💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-15_rimeics captured on 2024-02-05 at 10:11:15. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
Abans d’estudiar crĂtica cinematogrĂ fica vaig proposar un cicle de remakes a les Cotxeres de Sants. La veritat sigui dita em vaig empipar molt quan vaig veure que feien una versiĂł “moderna” (Ă©s a dir, amb efectes especials “bombo y platillo”) d’una de les meves pelis favorites de ciència-ficciĂł: per austera, per reflexiva.
Vaig, doncs, proposar un cicle de cinema sobre *remakes* de ciència-ficció que va ser emmarcat dins les activitats de la Marató de Cinema Fantà stic i de Terror de Sants on, des de llavors, quan puc, col·laboro com a jurat. Em van donar els quatre dissabtes del mes d’octubre i vaig projectar:
Dues del Wise, que es noti que m’encanta… Que per cert, la de la quarta setmana té la seva conya… Però comencem pel principi… A més de projectar les pelis, vaig preparar un escrit per a cadascuna, posant-la en context, elucubrant sobre el seu contingut i extrapolant-lo molt més enllà del cinema: a la psicologia humana, a la història de la humanitat, a la por.
1: /blog/2014-04-17_hombre_monstruo/index.html
2: /blog/2014-04-18_ultimatum_tierra/index.html
3: /blog/2014-04-20_tiempo_manos/index.html
4: /blog/2014-04-21_amenaza_andromeda/index.html
Gèneres com la ciència-ficció i la fantasia ens ajuden a captar la por col·lectiva. Si als anys trenta eren els monstres de les dictadures als cinquanta eren els marcians comunistes de la Guerra Freda. I als setanta, les armes biològiques. Avui: dades, robots, intel·ligència artificial, IoT (Internet of Things). M’encanta recuperar les novel·les clà ssiques dels cinquanta… Tenen un to renovat en sèries com “Black Mirror”, quina meravella, per Déu…Ara bé, els apocalipsis cosmològics dels maies han passat rà pidament de moda…
Tornant al cicle, remarcar que cada pel·lĂcula anava associada a una elucubraciĂł:
Per parlar de la dualitat, de la ciència i la naturalesa humana, primer volia projectar “La isla de las almas perdidas” (1932, Erle C. Kenton) però vaig tenir certs problemes tècnics amb la versiĂł de la pel·lĂcula i, al final, vaig decidir posar “El hombre y el monstruo”, que com a traducciĂł lliure no estĂ malament…
El tĂtol original el coneixem tots: “Dr. Jekyll and Mr. Hyde”, una novel·la de Stevenson adaptada al cine per Rouben Mamoulian al 1931. A la primera projecciĂł erem poquets, potser unes deu persones…No m’esperava mĂ©s, la veritat.
La segona setmana va anar millor: “Ultimátum a la Tierra” (1951, Robert Wise). El tĂtol original Ă©s “The Day the Earth Stood Still” i, al seu moment, va generar certa controvèrsia. En plena Guerra Freda, Wise es marca un doble discurs que la censura comunista no sabia com encaixar…Avui dia Ă©s una de les pel·lĂcules de culte mĂ©s venerades. I res, que en van fer una faula pseudoecologista…Com era d’esperar, aquella setmana hi va venir mĂ©s gent al cicle. Al finalitzar la projecciĂł, com no, una noia li diu a una altra: “Però aquesta d’Ultimátum Ă©s la del Keanu Reeves, no?”.
El meu propòsit amb aquesta pel·lĂcula, mĂ©s enllĂ d’una mena de justĂcia personal a Wise i al seu Ultimátum, era parlar de la Guerra Freda i de com tots els marcians del planeta vermell (Mart) sĂłn en realitat els comunistes malèvols que volen acabar amb el meravellĂłs somni americà …Un somni que tenia (i encara tĂ©) la seva pròpia fĂ brica.
Coses de drets, resulta que, com s’havia estrenat el “remake” del Keanu, s’havia de pagar una morterada pels drets de la pel·lĂcula… Les altres van ser poca cosa, però aquesta… Sort que això dels drets canviarĂ en quatre dies… (oi???) Propietat intel·lectual… quines paradoxes… si la meitat (essent optimista) de les nostres idees no sĂłn ni nostres…ens passem la vida nodrint-nos de pensaments aliens, d’idees alienes… La creaciĂł tĂ© un valor però no hauria de ser de propietat sinĂł de reconeixement. Però bĂ©, això ja sĂłn figues d’un altre paner…
La tercera setmana vaig posar “The Time Machine”, del Pal. Al seu dia va guanyar l’Òscar als millors efectes especials. I no m’estranya! A mi encara m’al·lucina ara. Crec recordar que va ser la setmana del cicle que va venir més gent. I es notava que tothom la gaudia… quin gust de peli!
Com narra el pas del temps amb els vestits, com meravella la maquineta, com el veu el cartró dels monstres. Deliciosa. Aquesta peli em va servir per introduir el pensament d’H.G. Wells, que molta noveleta i molta maquineta però aquest Senyor majúscul es va arribar a entrevistar amb els homes més poderosos del moment per fer-els-hi comprendre que “Civilization is in a race between education and catastrophe”. Ni cas, va venir la Segona Guerra Mundial i el bon home va morir l’any següent…
La quarta i Ăşltima setmana volia presentar el tema de les armes biològiques. Com canvien les pors humanes, eh? Sempre tenim motius per tĂ©mer alguna cosa… Ai, la cultura de la por… EntrenadĂssims que estem!! I vaig decidir posar una altra peli de Wise “La amenaza de AndrĂłmeda”. El que no recordava quan vaig proposar la peli era que durava mĂ©s de dues hores: dues i mitja crec recordar… El millor de tot Ă©s que ningĂş es va donar compte fins que va acabar la pel·lĂcula i van mirar l’hora… Va agradar molt i no m’estranya: Ă©s un molt bon tecno-thiller. I mira que gairebĂ© no passa res… però mira, hi ha gent que sap mantenir la tensiĂł i fer-te estar atent al que va passant. Hi ajuda el descobriment de com s’investiga un virus. Aquesta Ă©s la grĂ cia del subgènere: et diverteixes i aprens.
Un dels pares del tecno-thiller, Michael Crichton, és autor de la novel·la que va adaptar Wise. I res, molt feliç d’haver pogut projectar aquestes pelis! Llà stima no tenir més temps!!
MĂ©s info: