💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2022-10-20_convivencialitat captured on 2024-02-05 at 09:44:25. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Avui dia, tenim dues visions de les tecnologies digitals en funció de qui les proposa. La primera i més coneguda és la del capitalisme cognitiu, amb els seus algoritmes, metaversos i altres noves monetitzacions. Aquesta visió prioritza l'ús de les tecnologies per sobre de la seva comprensió i condueix a acumulacions de poder fins ara impensables. I és una visió quantitativa perquè depèn del volum de dades que recull. Quanta més gent, millor, com si fos una granja de vaques per munyir.
Una altra visió, però, va en direcció contrària, apostant per la responsabilitat compartida d'aquest nou ecositema digital que ens ha portat Internet. És la visió de la Cultura lliure digital, un moviment social que si bé va néixer del programari, també s'estén a altres creacions humanes. Aquesta visió prioritza l'empoderament digital i la descentralització per evitar abusos de poder. I és una visió qualitativa perquè busca la convivencialitat digital. Quanta més gent organitzada i responsable, millor, així aprenem a relacionar-nos i compartir, a valorar la feina i el temps dels altres, a fer un bon ús dels recursos.
Per una participació digital qualitativa
La visió del capitalisme cognitiu sembla que vol conduir-nos a viure en un ecosistema digital a través d'avatars que, oh miracle, aviat tindran cames... De debò cal gastar-se milions de dòlars per posar cames a avatars? El paradigma digital del capitalisme cognitiu és el de l'absurditat.
Afortunadament, hi ha encara molta gent que treballa per proveir i difondre eines digitals a l'abast de tothom. De fet, des de la cultura lliure es promou reparar dispositius i donar-els-hi una nova vida, amb el que es vetlla per la gestió dels recursos i no pas per crear dispositius caríssims que es quedaran obsolets aviat perquè te'n compris un altre.
També es vetlla per l'eficiència, els ecolobits, el disseny ètic i, per tant, es creen programes i serveis que fan la seva funció i res més, no com les grans tecnològiques, que gasten milers de línies de codi per perseguir tot el que es clica. A més, un codi de cultura lliure es pot auditar, cosa que no es pot fer amb les monstruositats digitals que creen les grans tecnològiques. Absurditat i golafreria digital.
El paradigma de la cultura lliure proposa altres maneres de fer i, una d'elles, és transitar d'una cultura del permís com és el copyright a una cultura de la reciprocitat com és el copyleft. Tenim tot el que ens cal però ens falta organitzar-nos millor. No només es tracta de canviar d'eines i usar-ne de lliures, es tracta d'entendre i participar d'aquest nou paradigma de la convivencialitat i la reciprocitat digital.
Licencias recíprocas y reuso de obras
Però no es pot donar suport a allò que es desconeix. I si bé tecnologies absurdes i golafres inunden televisions i diaris, la cultura lliure no té departament de màrqueting ni reparteix maletins als polítics de torn.
Per difondre la cultura lliure, aquest any estic promovent un curs de Comunicació digital que he trigat dos anys a crear i un Observatori que hem estat ideant des de Fedicat. De fet, al novembre he proposat un cicle per tractar ambdues coses. També he estat treballant en un glossari perquè sembla mentida la quantitat de termes que encara estan per crear.
Cicle de Comunicació digital i tecnologies convivencials
Llegint a Illich i les seves "Eines convivencials" vaig trobar que, si bé el text ja té cinquanta anys, era encara molt vigent. Per això m'agrada parlar de "tecnologies convivencials". I ves per on, a Can Framasoft ahir creaven un parell d'entrades al seu blog per explicar el seu pla a tres anys. L'objectiu: convivencialitzar Internet.
Estic molt d'acord en el que expliquen sobre el capitalisme cognitiu, que ens aïlla i ens fa dependents d'estris que no controlem per explotar-nos. Però el que busquem des de la cultura lliure és fer pinya, aprendre a col·laborar, aprendre fent i millorant amb l'experiència.
I això és tota una aventura que hi ha gent que no vol o pot fer sola. Comenten a can Framasoft que s'han trobat moltes personetes que necessiten una altra persona humana que els vagi formant. I per això, a més d'eines, ara proposen formació. M'ha agradat molt la frase:
équiper des collectifs solidaires d’outils web à la hauteur de leurs valeurs.
Equipar col·lectius solidaris d'eines web a l'alçada dels seus valors.
« Col·lectivitzem Internet / Convivialitzem Internet » és el lema de la campanya i es proposa un full de ruta amb quatre projectes:
Tal com comenten, no hi ha cap vareta màgica o solució miraculosa per fer aquesta transició. Cal dedicar temps i recursos per formar-se i anar adoptant altres eines i pràctiques.
Si teniu algun quarto, feu una donació a Framasoft.
collectivisons internet, convivialisons internet
Una hacker és una humana inquieta a qui li agrada saber com funcionen les coses i tot ho trasteja. Una hacktivista és una humana que fa acció directa digital. I una altra cosa és la cibercriminalitat, que els mitjans es lien amb els termes i confonen a tothom.
Una altra iniciativa formativa, que arriba des de l'altra banda del bassal, és hacktivista.org, un projecte realment interessant que promou la cultura lliure a través d'aprenentatges tècnics i de propietat intel·lectual. M'agrada molt la web: clara, senzilla, sense gafamades, amb llicència als continguts. Una joia.
Un apartat que trobo que està molt bé és el de "Licencias comunitarias para obras intelectuales", on es reflexiona i es proposa. Enhorabona pel projecte!
I fins aquí la xapa d'avui. Espero que serveixi per, un cop més, visibilitzar aquest nou món que portem a les nostres eines.