💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2015-06-13_ars_amatoria_3 captured on 2024-02-05 at 10:05:42. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

L'art d'estimar d'Ovidi III

L’art d’estimar, Ovidi. L’esparver. Llibre I

SI ALGÚ D’AQUEST POBLE no coneix l’art d’estimar, que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi. Amb l’art es mouen ràpides les embarcacions a vela i a rem; amb art es desplacen lleugers els carros: amb art ha de ser regit l’amor.

(…) el circ, que pot encabir tanta gent, té moltes possibilitats. No és necessari fer anar els dits per expressar els teus secrets, ni tampoc cal fer cops de cap per indicar que has rebut els missatges; seu, si ningú no t’ho impedeix, vora la teva estimada; atansa el teu costat al seu fins allà on puguis. El bo és que la filera obliga a ajuntar-se, tant si vols com si no vols, i que has de tocar la noia per imposició de l’espai. Llavors busca un motiu de conversa amistosa…

Aleshores la senzillesa, tan escassa en aquesta època nostra, obre ments, un cop déu ha fet desaparèixer la hipocresía. Allí sovint les noies han captivat els cors del joves, i entre els vins i Venus hi ha hagut foc enmig del foc. Llavors no confiïs massa en el llum enganyós de la llàntia: la nit i el vi són obstacles per valorar la bellesa. (Bacus i Cupido)

Tot això ha estat provocat per la passió femenina; és més violenta que la nostra i té més furor. Biblis, Pasífae, Mirra…

Doncs, apa, no dubtis en tenir esperança en totes les dones : entre moltes gairebé no en trobaràs cap que et refusi. Tant les que cedeixen com les que et refusin, a totes els agrada ser pregades : encara que fossis rebutjat, aquest rebuig no té perill per a tu. Però, per què has de ser rebutjat, si un plaer nou sempre agrada, i si el que és aliè captiva més l’ànim que el que és propi?. La collita en camps aliens sempre és més fértil i el bestiar del veí té els braguers més plens. (350)

Observa amb gran superstició l’aniversari de la teva estimada: que sigui negre qualsevol dia que hagis de fer un regal. Encara que intentis evitar-ho, segur que te l’arrancarà; la dona sempre troba estratègies per treure els diners de l’amant desitjós.

Un venedor mal vestit vindrà cap a la dona delerosa de comprar i, estant tu assegut, exposarà les seves mercaderies; ella et pregarà que les miris perquè sembli que hi entens ; després et farà un petó, i finalment et demanarà que compris. Et jurarà que això la farà contenta per molt anys (425) Et dirà que és ara quan ho necessita i que és ara que fas bé de comprar-ho. Si al·legures que no tens diners a casa per donar-li, et demanarà un pagaré, de manera que et penediràs d’haver après a escriure. I què dir quan demana regals amb un pastís que ella pretén que sigui d’aniversari? I quan neix tantes vegades com calgui per al seu propi benefici’ I què dir quan plora desconsolada per una falsa pèrdua i fingeix que una arracasa li ha caigut de l’orella? Demanen que els prestis moltes coses, i un cop prestades no les volen tornar. Ho perds i no reps cap agraïment pel teu perjudici. Deu boques amb altres tantes llengües no em bastarien per explicar els maleïts paranys d’aquestes meuques.

Aquest és l’objectiu, aquesta és la feina: unir-te a ella sense cap regal previ; per no donar-te gratis allò que ja et va donar, t’ho seguirà donant.

Si no accepta el teu escrit i el torna sense haver-lo llegit, espera que el llegeixi i manté ferm el teu propòsit. Amb el temps els vedells esquerps s’acaben sotmetent a l’arada, amb el temps s’ensenya el cavalls a suportar la resistencia dels frens. L’anell de ferro es desgasta amb l’ús constants de la terra. Què hi ha més dur que una roca, i què més tou que l’aigua? (475) I no obstant això, les roques dures són foradades per l’aigua tova.

No se t’acudeixi arrissar-te els cabells amb les tenalles, ni de depilar-te les cames amb la mordaç pedra tosca. Deixa que facin això els que canten a la mare Cíbele (castrats) udolant amb ritmes frigis. Als homes, els escau una bellesa descuidada. Que els vostres cossos agradin per la netedat, que s’enfosqueixin al Camp de Mart ; que la toga et pari bé i no vagis tacat. Que la llengua no et quedi rígida i no tinguis carrall a les dents, que el peu no et balli d’un costat a l’altre dins la sandalia mal cordada. I que un mal tallat no et deformi els teus cabells deixant-los de punta. Fes-te tallar els cabells i la barba per una mà experta. No han de sobresortir gens les ungles, ni han de tenir brutícia; que no hi hagi cap pèl en els forats del nas. Que no sigui desagradable l’alè de la teva boca pudenda, i que el bóc i pare del Ramat no perjudiqui l’olfacte. Deixa que la resta la facin les noies o els mals homes que cerquen posseir un altre home.

I no prometis poc: les promeses atrauen a les dones.

Enganyeu les que us enganyen: que caiguin en els paranys que elles mateixes han posat. (Peril·li, l’inventor i Fàlaris el tirà d’Agrient). L’infeliç inventor va omplir la seva pròpia obra. Un i altre foren justos, perquè cap llei és més justa que fer morir amb el seu propi invent aquells que inventen maneres de morir.

El que els agrada, desitgen donar-ho sovint per la força. Qualsevol que és violada amb un sobtat atac de passió (675), gaudeix i considera un regal aquesta vilesa.

Moltes desitges allò que se’ls escapa i odien allò que les persegueix. Perseguint-la més subtilment evita que es cansi de tu. I no sempre el que prega ha de confesar la seva esperança d’amor: que l’amor entri encobert sota el nom d’amistat. Amb aquest apropament jo he vist com s’enganyava una noia severa: el que havia estat amic, ha esdevingut amant.

Res atreu més que allò prohibit; cadascú es preocupa del seu plaer i li agrada encara que vingui del dolor de l’altre.

Les dones tenen caràcters diferents: sedueix aquests mil cors de mil maneres diferents. Tampoc una mateixa terra no produeix de tot: una és apropiada pels ceps, una altra per als olivers, aquí creix bé el blat verdejant. En els cors hi ha tantes maneres de ser com expressions en la cara: el que és intel·ligent s’haurà d’adaptar a aquestes innombrables maneres de ser, i, com Proteu, algunes vegades s’esvairà en lleugeres onades, altres es convertirà en lleó, en arbre o en un aspre porc senglar. Aquí pesquen peixos amb arpó, allí amb ham, en un altre un sirga tensa. No et serà útil una única tàctica per a totes les edats. Una cèrvola vella veurà des de més llluny les trampes. Si et presentes docte davant la inculta, o atrevit amb la vergonyosa, de seguida desconfiarà, pobra, d’ella mateixa.

L'art d'estimar d'Ovidi IV