💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant481.gmi captured on 2024-02-05 at 11:07:36. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
En aquest spay de temps que la gent se ajustava, Ypòlit fĂ©u ajustar en una cambra lo rey de SicĂlia e lo rey de Feç, e lo duch de Macedònia e lo marquĂ©s de Liçana, e lo vezcomte de Branches e alguns altres del seu parentat, a consell. E dix-los les paraules segĂĽents:
–Senyors e germans meus, no ignoren les senyories vostres lo gran dan que·ns és vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest s’esperava ésser emperador e haguera exalçats e ben heretats a tots los del nostre parentat, per què ara som fora de aquesta sperança. E per ço, és de necessitat que, ab temps, prengam consell què és de fer, car poden pensar les senyories vostres que tot l’imperi resta en poder e senyoria de la emperadriu. Si bé la sua edat és avançada, algun gran senyor se casarà ab ella de bona voluntat, e u tendrà a grà cia per ésser emperador. E aprés mort d’ella restarà senyor, e per ventura tractarà mal los strangers, qui som nosaltres acà heretats. Per què yo só de parer que seria bo que féssem hu de nosaltres emperador e que tots li ajudà ssem, e aquest tal heretaria molt bé a tots los altres. Per què us suplich que cascú hi diga son parer.
E donĂ fi a son parlar.
AprĂ©s parlĂ lo rey de SicĂlia e dix que ell tenia per bona cosa que la hu d’ells fos elet per emperador, que elegissen ells qual hi seria mĂ©s dispost.
Parlà lo rey de Feç, perquè era lo major del parentat, e dix semblants paraules:
–Senyors e germans meus, yo tinch per bon consell que hu del nostre parentat sia elet emperador. Emperò, segons mon parer, havem a seguir l’orde del testament de Tirant; aprés lo de la princessa. E sobre aquests testaments veurem qual de tots hi serà més suficient.
E tots tingueren per bo lo que lo rey de Feç havia dit. E trameteren per lo secretari de Tirant e per lo de l’emperador e feren-se legir los testaments. Com foren lests, feren exir los secretaris defora la cambra. E parlà lo duch de Macedònia en la següent forma:
–Senyors e germans meus, segons veig la nostra elecciĂł Ă©s molt clara, que no sofir disputa, car yo veig que lo nostre bon parent e senyor lexĂ hereu seu, en tots los drets que ha guanyats en l’Imperi Grech e tots los que per l’emperador li sĂłn stats atorgats de la successiĂł de l’imperi, a Ypòlit, que acĂ Ă©s present. E mĂ©s avant veig que la princessa lexa hereva sa mare de tot l’imperi. Per què, yo no veig que mĂ©s s’i puga fer, que atesa la amistat antiga que tots sabem que Ypòlit tĂ© ab la emperadriu, que la prenga per muller e alçar-lo hem emperador. E farem justĂcia, e aquest, per sa bondat e virtut, nos conservarĂ cascĂş en son heretatge, car Ă©s de la nostra sanch.
Aprés parlà lo marqués de Liçana, almirall, e dix:
–Senyors, yo tinch per bo lo consell del duch de Macedònia e loe aquell, perquè tots tenim mullers e, d’altra part, per la lexa de Tirant.
E tots los altres ho loaren e foren d’un acort que Ypòlit fos elet emperador e marit de la emperadriu.
Com Ypòlit véu la molta gentilesa de sos parents, féu-los infinides grà cies de la molta amor que en ells tenia coneguda, e que votava a Déu e a nostra Senyora, mare sua, que, si Déu li feÿa grà cia que ell fos emperador, que ell los remuneraria en tal guisa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que, aprés fetes les obsèquies als defunts, que·l levassen emperador e farien matrimoni d’ell ab la emperadriu.