💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-12-10_computacio_classe_4 captured on 2024-02-05 at 10:13:28. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

Projectes

Glossari

Contacte

Curs: Introduïnt la computació a classe 4

Eines i recursos 2

Aquesta darrera setmana del curs sobre computació a l’escola coincideix amb l’Hora del codi, una iniciativa internacional que promou l’aprendre a programar. Així com la tercera setmana, se’ns presenten eines i recursos que permetran als docents començar a introduir la programació i la robòtica a l’aula. A més, en aquesta última setmana, hi haurà l’últim webibar i haurem de preparar una hora de codi.

En aquesta darrera unitat, els objectius seran:

Explorar eines de disseny de jocs i entendre el potencial d’aquestes eines per ensenyar computació en general.
Entendre què és i com fer servir un microcontrolador a classe.
Identificar la varietat d’eines que poden ser usades per explorar la cerca a Internet, xarxes de computadors i disseny web.
Implementar conceptes i dissenyar una lliçó d’una hora de codi.

Aprofitant l’interès que desperten els jocs en diversos formats (taula, consola, mòbil, pc…) sembla que es vol girar la truita. A partir del disseny de jocs es pretén ensenyar computació. I a mi, “a priori”, em sembla una cosa fantàstica. Es posa l’exemple del profe Ollie Bray, que aplica aquests conceptes amb els seus alumnes perquè pensa que els infants no haurien de ser només consumidors sinó també productors. Arriba de ple la febre del “prosumer” (o el consumidor proactiu/intel·ligent).

En Ollie ens explica en un vídeo el potencial del disseny de jocs com a vehiculador del currículum transversal i ens dóna exemples d’eines. Algunes van adreçades a professors de primària…I aquí flipo molt quan posen d’exemple Keynote i Power Point…Power Point i programació? Segons diuen al curs, “són eines excel·lents per pensar en el disseny de jocs i els conceptes de computació fins i tot amb alumnes de secundària”. De debò? Seguim…

Se’ns demana provar les eines per familiaritzar-nos-hi…I són les següents: Power Point (Microsoft), Keynote (Apple), Scratch Junior (MIT), 2simpleDIY (Ni idea d’on surten), Scratch (MIT), Kodu (Microsoft), Project Spark (Microsoft), Minecraft (Microsoft). De 8 eines, la meitat del gegant Gates… De vegades sembla que tot canvÏi per quedar-se igual…Seguim…

Els vídeos no els comparteixo perquè tenen el cadenat aquest del Youtube, que vol dir que només hi pots accedir amb enllaç, així que si ho posen mig privat, jo ho explico però no ho mostro… que, després, aviam si em posen traves per compartir contingut… no seria el primer cop…

El concepte dels prosumers va molt lligat al del DIY (Do It Yourself, “Fes-ho tu mateix”). Aquest vídeo pertany a la Fira que se celebra a Barcelona sobre cosetes fetes a mà. Aquest 2015 ha celebrat la seva segona edició.

Eines 1. Creadors no consumidors

Amb aquest títol arrenca el primer vídeo. En Ollie ens parla que hi ha eines que faciliten la creació de jocs i altres continguts i que, de fet, qualsevol que hi tingui interès, en pot aprendre. En aquests nous temps d’Internet, que possibiliten la compartició global, els hábits de consum canvien i les noves generacions tendeixen a ser consumidors que, a més de consumir, produeixen: interactuen amb les marques, creen contingut, influencien en la compra d’altres consumidors que hi confien.

Comenta en Ollie que es poden començar a crear jocs de ben petits i que no cal esperar-se a secundària. Hi ha eines com Scratch Junior, per exemple, que estan destinades a infants d’uns 5 anyets. La cosa és que la computació, a través de la creació de jocs, es torna més toveta, diguem, ja que hi ha conceptes, com abstracció, modularitat o paralel·lisme, que s’entenen molt millor quan es posen en pràctica.

En la meva experiència, primer tot sona a xinès però tu vas creant els teus jocs. I és després comences a entendre què has fet…

Aprendre a programar jocs ens ajuda en la transversalitat del currículum educatiu a través de l’aprenentatge basat en projectes. La creació d’un videojoc, per exemple, implica competències lingüístiques, artístiques, comunicatives…però també de càlcul, física, lògica, i un llarg etcètera de components que emmarquen un aprenentatge basat, “per se”, en la transversalitat:

Disseny de personatges i escenaris (caracterització, il·lustració, to, llenguatge)
Desenvolupament de la història (storytelling: coherència i continuïtat)
Programació (abstracció, lògica, física, càlcul)

En Ollie ens parla de Power Point i Keynote com a eines per crear històries interactives del tipus “Tria la teva aventura”. Personalment, passo…Potser per entendre el concepte així molt “a grosso modo” té un “pase”, però trobo que es pot passar olímpicament del Power Point i anar directament a Scratch…

A continuació se’ns parla de 2 simple DIY que, personalment, és una eina que desconec…Ja la provaré. Pel que sembla té editor gràfic i és molt fàcil crear historietes i jocs. Ara bé, no he entès molt bé quins mecanismes d’aprenentatge té…Investigaré. La següent eina que es presenta al vídeo és Scratch Junior, un Scratch per a peques a partir d’uns 5 anys. Amb aquesta eina es poden aprendre els conceptes bàsics des de ben petits.

