đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant482.gmi captured on 2024-02-05 at 11:07:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLXXXI

COM LO REY SCARIANO ENTRÀ EN CONTESTINOBLE E ANÀ A FER REVERÈNCIA A LA EMPERADRIU

En semblant conclusiĂł fermant lo lur pensament los virtuosos parents de Tirant restaren. E la nit vinent entrĂ  en Contestinoble lo magnĂ nim rey Scariano, vestit de mĂ rregues, ab tots los seus, e per YpĂČlit fon ab molt gran amor rebut, e per la reyna, sa muller, qui pres subirana alegria en la sua venguda. E YpĂČlit aposentĂ  lo rey Scariano en lo palau de l’emperador, en hun bell apartament que stava molt bĂ© en orde. E aquĂ­ prestament lo vingueren a veure lo rey de SicĂ­lia, lo rey de Feç e lo duch de MacedĂČnia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran festa.

E aprĂ©s hun poch spay que·s foren festejats, lo rey Scariano pres comiat d’ells, e sol ab la reyna, sa muller, que pres per la mĂ , e ab YpĂČlit, volguĂ© anar a fer reverĂšncia a la emperadriu.

Com foren en la cambra, lo rey Scariano féu molt gran honor a la emperadriu, e ella lo abraçà ab agraciat gest e ab cara molt afable, mostrant molta contentació de la sua venguda. Pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat, e lo rey Scariano féu principi a tals paraules:

–La molta glĂČria que de vostra gloriosa fama se sona per lo mĂłn, senyora de l’Imperi Grech, me ha fet sempre desijar de venir-vos a fer reverĂšncia, com me tinga per obligat de servir-vos per lo molt merĂ©xer de la magestat vostra. E per amor de aquell virtuĂłs cavaller, germĂ  meu e senyor, Tirant lo Blanch, qui·m tenia tant cativat ab la sua amor que yo haguera dat per restauraciĂł de la sua vida tot quant per DĂ©u e per ell tinch en lo mĂłn acomanat y, encara, les dues parts dels dies de ma vida, car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar tot l’imperi. E la reyna, muller mia, no era venguda per pus sinĂł per Ă©sser a les bodes del meu germĂ  Tirant e de la virtuosa princessa, la mort dels quals Ă©s stada a mi molt greu e enujosa, per la molta virtut que los dos posseĂżen. E tendrĂ© a molta grĂ cia que, en smena d’ells, en tota ma vida servir yo us puxa.

Acabant lo rey Scariano, aprés hun poch spay la emperadriu, ab veu baxa, féu principi a paraules de semblant stil:

–Molta glĂČria Ă©s per a mi que hun rey tan magnĂ nim e virtuĂłs me diga paraules de tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E regracie-us molt la vostra vista, e molt mĂ©s los treballs que haveu passats per venir-nos ajudar en dar fi e compliment a la conquesta, la qual, per grĂ cia de nostre Senyor e per los treballs vostres e del meu benaventurat fill Tirant, Ă©s venguda a bona fi. EmperĂČ Ă©s stada ben comprada ab la pĂšrdua de tres persones, les majors e millors que en tot lo mĂłn fossen. E de açĂČ yo no me’n puch gens alegrar, per haver perdut lo major bĂ© que tenia ni podia tenir en aquest mĂłn, e serĂ  a mi aument de dolor e tristor per a tots los dies de la mia trista vida.

E ab aquestes paraules la emperadriu no pogué més parlar, sinó que abundà en vives làgremes. E lo rey Scariano se pres a plorar per fer-li companyia. Com hun poch agueren plorat, lo rey Scariano aconsolà molt a la emperadriu. Ab paraules molt gracioses parlaren de moltes coses de consolació, que la emperadriu restà molt aconsolada. E prengueren comiat de la emperadriu, perquÚ gran part de la nit era passada, e anaren a reposar.

