💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant409.gmi captured on 2024-02-05 at 11:02:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
De continent que lo rey Scariano partit fon de Contestina, Tirant fĂ©u recullir tots los cavalls, arnesos e vitualles e tota la gent e les trenta naus foren ateses que havien carregat de forment, e fĂ©u-les fornir de molta gent. E com tots foren recullits, se recullĂ Tirant e lo rey de Feç, e la reyna Plaerdemavida e tots los cavallers qui eren en terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant manĂ fer vela e que fessen la via de SicĂlia, e navegaren ab pròsper vent tant fins que foren en la illa de SicĂlia.
Com lo bergantĂ qui era vengut del port de Valona vĂ©u l’estol de Tirant, ixquĂ© del port e cuytĂ devers aquella part e demanĂ la nau del capitĂ . E fon-li mostrada. E com lo bergantĂ fon junt a la nau, lo patrĂł pujĂ alt en la nau de Tirant e dix-li com les sis naus eren al port de Valona, que no eren pogudes passar per l’estol del soldĂ , qui era sobre Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat. De açò haguĂ© Tirant molt gran enuig e fĂ©u la via del port de Palerm. E veu’s aquĂ les fustes del rey de SicĂlia qui començaren a fer gran festa de trompetes e de bombardes, e les de Tirant per lo semblant. E feren tan gran remor, que paria que lo mĂłn deguessen abisar.
E tan prest com l’estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren surgit, lo rey de SicĂlia entrĂ dins la nau de Tirant, e aquĂ se abraçaren e·s besaren e·s feren molt gran festa la hu a l’altre. E axĂ mateix lo rey de SicĂlia fĂ©u molt gran honor a tots los barons e cavallers que eren en la nau de Tirant. E besĂ e abraçà al rey de Feç e tots ensemps ixqueren en terra. E Tirant manĂ que negĂş de totes les fustes no ixquĂ©s en terra, car l’endemĂ ell volia partir. Era hora de tèrcia com foren dins lo port. Lo rey de SicĂlia haguĂ© feta venir la reyna a la vora de la mar, la qual fĂ©u molt grandĂssima festa a Tirant e al rey de Feç e a la reyna, majorment com sabĂ© que era criada de tan virtuosa senyora com era la princessa. E axĂ, tots ensemps, se n’anaren al palau ab gran multitut de dones e donzelles e de poble qui·ls seguien.
Com foren en lo palau, lo gran dinar fon aparellat. Lo rey pres a Tirant per la una mĂ e al rey de Feç per l’altra, e la reyna de SicĂlia a la reyna de Feç, e axĂ anaren a una gran sala, la qual era molt bĂ© emparamentada de draps d’or e de seda e, per terra, de molt bella tapiceria. E al cap de la sala havia hun bell tinell tot ple de vexella d’or e d’argent, car aquest rey Phelip de SicĂlia era home un poch avar e havia ajustat molt tresor ab la molta diligència que tenia en fer-se molt rich.
Com foren en la sala lo rey de SicĂlia volguĂ© fer seure primer en la taula a Tirant, emperò ell no u permĂ©s, mas feren seure primer al rey de Feç, aprĂ©s al rey de SicĂlia e Tirant davant lo rey de SicĂlia. E la reyna de Feç aprĂ©s del rey de SicĂlia e la reyna de SicĂlia aprĂ©s de la reyna de Feç. E ab gran magnitut de trompetes e de ministrĂ©s ells se dinaren ab gran plaer e ab gran abundĂ ncia de totes maneres de viandes pertanyents a semblant convit.
Com foren levades les taules, Tirant e lo rey de SicĂlia se n’entraren en una cambra e la reyna de SicĂlia e lo rey de Feç e la reyna, muller sua, restaren en la sala ab gran multitut de dames e de cavallers e prengueren-se a dançar e fer molt gran gala. E Tirant e lo rey de SicĂlia començaren a parlar de lurs afers.
Tirant recitĂ al rey de SicĂlia totes les desaventures que li eren seguides e com, aprĂ©s, Nostre Senyor lo havia molt prosperat e li havia dat de grans victòries, e com havia conquistada tota la Barberia. AprĂ©s li recitĂ l’estament en què l’emperador stava, per què era de gran necessitat que prestament lo socorreguessen.
Lo rey de SicĂlia li respòs:
–Jermà senyor, yo stich ja en orde de tot lo que he mester, ja recullits los cavalls e los arnesos e tota la més gent. No resta sinó recullir la cavalleria, que en dos hores seran recullits tots.
Respòs Tirant:
–Jermà senyor, suplich-vos que de continent façau anar la crida per la ciutat que tothom, sots pena de la vida, sien recullits a la oració, que vós voleu, partir sta nit.
E de continent lo rey de SicĂlia tramĂ©s hun cambrer seu e los trompetes anaren per la ciutat manant a tots los qui tenien de anar que·s recullissen. E prestament fon fet. Tirant e lo rey de SicĂlia tornaren a la reyna a la sala e aquĂ prengueren hun poch de plaer.
E la reyna de SicĂlia se apartĂ hun poch ab la reyna de Feç, fahent-li moltes carĂcies, e demanĂ -li molt de la princessa e de la sua bellea y de les sues condicions y de les amors de Tirant y de la princessa. E la reyna de Feç li dix moltes lahors de la princessa e que jamĂ©s no acabaria de dir les singularitats que en aquella senyora eren. De les amors se’n passĂ molt laugerament ab molt gentil manera e discreciĂł. AprĂ©s la començà a lagotejar, axĂ com aquella qui n’era maestra, dient-li que aprĂ©s sa senyora la princessa, que al mĂłn no tenia par, no havia vista ni coneguda dona de tan gentil saber ni de tanta bellea com era sa senyoria, e que stava molt enamorada d’ella e de la sua singular condiciĂł. E moltes altres rahons que li dix, en què la reyna de SicĂlia pres molt gran plaer.
AprĂ©s que les festes e gales foren fetes, fon hora de sopar, e soparen ab gran plaer e consolaciĂł. Com foren levats de taula, Tirant pregĂ al rey de SicĂlia que·s recullissen dejorn e ell dix que era molt content. E prengueren comiat de la reyna de SicĂlia e de tots los qui restaven ab ella. Lo rey de SicĂlia comanĂ lo regiment del regne a hun cosĂn germĂ de la reyna qui era duch de Mecina, qui era cavaller bo e virtuĂłs. E fĂ©u-lo visrey e comanĂ -li la reyna e tota la casa. E fet tot lo que a fer tenia, lo rey e Tirant ab tota la companyia se reculliren. E a la primera guayta tot l’estol, axĂ lo de Tirant com lo del rey de SicĂlia, feren vela e ixqueren del port. E nostre Senyor donà ’ls tan bon temps que dins breu temps foren davant lo port de Valona, hon les VI naus eren, carregades de forment, les qual hagueren molt grandĂssim plaer com veren l’estol de Tirant.
Com Tirant véu les naus, tramés-hi lo bergantà manant als patrons que fessen vela, que ixquessen del port e seguissen l’estol de Tirant. E prestament feren son manamant.
AcĂ·s lexa lo libre de recitar del stol de Tirant e torna a recitar del rey.