No és que ho aprenguin instantàniament, crec, és més aviat que trastejant, aconsegueixen que els personatges facin algunes cosetes i, mica en mica, s’aprèn a donar ordres concretes perquè facin el que volem. La cosa, trobo jo, es que s’aprèn sense saber que s’aprèn. I paradoxes de la vida, l’aprenentatge, per fi, es comença a percebre com a una cosa divertida…Benvinguts al segle XXI.

Pel que veig, tot es tracta de donar eines…Però després vénen les avaluacions i què? Qui corregeix? Jo tinc un avaluador objectiu, el Dr. Scratch, una eina de Programamos que és una meravella. Tot i que està en beta i li falten cosetes, promet moooolt. A través de la URL del teu projecte d’Scratch, pots saber quin nivell de computació té el teu projecte.

Dr. Scratch dóna una puntuació total basada en criteris d’abstracció, pensament computacional, interacció amb l’usuari, paral·lelismes, etc. A més, tindrà plugin per a navegadors i s’està treballant per tal de fer les explicacions dels conceptes més entenedores. Així, tothom que així ho vulgui, podrá millorar els seus projectes depurant el codi a partir dels consells del Doctor. Mola, eh! Però no he fet cap curs que en parli…

Eines 2: Scratch 2.0, Kodu, Minecraft

Els infants, avui dia, vénen amb un tauleta electrònica sota el braç…Els fascinen les llums i els colors (als adults també però dissimulen…) Trastejar dispositius és un dia a dia d’infants i adolescents. Cada generació fa el que pot…Us enrecordeu del Tamagotchi? Doncs pels nostàlgics hi ha app per a Android ;)

La gràcia, però, ja no seria jugar sinó crear els jocs als que volem jugar. I aquí entrem a la dinàmica del prosumer i a l’encoratjar les personetes a expressar-se. Per fer-ho, hi ha eines genials com Scratch 2.0. Es presenten al vídeo un parell de recursos de documentació de la Royal Society of Edinburgh: una introducció a Scratch “Starting from Scratch” i un segon nivell “Itching For More”, on trobarem projectes amb Scratch 1.4 (anem per la 2.0) i App Inventor (anem per App Inventor 2).

Amb Scratch, en forma de blocs gramaticals, li pots dir a qualsevol objecte que puguis imaginar que faci tot allò que puguis imaginar. Els límits els tens tu…I són limitacions de temps. Aniràs aprenent tot allò que necessitis a mesura que ho necessitis i tinguis temps per posar-t’hi…Que el trobes…hehe…buscant altres projectes que facin el que vols que faci el teu, preguntant a la comunitat, experimentant i creant amb els blocs, compartint projectes i rebent feedback, millorant els projectes fent-los més eficients a nivell de programació, etc.

Tot plegat, fomenta la creativitat, la comunicació, l’aprendre a aprendre i, en general, possibilita un aprenentatge transversal. En Ollie també parla de Kodu i Minecraft. Kodu es pot connectar a la Xbox. Jo encara no l’he provat però no em fa gràcia…Em comenten que és molt visual i tal però que realment no programes…Jo insisteixo amb Scratch, que em té el cor robat. Ara, Snap! em ve molt de gust, també. Em fa molta ilu trastejar Big Data amb l’Snapi! i l’API de l’AMB. Intentaré posar-m’hi aviat! :)

Microcontroladors

No és cap paraulota…És una peça de hardware petiteta que permet ser programada. Software com Scratch 2.0, per exemple, incorporen extensions (veure blocs “Més blocs”) que permeten el contacte entre la programació del projecte i un objecte associat a la placa de hardware, el microcontrolador.

Jo no hi entenc massa, però n’aprendré. I m’encantaria muntar un Hortduino al terrat! :) Es pot muntar un sistema de rec automàtic i sensor d’humitat. A més, hi ha una app feta amb App Inventor 2 per controlar els paràmetres.

L’Hortduino ve d’Hort i Arduino, un dels microcontroladors més coneguts (per barat i fàcil i open hardware). A més, hi ha un Scratch for Arduino que permet relacionar Scratch amb la placa Arduino. De fet, el següent vídeo és una explicació bàsica d’S4A i el tercer i últim, parla d’S4A avançat. També es presenta al curs la Rasberry Pi, una placa que, segons em comenten, és més versàtil que Arduino.

Edició web, xarxes de computadors i busca de Internet

Finalment, s’explora altres àrees no directament relacionades amb la computació però que també hi tenen a veure. James Abela, profe de primària i tuitero, ens introdueix eines que tan poden ser usades a primària com a secundària. M’encanta que parli del mecanisme d’Antikythera, l’ordinador més antic del món conegut que cada vegada es data més d’hora…Des del 2014 s’apunta cap al 150 Abans de la Nostra Era. En James estructura el vídeo en: eines, lliçons (imatge en verd) i suport (imatge en groc)

Eines. Dues seccions: en funció si saben llegir o no, se’ls dóna unes eines o altres.

La Bee-Bot (que barata no és però no coneixen l’Escornabot…que sembla que fa el mateix a través d’una app i val uns 30 euros), Scratch Junior (que recomana molt i diu que pot ser la propera “Big Thing”), Daisy the Dinosaur, Move the Turtle (de pagament), Kodable o A.L.E.X., per exemple, van bé pels que no saben llegir.

Després parla de Nina Engineering Playground però posa un enllaç a una pàgina que només pot ser visitada des del Regne Unit…Pel vídeo que he trobat sembla una versió més neta, femenina i moderna (i més sosa…probablement) de “El món d’en Beakman”. A mi m’encantava!!!