💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2022-07-15_snaparcade captured on 2024-02-05 at 09:47:09. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Una Snap!Arcade és una màquina recreativa que promou la cultura lliure. En una Snap!Arcade podem jugar als jocs que programem nosaltres mateixes, les nostres amigues o qualsevol altra persona que tingui connexió a Internet. El projecte s'inspira de les màquines recreatives antigues però li dóna una volta pedagògica des del punt de vista de les tecnologies convivencials.
A més de la part creativa de dissenyar i programar els nostres propis projectes per jugar a la maquineta, la Snap!Arcade és una bona excusa per introduir i practicar diversos conceptes i tecnologies, eines creades per intercomunicar ésser humans de forma qualitativa: evitant l'explotació de les persones, fomentant compartir i millorar el coneixement humà, vetllant per la inclusió i la igualtat de condicions. I aquesta maquineta, permet parlar de tot això i més.
Al 2017, amb en Bernat i en Chris, vam crear la primera Snap!Arcade i, al 2019, la segona. Totes dues s'ubiquen a la ciutat de Barcelona.
Crear una Snap!Arcade sol ser un procés complex però entretingut i molt satisfactori. Només per la carcassa, hi ha la part de dissenyar gràficament la màquina, després s'han de tallar les fustes i finalment, muntar-la entre unes quantes personetes.
Un cop muntada, s'hi ha de posar un ordinador a dins per fer-la accedir al repositori de jocs i mostrar un menú per triar-los. A més, els botons i joysticks de la maquineta estan connectats amb plaques electròniques de maquinari lliure. I també hi ha els altaveus. En resum, per crear una Snap!Arcade es necessita disseny, maquinari, programari, electrònica, eines diverses i certa coordinació de personetes.
Collage amb el procés de crear la maquineta del 2017 [IMG]
Per crear els projectes per la maquineta, necessitem dissenyar i programar amb el llenguatge Snap!. Un cop creat un projecte, es pot pujar al repositori local de la màquina i ja hi podrem jugar.
El disseny de jocs o projectes programats també té la seva complexitat i les seves satisfaccions. Si bé l'editor de Snap! ens deixa dibuixar en vector, és més limitat que Inkscape, una eina de dibuix vectorial. A més, si retoquem imatges podem fer servir GIMP. Hi ha eines de programari lliure per a tot i més :)
Una problemàtica dels dissenys que no són nostres pot ser el copyright. Hi ha molta gent que agafa les imatges d'altres pàgines web i les usa com si fossin seves, independentment de la llicència que tinguin. Però sovint, les persones que fan això, ho fan per desconeixement. Si no creem una imatge, hem de vetllar per la seva llicència i respectar-la. Per això és important generar béns comuns digitals i explicitar-ho perquè siguin fàcilment reusables i millorables legalment.
I és per això que la Snap!Arcade és un projecte que també permet explicar la importància de la cultura lliure des del punt de vista del disseny i les llicències de contingut.
Trobo que les arcades antigues són molt limitades i, per tant, més avorrides: només pots jugar als jocs que algú altre decideix posar-hi. I per això se'm va ocórrer crear una Snap!Arcade, per jugar als jocs que programem nosaltres mateixes o altres persones que creen projectes amb Snap!
Però, per on comencem a programar? Doncs depèn... Podem fer "cowboy programming" o programació no estructurada, com si tenim un llenç en blanc i pinzells, i ens posem a pintar alguna cosa. És divertit però si el projecte es complica (que sol passar) després tenim molta més feina perquè funcioni.
Una bona idea és estructurar què volem que faci el nostre programa. Si és un joc: quan es guanya?; es perd?, com?; quins personatges hi ha?, què fan?, etc. Un exemple per plantejar-se l'estructura d'un joc és el projecte SuperGeganta. A partir d'aquest projecte vaig crear una guia per programar un joc de plataformes de forma estructurada.
A més, hem de pensar que la maquineta té associades lletres als botons i als joysticks. Dit altrament, quan programem el nostre joc hem de tenir en compte les lletres que faran moure en les direccions dels joysticks o apretar els botons.
La jugadora de l'esquerra mirant la maquina és la jugadora 1. El botó esquerra correspon a la lletra R, i el botó dret, a la F. Les lletres que fan moure el joystick són:
Per la jugadora 2, les lletres dels botons són la Y pel botó esquerra i la H pel botó dret. I les del joystick són:
Controls de la Snap!Arcade [IMG]
Posar comentaris al codi sempre ajuda molt, tant a altres persones que no coneixen el programa com a nosaltres mateixes, especialment quan passem pel projecte anys després i ens dóna la sensació que ho ha programat algú altre :)
Una funcionalitat que encara no s'ha provat és la federació de les maquinetes. La Snap!Arcade té dos repositoris: un local i un global. Al local es mostren els jocs creats per les personetes que maneguen aquella maquineta. Però si també fem ús del repositori global, aquests jocs poden ser jugats per altres personetes que també tinguin una Snap!Arcade i vulguin compartir els seus jocs. Com la Fedivers i les seves línies locals i federades, però en màquines arcade :)
Si als noranta hi havia sales plenes de maquinetes recreatives, per què no ara podem crear espais amb Snap!Arcades? Almenys podrem jugar a jocs que nosaltres o altres programadores de Snap! creen, i no només que se'ns imposi una cultura predeterminada en les arts dels videojocs i l'artesania web. El projecte Snap!Arcade permet generar i compartir narratives comunitàries en un ecosistema glocal: descentralitzat i divers.
Probablement, mai vegi federant dues Snap!Arcades però només saber que tècnicament és possible ja em fa feliç.
La màquina s'ha presentat a Barcelona i a Heidelberg.
Personalment, em va agradar molt la gamificació que va fer en Bernat de la presentació a Heildelberg. Va crear un videojoc de plataformes anomenat "The Quest for the Snap!Arcade Machine" (A la recerca de la màquina Snap!Arcade) i, mentre hi jugava, explicava a les assistents els passos a seguir per crear una Snap!Arcade.
Cada pantalla del joc correspon a una fase diferent: primer, trobar compis per crear la màquina, després obtenir els materials, anar al fabLab a tallar les fustes, decorar la màquina i crear els jocs.
Caràtula del joc Snap!Arcade Quest [IMG]
Però encara hi ha més. Durant la creació de la segona Snap!Arcade es va fer un gran treball de documentació gràfica (merci, Phio!). I tenim molts vídeos i fotos del procés de muntatge. Aprofitant el material, per la presentació a la Snap!Con de Heidelberg, en Bernat es va currar també un vídeo-resum que inclou el muntage accelerat de la maquineta en dos minuts. La presentació és en anglès:
Snap! Arcade Machine - Bernat Romagosa
Actualitzo a 16 de juliol: he posat musiqueta al vídeo i hi he afegit cosetes:
Un nou vídeo-resum per la Snap!Arcade
Fi de l'actualització.
Gràcies al finançament del projecte Equipaments Lliures, vam crear la segona Snap!Arcade i vam dur a terme un pilot amb l'Institut Lluís Vives. Realment, va ser tota una experiència: primer els hi vam explicar el projecte, després van crear els seus jocs i, finalment, van jugar-hi des de la maquineta. A més, es van facilitar materials en versió paper i digitals, i es van fer un parell de sessions a l'institut per facilitar la creació dels programes.
Betevé Sants-Montjuïc va anar fent seguiment de l'experiment i, com a resultat, tenim tres peces de vídeo que relaten el pilot.
Octubre de 2019. Expliquem el projecte a la tele local.
La Lleialtat Santsenca crea una Snap!Arcade
Novembre de 2019. Del minut 01:49 al minut 03:18, a btv notícies 73.
btv notícies 73, 14 de novembre de 2019
Febrer de 2020. Del minut 04:55 al minut 05:56, a btv notícies 73.
btv notícies 73, 26 de febrer de 2020
Crear, mantenir i dinamitzar una Snap!Arcade no és trivial. Requereix la dedicació de persones amb coneixements diversos i el procés no és barat. Només tallar les fustes amb CNC, ja són uns 300 euros.
Per abaratir costos, podem reusar un ordinador, un teclat, les plaques electròniques i tot el que puguem. Però si comprem tots els materials, més o menys, pot sortir per uns mil euros. I això només en materials, que no és el més car. El més car és el temps de dedicació i coneixements de les persones.
Si esteu disposades a passar uns mesos creant i dinamitzant la vostra Snap!Arcade, obriu un fil a l'àgora de Snap! i us ajudarem tant com puguem.