💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant481.gmi captured on 2024-02-05 at 11:07:36. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCCCLXXX

COM LOS PARENTS DE TIRANT SE AJUSTAREN E TINGUEREN CONSELL QUAL D’ELLS FARIEN EMPERADOR

En aquest spay de temps que la gent se ajustava, Ypòlit féu ajustar en una cambra lo rey de Sicília e lo rey de Feç, e lo duch de Macedònia e lo marqués de Liçana, e lo vezcomte de Branches e alguns altres del seu parentat, a consell. E dix-los les paraules següents:

–Senyors e germans meus, no ignoren les senyories vostres lo gran dan que·ns és vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest s’esperava ésser emperador e haguera exalçats e ben heretats a tots los del nostre parentat, per què ara som fora de aquesta sperança. E per ço, és de necessitat que, ab temps, prengam consell què és de fer, car poden pensar les senyories vostres que tot l’imperi resta en poder e senyoria de la emperadriu. Si bé la sua edat és avançada, algun gran senyor se casarà ab ella de bona voluntat, e u tendrà a gràcia per ésser emperador. E aprés mort d’ella restarà senyor, e per ventura tractarà mal los strangers, qui som nosaltres ací heretats. Per què yo só de parer que seria bo que féssem hu de nosaltres emperador e que tots li ajudàssem, e aquest tal heretaria molt bé a tots los altres. Per què us suplich que cascú hi diga son parer.

E donĂ  fi a son parlar.

Aprés parlà lo rey de Sicília e dix que ell tenia per bona cosa que la hu d’ells fos elet per emperador, que elegissen ells qual hi seria més dispost.

Parlà lo rey de Feç, perquè era lo major del parentat, e dix semblants paraules:

–Senyors e germans meus, yo tinch per bon consell que hu del nostre parentat sia elet emperador. Emperò, segons mon parer, havem a seguir l’orde del testament de Tirant; aprés lo de la princessa. E sobre aquests testaments veurem qual de tots hi serà més suficient.

E tots tingueren per bo lo que lo rey de Feç havia dit. E trameteren per lo secretari de Tirant e per lo de l’emperador e feren-se legir los testaments. Com foren lests, feren exir los secretaris defora la cambra. E parlà lo duch de Macedònia en la següent forma:

–Senyors e germans meus, segons veig la nostra elecció és molt clara, que no sofir disputa, car yo veig que lo nostre bon parent e senyor lexà hereu seu, en tots los drets que ha guanyats en l’Imperi Grech e tots los que per l’emperador li són stats atorgats de la successió de l’imperi, a Ypòlit, que ací és present. E més avant veig que la princessa lexa hereva sa mare de tot l’imperi. Per què, yo no veig que més s’i puga fer, que atesa la amistat antiga que tots sabem que Ypòlit té ab la emperadriu, que la prenga per muller e alçar-lo hem emperador. E farem justícia, e aquest, per sa bondat e virtut, nos conservarà cascú en son heretatge, car és de la nostra sanch.

Aprés parlà lo marqués de Liçana, almirall, e dix:

–Senyors, yo tinch per bo lo consell del duch de Macedònia e loe aquell, perquè tots tenim mullers e, d’altra part, per la lexa de Tirant.

E tots los altres ho loaren e foren d’un acort que Ypòlit fos elet emperador e marit de la emperadriu.

Com Ypòlit véu la molta gentilesa de sos parents, féu-los infinides gràcies de la molta amor que en ells tenia coneguda, e que votava a Déu e a nostra Senyora, mare sua, que, si Déu li feÿa gràcia que ell fos emperador, que ell los remuneraria en tal guisa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que, aprés fetes les obsèquies als defunts, que·l levassen emperador e farien matrimoni d’ell ab la emperadriu.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior