💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-20_tiempo_manos captured on 2024-02-05 at 10:10:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

Cicle de Rimeics: El tiempo en sus manos

RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció

Dissabte 17 d’octubre de 2009. El tiempo en sus manos (1960)

Títol original The Time Machine. Dirigida per George Pal.

L’any 1895 H.G. Wells publicaba The time machine: an invention(La màquina del temps: una invenció), una novel·la de ciència ficció adaptada al cinema en dues ocasions. La pel·lícula que ens ocupa és la primera de les adaptacions de la novel·la, de 1960, que va obtenir un Òscar als millors efectes especials.

George (Rod Taylor) és un científic anglès de l’època victoriana que inventa una màquina del temps. Amb ella s’aventurarà a conèixer tant el futur més immediat com el més remot. Després d’una estada per la Segona Guerra Mundial, George assisteix a un holocaust atòmic al 1966 i, finalment, arriba a l’any 802701 on la vida a la terra es redueix a dos tipus de civilització: la que viu a la superfície de la Terra, els Eloi, una espècie de raça albina, vegetariana, ignorant i deshumanitzada i els Morlocks, una raça de monstres que viu sota terra i que s’alimenta dels Eloi.

Segons lectura de Wells, els Eloi serien fruit de l’evolució de les classes benestants i capitalistes i els Morlocks, descendents dels antics proletaris. Amb aquesta curiosa evolució Wells ens transmet el següent missatge: hem de ser responsables i involucrar-nos en el futur de la humanitat. Al futur remot de la novel·la, Wells ens presenta uns humans sense ànima i un món sense cultura on els nostres successors viuen exclusivament per cobrir les seves necessitats més primàries.

Després de diagnosticar-li tuberculosis, Wells abandona l’ensenyança i es dedica a escriure articles de premsa i a la direcció de la secció de ciències naturals d’una academia d’ensenyança per correspondència. The time machine: an invention va ser la seva primera novel·la i va ser escrita en tan sols dues setmanes: va ser un èxit rotund.

A partir d’aquell moment, Wells passa a convertir-se en un geni de la ciència ficció i el pare dels viatges en el temps. Tot i l’èxit i reconeixement que l’autor britànic mereix, aquesta paternitat no és del tot certa. Anys abans, al 1881, un diplomàtic i dramaturg aragonès, Enrique Gaspar y Rimbau, va escriure El anacronópete, un relat sobre la construcció d’una màquina del temps i els viatges al passat de l’inventor amb els seus acompanyants: retrocedeix primer fins la Batalla de Tetuán, al 1860; després fins la Granada de 1492, any on Cristòfor Colom descobreix Amèrica i es finalitza la Reconquesta espanyola amb l’annexió de l’últim vestigi àrab de la península, el regne de Granada i arriba fins la Xina del segle III. Retrocedeixen fins a la Pompeia del 79ac., any on es produeix l’explosió del Vesubi; arriba als temps de Noé i quan arriba al moment de la creació, la màquina explota.

A diferència de l’èxit de la novel·la de Wells, a l’Espanya del segle XIX, El anacronópete, publicada a Barcelona el 1887, no va tenir cap mena de rellevància. Afortunadament, avui dia, és reconegut com el primer relat occidental pioner de l’invenció d’una màquina del temps i els viatges temporals.

H.G.Wells va ser un pensador crític i actiu. Va lluitar contra la hipocresia de la moral burgesa de l’època a través dels seus escrits. Creia fermament que el progrés de la humanitat es basava en la necessitat d’erradicar la pobresa i en l’increment de la cultura, proposant l’educació com l’arma que transformaria el món. Durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a donar conferències amb l’objectiu que els homes superesin els seus motius d’enfrontament i es creés una consciència comuna de bon enteniment. L’arribada de la Segona Guerra Mundial va frustrar totes les seves esperances. Moria el 13 d’agost de 1946.

Al 2002, Simon Wells, besnét de l’autor, estrenava una entretinguda però imprecisa adaptació de la novel·la. La història d’amor del científic, el retrocés temporal i l’aparació de Jeremy Irons com a rei dels Morlocks és totalment injustificable. Si bé s’ha guanyat en la qualitat terrorífica d’uns Morlocks que a la primera adaptació semblen els dolents dels Fraggel rock, els efectes especials no ténen res a envejar a la versió del 1960.

Fraggel rock: serie infantil dels anys 80 on uns ninotets de drap viuen en coves naturals d’una manera despreocupada. En un món al·legòric es promouen ideals com l’amistat, el medi ambient, la identitat personal, etc.