E YpĂČlit aquella nit anĂ  a dormir ab la emperadriu e recitĂ -li to lo parlament que havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat ab bona concĂČrdia:

–...que us prenguĂ©s per muller. Yo, senyora, bĂ© conech que no sĂł digne de tant de bĂ©, ni merexedor de Ă©sser-vos marit ni, encara, servidor. Mas confie de la molta amor e virtut de vostra altesa que m’acceptarĂ  per catiu de vostra magestat. E confiau de mi, senyora e lo meu bĂ©, que us serĂ© tant obedient que·m poreu millor manar y ab major senyoria que fins acĂ­ fet no haveu, car no desigĂ­ jamĂ©s res tant com Ă©s que lo meu servir vos fos accepte.

RespĂČs la emperadriu en semblant forma:

–Mon fill YpĂČlit, no ignores la molta amor que yo·t porte, e tindrĂ© a molta grĂ cia que tu·m vulles pendre per muller. EmperĂČ, pots pensar, mon fill e senyor, que, encara que yo sia vella, no trobarĂ s jamĂ©s qui tant te ame. E per mi te serĂ  feta molta honor e serĂ s molt prosperat, car, per la molta virtut e gentilea que sempre he coneguda en tu, me aconort, per posseir a tu, de totes les altres coses.

Lavors YpĂČlit li volguĂ© besar los peus e les mans e la emperadriu no u comportĂ , sinĂł que l’abraçà e besĂ  stretament, e passaren aquella delitosa nit molt poch recordants de aquells que jahien en los cadafals sperant que·ls fos feta la honrada sepultura.

De matĂ­, ans que Febo haguĂ©s tramesos los seus luminosos raigs sobre la terra, se levĂ  lo solĂ­cit cavaller. Ple de novell goig, YpĂČlit, que aquella nit havia molt bĂ© festejada la dama, ordenĂ  totes les coses qui eren necessĂ ries per a la imperial sepultura. E lo dia que era stat assignat, tots los barons e cavallers qui eren stats convidats, foren en la ciutat de Contestinoble.

Lo primer dia feren la sepultura de l’emperador, ab la mĂ©s bella luminĂ ria que jamĂ©s fos feta a prĂ­ncep del mĂłn, hon foren, per magnificar la festa, molts reys, duchs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria, e tot lo poble de la ciutat, fahent molt grans lamentacions de lur bon senyor. E lo clero e preveres, qui feĂżen l’ofici divinal, cantaven ab veus tan adolorides que no fĂłra persona en lo mĂłn qui en lĂ grimes no abundĂ s. E ab aquella tan gran solemnitat fon feta aquell dia la sepultura de l’emperador. Lo segon dia fon feta per la princessa, per aquell orde mateix. E lo terç dia, per Tirant. E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren que, en tot aquell any, no·n tingueren desig.

E fetes totes les obsùquies, posaren lo cors de l’emperador en una molt rica e bella tomba de jaspis, tota niellada d’or e d’atzur e lavorada de les armes imperials ab molt subtil artifici obrades, la qual l’emperador havia feta fer gran temps havia. E Tirant e la princessa foren posats dins una caxa de fusta, per ço com los tenien de portar en Bretanya.

E dat compliment a tot lo dessĂșs dit, lo rey de SicĂ­lia e lo rey de Feç, e lo duch de MacedĂČnia, anaren al rey Scariano e recitaren-li tot lo consell que havien tengut tots los parents de Tirant, e com havien deliberat de levar emperador a YpĂČlit. Dix lo rey Scariano:

–Gran plaer tinch de la bona deliberaciĂł que haveu feta, car yo conech que YpĂČlit Ă©s bon cavaller e virtuĂłs e Ă©s merexedor de Ă©sser emperador.

Aprés lo pregaren volgués anar ab ells a fer la embaxada a la emperadriu, e ell fon molt content.

Partiren tres reys, e lo duch de MacedĂČnia ab ells, e fon la mĂ©s noble embaxada que jamĂ©s fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de la emperadriu, hon foren rebuts per la emperadriu ab grandĂ­ssima honor e, pressos al rey Scariano e al rey de SicĂ­lia per les mans, assigueren-se en l’emperial strado, la emperadriu enmig dels dos reys. E perquĂš tenien concertat que lo rey Scariano splicĂ s la embaxada, ab sforç de animoses paraules fĂ©u tal principi.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior