💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-14_art_estimar_4 captured on 2024-02-05 at 10:09:50. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

L'art d'estimar d'Eric Fromm IV

L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. Traducció Imma Estany.

II La teoria de l’amor. Tercera part

¿Què és donar? (…) L’equivocació més estesa és pressuposar que donar és “renunciar” a alguna cosa, veure-se’n privat, sacrificat. La persona amb un caràcter que no s’ha desenvolupat més enllà de la fase de l’orientació receptiva, experimenta l’acte de donar d’aquesta manera (…)

Per al caràcter productiu, donar té un significat completament diferent. Donar és l’expressió més gran del poder. En l’acte mateix de donar, experimento la meva força, la meva riquesa, el meu poder. Donar fa més feliç que rebre perquè en l’acte de donar resideix l’expressió del meu caràcter vivent (…) La culminació de la funció sexual masculina està en l’acte de donar; l’home es dóna ell mateix, el seu òrgan sexual, a la dona. En el moment de l’orgasme, li dóna el seu semen.

No es pot evitar donar-lo si és potent. Si no pot donar, és impotent. En la dona el procés no és diferent però si que una mica més complex. Ella també es dóna a sí mateixa; obre les portes al seu centre femení; en l’acte de rebre, dóna. (…) En l’esfera de les coses materials, donar significa ser ric. No és ric el qui té molt sino el que dóna molt.

L’atesorador angoixat per la por de perdre alguna cosa és l’home pobre, empobrit, independentment de tot el que tingui. Aquell qui és capaç de donar alguna cosa d’ell mateix és ric (…) Però l’experiència ensenya diària moderna mostra que allò que una persona considera les necessitats mínimes depèn tant del seu caràcter com de les possessions que té en aquell moment. És ben sabut que els pobres estan més disposats a donar que no els rics (…)

L’àmbit més important en el fet de donar no és el de les coses materials, sinó el reialme específicament humà (…) En l’acte de donar part de la seva vida, un enriqueix l’altra persona, intensifica la sensació d’estar viu en intensificar la seva pròpia sensació d’estar viu. No dóna per tal de rebre; donar és, en sí mateix, una felicitat exquisida (…) En el fet de donar neix alguna cosa, i totes dues persones implicades estan agraïdes per la vida que ha nascut per a tots dos (…)

L’amor és una força que produeix amor (…) Marx expressà aquest pensament d’una manera esplèndida: “Suposem l’home com a home, i la seva relació amb el món com una relació humana, i podràs intercambiar amor només per amor, confiança per confiança, etc. Si vols gaudir de l’art, has de ser una persona formada artísticament; si vols tenir influència en altres persones, has de ser una persona que tingui una influència realment estimulant i que fomenti la influència en altres persones. Cada una de les teves relacions amb l’home i la natura han de ser una expressió definitiva de la teva vida real, individual, corresponent a l’objecte que desitges.

Si estimes sense demanar amor, és a dir, si el teu amor no produeix amor, si per mitjà d’una expressió de vida com a persona que estima, tu no fas de tu mateix una persona estimada, aleshores el teu amor és impotent, un infortuni”. (p.38). La capacitat d’estimar com a acte de donar depèn del desenvolupament del caràcter de la persona. Pressuposa la consecució d’una orientació predominantment productiva, en la qual la persona ha de superar la dependencia, l’omnipotència narcissista, el desig d’explotar els altres, o d’acumular, i ha adquirit fe en les seves pròpies capacitats humanes, valor per confiar en la seva capacitat d’assolir els objectius. (…)

El caràcter actiu de l’amor es fa evident en: l’atenció, la responsabilitat, el respecte i el coneixement. (…) L’amor és l’atenció per la vida i el creixement d’allò que estimem. (…) L’amor i el treball són inseparables. Un estima allò pel què treballa, i un treballa per allò que estima.

L’atenció i la preocupació impliquen responsabilitat que, en l’amor entre adults es refereix sobretot a les necessitats psíquiques i entre mare i fill, físiques (…) La responsabilitat podria degenerar en domini i en el fet de ser possessiu , si no fos per un tercer component de l’amor: el respecte.

Respecte significa preocupació perquè l’altra persona pugui créixer i desplegar-se tal com és (…) Si estimo l’altra persona, em sento un amb ell o amb ella, però amb ell o ella tal com és, no com jo necessito que sigui, com un objecte per al meu ús. És ben clar que el respecte només és possible si jo he assolit la independencia (…) El respecte només existeix sobre la base de la llibertat: « l’amour est l’enfant de la liberté ». (…)

Respectar una persona no és possible sense conèixer-la; atenció i responsabilitat serien cegues si no estiguessin guiades pel coneixement i aquest seria buit si no estigués motivat per l’atenció. (…) El nen, quan desmunta alguna cosa, ho fa per conèixer-la, per esbrinar-ne el secret. La mateixa crueltat és motivada per una cosa més profunda: el desig de conèixer el secret de les coses de la vida (…)

L’anhel de conèixer-nos a nosaltres mateixos i de conèixer el proïsme s’ha expressat en el lema dèlfic: “Coneix-te a tu mateix” (…) He de conèixer l’altra persona i a mi mateix objectivament a fi de poder veure la seva realitat o, més ben dit, a fi de superar les il·lusions, la imatge distorsionada irracionalement que m’he creat d’ell (…) La psicología com a ciència té les seves limitacions i, com que la conseqüència lògica de la teologia és el misticismo, la conseqüència final de la psicología és l’amor. (…) La polarització sexual porta l’home a buscar la unió d’una manera específica: la únió amb l’altre sexe (…)

La meva crítica de la teoria de Freud no és per la incidència excesiva en el sexe, sinó pel fer que no aconsegueix comprendre el sexe prou profundament. Va ser el primer pas a l’hora de descobrir el significat de les passions interpersonals; d’acord amb les seves premiases filosòfiques, les va explicar fisiològicament. En el desenvolupament posterior de la psicoanàlisi és necessari corregir i aprofundir el concepte de Freud traslladant les seves percepcions de la dimensió fisiològica als àmbits biològic i existencial.

L'art d'estimar d'Eric Fromm (V)