💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-06-22_desconcert_nombres captured on 2024-02-05 at 10:10:23. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

El desconcert dels nombres primers

La solitudine dei numeri primi (2010) Saverio Costanzo. Pràctiques per a la Revista DeCine.

"La soledad de los números primos" és l’adaptació de la novel·la del mateix títol de Paolo Giordano. La novel·la ha rebut l’abraçada de la crítica i del públic però l’adaptació cinematogràfica de Saverio Costanzo no ha tingut tanta sort.

La pel·lícula narra la història d'Alicia i Mattia, des de la seva infància, passant per l’adolescència i finalment, la maduresa. En la infantesa els dos infants protagonistes són presentats com dos inadaptats: ella és coixa i ell té una germana amb diversitat funcional que fa que no es pugui relacionar degudament amb infans de la seva edat. El problema és que els traumes dels dos personatges se’ns presenten a mig metratge i el fil costa de seguir.

L’estètica cinematogràfica és caòtica i densa i no ajuda a desxifrar el què està passant. La pel·lícula abraça una estètica pseudovanguardista “videoclipera” i rebutja l’ús clàssic narratiu del pla general per situar l’espectador en la història, cosa que fa que no es tingui temps per empatitzar amb els personatges. També abusa del primer pla al llarg de tota la pel·lícula; recorre sovint al pla detall i en més d’una ocasió, opta per recursos d’un onirisme delirant que ratlla l’esperpent.

No desacredito tal estètica si, en la seva opera prima, el director pretén desorientar-nos, fer-nos sentir rebuig, estranyesa… Però, cenyint-nos al títol, potser hauria d’imperar la solitud i no el desconcert. El problema és que el què percebem és una estranyesa purament narrativa plena de salts temporals, un excés d’elements musicals que sovint ens fan dubtar si estem veient una pel·lícula o un videoclip i seqüències sovint caòtiques que impedeixen, al meu parer, penetrar dins l’univers psicològic dels protagonistes.

Els actors interpreten decentment els seus personatges tot i algunes errades de raccord que fan desaparèixer cicatrius i aparèixer pantalons. En resum, una pel·lícula caòtica i desequilibrada sobre la solitud.