💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2019-10-16_gratuitat captured on 2024-02-05 at 09:55:43. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

Nous capitalismes i el preu de la «gratuïtat»

Pel llibre *Totes les lluites són una: tecnologies ètiques per a la transformació social*, he escrit una introducció en dos capítols:

Nous capitalismes i el preu de la «gratuïtat»
Velles idees i el valor de la descentralització[1]
Descarrega el llibre en odt, pdf o epub[2]

1: /blog/2019-10-18_descentralitzacio/index.html

2: https://arxius.laloka.org/w/collaboracions/#EquipamentsLliures/Divulgacio/Llibre

Disrupció

A final dels anys 90 i principi dels 2000 va començar a aflorar un nou paradigma digital amb la irrupció d’empreses que avui centralitzen serveis web com Amazon (1994), Google (1998) i Facebook (2004). Juntament amb Apple i Microsoft, que ja eren al tauler de joc des dels anys 70, es van convertir en les #GAFAM o els «Big Five» (els «cinc grans») de la tecnologia. Quan s’hi inclou Instagram, es parla també de #GMAFIA. Des de l’aparició de la cultura de la pseudogratuïtat, la majoria de persones que tenen accés a Internet usa serveis privatius de companyies com ara Google (que dóna serveis com ara Drive, Docs, YouTube, Hangouts, Forms, Chrome, Search), Amazon i Facebook (propietària de WhatsApp i Instagram). I abans d’aquesta nova cultura, la majoria de persones ja usava productes i serveis d’Apple o Microsoft (propietària de Windows, Office, Skype i GitHub).

Internet va néixer com una oportunitat tècnica per a connectar màquines i apropar persones. Però una eina que va voler servir per a descentralitzar el coneixement ha donat peu a una sèrie de gàbies daurades o jardins enreixats que funcionen com a granges de bestiar: els clics dels humans són infinitament més rendibles que la llet de les vaques, i és per això que hi ha empreses que, oferint la pseudogratuïtat dels seus productes i serveis, domestiquen les usuàries en l’ús de les seves pròpies eines, les anomenades «eines de l’amo». En realitat, però, aquestes eines no són mai gratuïtes perquè paguem amb les nostres dades i, sobretot, amb el trasbals que suposa aprendre una nova eina.

Cognició

És per això que hi ha empreses com Microsoft o Adobe que ja no pateixen gaire si pirateges els seus productes; ans al contrari, els és profitós: un cop ens hem acostumat a segons quin programa és molt difícil desaprendre’l per a aprendre una nova eina (passa sovint amb Windows i Photoshop). Aquesta manca de flexibilitat cognitiva sembla ser provocada des de les grans tecnològiques a través dels seus productes i serveis privatius, i alimentada per la inacció d’institucions públiques (escoles, instituts, formació d’adults). No fer res per les persones pot fer molt per les empreses. Per contra, conceptes com la cultura lliure i l’ètica hacker, que s’expressen molt fortament en els moviments del programari i el maquinari lliures, defensen compartir coneixements, per a entendre com funcionen les coses; i conviden a experimentar la intel·ligència col·lectiva en l’ús i la compartició d’un coneixement que no hauria de ser de ningú perquè hauria de ser de tothom. I d’aquí ve la fal·lera de les llicències lliures.

Si bé tothom coneix el capitalisme mercantil o l’industrial, encara no es presta prou atenció a altres de les seves formes modernes. Avui dia es parla també de capitalisme cognitiu o immaterial per a referir-se a noves maneres d’acumular capital: capitalisme relacional, capitalisme dels afectes, capitalisme intel·lectual… En la societat líquida del coneixement, el capitalisme ha passat de l’acumulació material a la immaterial, i la font d’ingressos més sucosa es basa en els clics de les usuàries que omplen aquests jardins enreixats de les tecnologies privatives.

