💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-22_art_estimar_12 › index.html captured on 2024-02-05 at 10:40:34.
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
➡️ Next capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>L'art d'estimar d'Eric Fromm XII - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>L'art d'estimar d'Eric Fromm XII</h1>
<p class="meta">2014-07-22</p>
<p>L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.</p>
<h2>IV La prà ctica de l’amor 1de2</h2>
<p>¿Es pot aprendre res de la prà ctica d’un art, excepte practicant-lo ? (…) La practica de qualsevol art té uns determinats requisits generals:</p>
<p>La disciplina. Qualsevol cosa que només faci “si estic d’humor” pot ser un entreteniment bonic o divertit però no arribaré a ser un mestre en aquell art (…) Un pot pensar que res no és més fà cil d’aprendre per a l’home modern que la disciplina. ¿Que potser no passa vuit hores al dia de la manera més disciplinada en una feina que està estrictament rutinitzada?</p>
<p>El fet, però, Ă©s que l’home modern tĂ© poquĂssima disciplina fora de l’à mbit de treball. Quan no treballa, vol fer el mandrĂłs, el gandul o, per dir-ho amb una paraula mĂ©s bonica, vol “relaxar-se”. Aquest mateix desig d’indolència Ă©s una reacciĂł contra la rutinitzaciĂł de la vida (…) Sense aquesta disciplina, la vida esdevĂ© confusa, caòtica i mancada de concentraciĂł. ÂżCom es practica la disciplina? La recomanaciĂł dels nostres avis seria llevar-se d’hora, no complaure’s en luxes innecessaris i treballar de valent. És una disciplina rĂgida i autoritĂ ria basada en les virtuts de la frugalitat i l’estalvi essent sovint hostil a la vida.</p>
<p>La disciplina ha de ser una expressió de la pròpia voluntat; que es percebi com a agradable, i que un s’acostumbri que acabaria trobant a faltar si deixés de practicar-lo. A occident es perceb com a una prà ctica dolorosa; a Orient fa temps es va reconèixer que allò que és bo per a l’home –en cos i à nima- també ha de ser agradable encara que calgui superar certes resistències.</p>
<p>La concentració és una condició necessà ria per dominar un art però és un valor escàs en la nostra cultura, encara més que l’autodisciplina. Al contrari, la nostra cultura porta a una forma de vida no concentrada i difusa. Fem moltes coses alhora: llegir, escoltar la rà dio, parlar, fumar, menjar, beure…Som consumidors amb la boca oberta, à vids i disposats a empastar-nos de tot: imatges, licors, coneixements…Aquesta falta de concentració es mostra clarament en el fet que ens costa estar sols amb nosaltres mateixos. Seure en silenci sense fer res és imposible per a la majoria de persones. (fumar implica : mà , boca, ulls, nas).</p>
<p>La concentraciĂł Ă©s molt mĂ©s difĂcil de practicar. Ser capaç de concentrar-se Ă©s ser capaç d’estar sol amb un mateix. I aquesta capacitat Ă©s precisament una condiciĂł per a la capacitat d’estimar (paradoxa). Si estic lligat a una altra persona perquè no puc valer-me per mi mateix, podrĂ ser un socorrista, però la relaciĂł no Ă©s d’amor.</p>
<p>Qualsevol que intenti estar sol amb si mateix descobrirĂ com n’és de difĂcil. ComençarĂ a sentir-se inquiet, nerviĂłs i pot sentir una forta ansietat. TendirĂ a racionalitzar la seva poca predisposiciĂł a aquesta prĂ ctica pensant que no tĂ© cap valor (…) TambĂ© observarĂ que li vĂ©nen al cap tota mena de pensaments, i que s’apoderen d’ell.</p>
<p>Es trobarà pensant en els seus plans o en alguna cosa que ha de fer, on ha d’anar, en comptes de permetre que la seva ment es buidi (…) Un ha d’estar concentrat en tot el que fa (…) les coses més trivials revesteixen una nova dimensió de realitat perquè reben tota la nostra atenció. Aprendre a concentrar-se requereix evitar, en la mesura del possible, la conversa trivial, és a dir, la que no és genuïna (no abstractificant) (…)</p>
<p>Evitar les males companyies (de cercles perniciosos i depriments), de persones cruels i destructives; dels zombis, persones que tenen l’à nima morta, encara que el seu cos és viu; persones els pensaments i les converses dels quals són trivials; que xerren en lloc de parlar, que afirmen opinions clixé en comptes de pensar (…) En primer lloc, estar concentrat amb relació als altres és saber escoltar. La majoria de persones escolten els altres, i fins i tot donen consells, sense escoltar realment.</p>
<p>No es prenen seriosament el que diu l’altre i la conversa els cansa. Tenen la falsa sensaciĂł que encara estarien mĂ©s cansats si escoltessin amb concentraciĂł. Però el cert Ă©s el contrari. Qualsevol activitat, si es duu a terme de manera concentrada, fa que un estigui mĂ©s despert (encara que desprĂ©s es nota un cansament natural i beneficiĂłs), mentre que qualsevol activitat sense concentraciĂł provoca son –tot i que, al mateix temps, fa que resulti difĂcil dormir al final del dia.</p>
<p>Paciència. Si un busca obtenir resultats rà pids no aprendrà mai un art. Tot el nostre sistema industrial fomenta la rapidesa, és a dir, la no-concentració. Totes les nostres mà quines estan dissenyades amb vista a la rapidesa (…) La mà quina que pot produir la mateixa quantitat en la meitat de temps és el doble de bona que la més vella, que és més lenta. Com en tants altres aspectes, els valors humans han passat a estar determinats pels econòmics (…) Per tenir una idea de què és la paciència, un només ha de mirar un nen que aprèn a caminar. Cau, torna a caure i cau un altre cop, millorant-se, fins que un dia camina sense caure.</p>
<p>L’home modern pensa que perd alguna cosa –temps- si no fa les coses rà pidament, tot i que no sap què fer amb el temps que estalvia, tret de matar-lo.</p>
<p>Finalment, una condició per aprendre qualsevol art és un interès suprem pel domini d’aquell art (…)</p>
<p>Un no comença a aprendre un art directament, sinó indirectament, com si diguéssim. Cal aprendre moltes altres coses –que sovint sembla que no tinguin relació- abans de començar amb l’art en si (…) Si un vol arribar a ser un mestre en qualsevol art, tota la seva vida ha d’estar-hi dedicada o, si més no, relacionada. La mateixa persona esdevé un instrument en la prà ctica de l’art (…)</p>
<p>Abans l’home més valorat era la persona amb unes qualitats espirituals destacades. El mestre no només era font d’informació sinó que la seva funció era transmetre unes determinades actituds humanes. En la societat capitalista contemporà nia –i també al comunisme rus-, els homes que es proposen per ser sadmirats i emulats són de tot menys portadors de qualitats espirituals significatives.</p>
<p>Davant la mirada pĂşblica bĂ sicament hi ha els que donen a l’home mitjĂ una sensaciĂł de satisfacciĂł indirecta: estrelles de cinema, cantants. Aquests sĂłn els models per emular. La principal qualificaciĂł que tenen per a la seva funciĂł sovint Ă©s que han aconseguit ser notĂcia (…) Si no aconseguim mantenir viva una visiĂł de vida madura, llavors realment estem confrontats amb la probabilitat que tota la nostra tradiciĂł cultural s’ensorri (…)</p>
<p><a href="../2014-07-23_art_estimar_13/index.html">L'art d'estimar d'Eric Fromm (XIII)</a></p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>