💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-01-10_malestar_civilitzacio_3 captured on 2024-02-05 at 10:12:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2023-03-20)
-=-=-=-=-=-=-
FREUD, Sigmund: El malestar en la civilització. Ed. Accent. Barcelona, 2008. Traducció i pròleg de J.M. Terricabres.
L’amor i la bellesa, la felicitat, relacions humanes, ètica, propietat i tecnologia.
Mai no estem més desprotegits contra el sofriment que quan estimem, mai no som més desemparadament infeliços que quan hem perdut l’objecte estimat (…) Es pot connectar amb això el cas interessant de buscar la felicitat a la vida preferentment en el gaudi de la bellesa (…) El gaudi de la bellesa té un carà cter sensorial especial, suaument embriagador. La utilitat de la bellesa no és ben manifesta, que sigui necesaria a la civilització no és evident (…) No s’ha pogut donar cap aclariment sobre l anaturalesa i l’origen de la bellesa. Malauradament, la psicoanálisis tampoc no sap dir res sobre la bellesa. P.48-49
La felicitat Ă©s un problema d’economia individual de la libido. Tot depèn de quanta satisfacciĂł real pot esperar cadascĂş del mĂłn exterior i de fins a quin punt estĂ disposat a fer-se’n independent i de si confĂa gaire en les seves forces per canviar el mĂłn segons els seus desigs (…) La persona predominantment eròtica anteposarĂ les relacions sentimentals amb altres persones; el que mĂ©s aviat sigui narcisista autosuficient buscarĂ les satisfaccions Essentials en els seus processos psĂquics interiors; la persona d’acciĂł no renunciarĂ al mĂłn exterior, en el qual pot exercitar la seva força (…) Tal com el comerciant prudent evita invertir tot el seu capital en un sol lloc, de la mateix amanera sembla que la saviesa tambĂ© aconsellarĂ que no s’esperi tota la satifacciĂł del fet de concentrar-se en una Ăşnica aspiraciĂł. P.49-50
Per què Ă©s tan difĂcil per als humans arribar a ser feliços: Per la supremacia de la natura, la debilitat del nostre propi cos i la insuficiencia de les estructures que regulen les relacions dels humans entre ells. P.53
Una bona part de la culpa de la nostra misèria, la tĂ© allò que nosaltres anomenem civilitzaciĂł; serĂem molt mĂ©s feliços si l’abandonessim i tornĂ©ssim a acostumar-nos a les relacions primitives. P.54
No pensem que hi hagi cap altre tret que ens faci caracteritzar millor la civilitzaciĂł que la valoraciĂł i cura de les activitats psĂquiques superiors, dels assoliments intel·lectuals, cientĂfics i artĂstics, de la funciĂł dirigent que, en la vida de les persones, es concedeix a les idees. Entre aquestes idees, hi ha, a primera fila, els sistemes religiosos i les especulacions filosòfiques. P.63
L’home civilitzat ha descanviat una part de la possibilitat de felicitat per una part de seguretat (…) Si al nostre actual estat de civilitzacio li objectem que satisfĂ molt insuficientment les nostres exigències d’un sistema de vida que ens faci feliços i que permet molt sofriment que probablement es podria evitar, no ens declarem pas enemics de la civilitzaciĂł (…) A mĂ©s dels problemes de la restricciĂł de les pulsions, per als quals estem preparats, ens importuna el perill d’un estat que podem anomenar de misèria psicològica de la massa (…) L’estat actual de la civilitzaciĂł d’Amèrica donaria una bona oportunitat per estudiar aquest temut perjudici per a la civilitzaciĂł. Però evitarĂ© la temptaciĂł d’entrar en la crĂtica de la civilitzaciĂł d’Amèrica; no vull provocar la impressiĂł de voler-me servir jo mateix de mètodes americans. P.88-89
El procĂ©s civilitzador de l’espècie humana Ă©s una abstracciĂł d’ordre mĂ©s elevat qu no pas l’evoluciĂł de l’individu (…) L’evoluciĂł individual ens apareix com un producte de la interferència de dues tendències, la tendència a la felicitat –que anomenem egoĂsta- i la tendència a la reuniĂł amb els altres en la comunitat –que anomenem altruista. P.120
Algunes manifestacions del superjò poden ser reconegudes més fà cilment en el comportament que té en la comunitat de civilització que no pas en l’individu. P.123
Hem de valorar de quina manera estan regulades les relacions dels humanes entre si. La vida humana en comú només esdevé possible quan es reuneix una majoria que és més forta que qualsevol individu i que es manté unida enfront de qualsevol individu. El poder d’aquesta comunitat s’oposa com a dret al poder de l’individu. Aquesta substitució del poder de l’individu pel de la comunitat és el pas civilitzador decisiu. La seva essència consisteix en el fet que els membres de la comunitat s’autolimiten en les seves possibilitats de satisfacció (…) La llibertat individual no és un bé propi de la civilització. P.64-65
L’ètica s’ha d’entendre com un intent terapèutic, com un esforç pera conseguir allò que fins ara no ha estat possible d’aconseguir a través de cap altra obra de civilització. P123
L’ètica que recolza en la religió fa intervenir aquà les seves promeses d’un més enllà millor. Mentre la virtut no valgui la pena ja a la terra, em sembla que l’ètica predicarà en va.
Em sembla indubtable que una transformació de debò en les relacions dels humans envers la propietat serà de més ajut que qualsevol manament ètic.
L’home ha esdevingut una mena de dĂ©u amb prĂłtesis, ben magnĂfic quan s’equipa amb tots els òrgans auxiliars. P.60