Distopia

I així ens trobem immersos en un canvi de paradigma paradoxal, en què el nou model de negoci capitalista de donar eines sense cobrar en diners (que és el que s’interpreta quan es diu que és gratis) resulta més rendible que fer pagar per un servei. El fet d’aprofitar-se de les febleses o la ignorància humana és d’una perversitat que esgarrifa. Però vivim en una era de depredació i dependència cultural que ni tan sols podíem imaginar, i que només és reversible empoderant-nos de i en tecnologies ètiques. Fa anys que es diu que les dades són el petroli del segle XXI, tot i que és una frase una mica enganyosa. D’un cantó, potser és cert que les nostres dades donen tants o més diners que el negoci del petroli, però el petroli se suposa que és finit, i les dades no. Són totalment el contrari: cada dia que passa, hi ha més persones amb accés a Internet, i amb això cada dia que passa hi ha més i més clics dels quals es pot treure profit. Per això l’amo de Facebook, WhatsApp i Instagram vol vendre als països que encara no tenen Internet, una solució anomenada ahir Internet.org i avui Free Basics.

Manipulació

Aquest nom realment enganyós no va enganyar l’Índia. El país va rebutjar de participar-hi argumentant que era una estafa: en lloc de tenir accés a Internet (la xarxa de xarxes), es pretenia donar accés només a aplicacions de la companyia, com la xarxa social Facebook, una tecnologia que ha demostrat (en massa casos) que és un perill per a la salut democràtica mundial i per a la higiene digital bàsica; una tecnologia que alimenta l’addicció mitjançant el seu disseny inoculant mecàniques de les escurabutxaques per a enganxar les usuàries; una eina maliciosa que es basa en algoritmes que discriminen i ofenen el més comú dels sentits.

Només cal saber com va aparèixer Facebook per a adonar-se de la poca ètica que respiren algunes eines: Mark Zuckerberg va robar una idea i va muntar un imperi basat en el sexisme, en la cosificació femenina. El programa va ser creat perquè els nois del campus universitari poguessin puntuar les noies en funció de la seva bellesa física.

Les GAFAM promouen el monocultiu tecnològic, l’opacitat i la falsa gratuïtat. I per a combatre-les necessitem creure’ns el poder d’una societat lliure i ben informada. Aquestes empreses juguen amb la sensació d’impotència individual davant de grans corporacions, amb el conformisme dels que van on va «tothom», amb la manca d’esperit crític, amb la narrativa de les bondats de la innovació tecnològica. Però nosaltres creiem en la diversitat, la transparència i l’ètica, i és per això que des de la comissió de tecnologia prediquem amb l’exemple i lluitem per transmetre els valors del cooperativisme i del consum responsable en tecnologies digitals.

Empoderament

Perquè els programes informàtics poden ser eines de transformació social sempre que ens pertanyin a tots els humans, i no només als qui en volen treure rendiment econòmic perjudicant la resta. Però en aquest canvi de paradigma, el capitalisme juga també amb la sensació d’impotència de les usuàries: com puc jo fer alguna cosa si no sé de tecnologia? Doncs pots començar per rebutjar les GAFAM i fer ús d’eines de programari lliure: torres més altes han caigut. Informa’t i gaudeix de les teves llibertats digitals tot garantint les de les persones que t’envolten. Usar eines lliures et converteix, automàticament, en un ésser digital lliure que forma part d’una gran família: la comunitat del programari lliure.

Per a esdevenir una societat digital lliure i resilient, necessitem una informàtica social de proximitat, accessible i comprensible, confiable i diversa; que ens proveeixi d’eines transparents i respectuoses. A més, però, perquè la transició digital sigui satisfactòria, també ens fan falta espais d’intercanvi, de trobada i de formació en una economia local forta i integradora, on es puguin desenvolupar productes i serveis ètics fets a mida, adaptats a les necessitats reals de cada col·lectiu. Però, per a veure un canvi realment global, hem de començar en l’àmbit individual.

Siguem el canvi que volem veure al món: canviem el xip i usem programes respectuosos!