa d'il·lusions;
el pa es fa de forment.
Són cigales; les formigues
són les que omplin el graner,
i sense pa no es pot viure ...
Al gra, xiquetes, aneu!
A eixos que olen a colònia
i hasta essència de clavell
i gasten un coll tan alt,
que no és coll, és un turment,
que sofrixen p(er) a que diguen
que són «señoritos bien...»
i que ademés d'això porten
en lo calcer uns panyets
que els fa semblar polls calçuts;
i que duen ademés
tirants en los calcetins
(que mostren a tot arreu)
tampoc cas teniu que fer-los
si seguiu el meu consell,
que el gomós és l'animal
que més a l'home es pareix...
però és... la caricatura
de l'home... com deu ser.
No vos disllumbren carreres
i títols i tractaments:
hui guanya més que un doctor
un mestre sabater,
i té més paga un manobre
que un llicenciat en dret.
«Que això mos diga un poeta!...»
estareu pensant... ja ho sé,
però a mi em consta i em costa
lo que vos estic dient;
i és consell, que l'experiència
m'ha dictat este consell.
Altra prevenció vull fer-vos
que no vull que olvideu:
Quan un jove vos acoste
rendit i d'amor encés.
(I dic jove perquè pense
que no fareu cas dels vells),
oïu-lo en molta catxassa,
mireu-lo als ulls... estudieu;
sapiau qui són els seus pares
sobretot... i lo primer,
perquè la campana sona
segons el metal! que té!
I encara que estos informes
siguen bons, no es confieu;
ni doneu a ses paraules
el valor que dóna ell;
que res té tanta eloqüència
com un home pretenent;
i si en valencià enamora ...
entonse... guardeu-se més;
que la parla valenciana
si ix entremescla(da) en l'alé
d'un home que sap parlar-la
i és guapo... i esta propet,
és tan viva... i és tan dolça
com en lo món no hi ha res.
I si en castellà vos parla
i és fill de valencians, ell;
entonses... fieu-se manco,
entonses... no es fieu gens,
que aquell que a sa mare olvida
olvidarà a sa muller!
Per aquells que es casen,
encara em queden consells.
si voleu molt al marit,
que sent bones, el voldreu,
no li ensenyeu d'una volta
lo gran de vostre voler...
sinós a racions perites,
medit, poquet a poquet;
perquè l'amor empalaga
més que la mel ele romer,
i hi ha que donar-lo en píldores
com alguns medicaments.
No vos olvide una cosa,
i este sí que és un consell!
L'amor, multes vegades,
és curiositat només,
i quan està satisfeta,
l'amor desapareix.
M'han de perdonar, si pequen
d"expressius els meus consells:
són lliçons de l'experiència,
que em ma llarga vida he tret
i al principi ja vos d(e)ia
que no pequen d'innocents.
Sobretot, tingau en compte
que res demane per ells.