💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant479.gmi captured on 2024-02-05 at 11:07:25. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, Senyor meu, Jesucrist, qui volguist pendre mort e passió en l’arbre de la vera Creu, per rembre natura humana e a mi, peccadora! Te suplich que·m vulles obrir los teus tresors donant-me una gota de les tues dolors, la qual me faça plànyer en general totes les injúries que yo, peccadora, contra tu he comeses en aquest present món. E suplich-te, Senyor, que·m vulles donar dolor e compassió en lo meu cor, la qual me faça plànyer les afliccions e penes, les quals per mi, peccadora, volguist passar e sostenir. E fas-te infinides gràcies com me fas morir en àbit e ley crestiana. E·m penit de bon cor e de bona voluntat de tots los peccats e defalliments que he fets contra lo meu creador e Senyor, e contra mon proïsme. E atorch e confés que jamés no he vixcut ni despés lo meu temps axí com deguera, e tinch voluntat d’esmenar e de mudar en bé la mia vida, si Déu me donàs spay que vixqués.
»E crech que negú no pot ésser salvat sinó per los mèrits de la sacratíssima mort e passió de Jesucrist. E crech que, per mi a salvar e per rembre tot l’umanal linatge del poder del diable, és mort lo Fill de Déu, penjant en la creu; e fas-li laors e gràcies dels grans beneficis que d’ell he rebuts en tota la mia vida.
»¡Senyor meu! La mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e los meus peccats, e entre tu e lo teu juhí. E·n altra manera no vull entrar en juhí ab tu. ¡Senyor meu! La mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e la tua ira. Pare meu e senyor En les tues mans precioses coman lo meu sperit, car tu has remuda a mi, qui est Senyor de pietat e ple de molta misericòrdia. Senyor meu gloriós Tu has trencats e solts los meus ligams, emperamor de açò, a tu sacrificaré òstia de laor, e lo teu sant nom invocaré: aquell, de tot mon cor reclam e la sua ajuda deman.
»E vaig-me’n en nom del Pare, qui m’à creada a ymatge e semblança sua; e en nom de Jesucrist, Fill de Déu viu, qui per mi a rembre del poder del diable ha sofert cruel mort e passió; e en nom del sanct Sperit, qui en mi és scampat; e en nom dels sancts àngels e arcàngels, trons e dominacions, principats e potestats; e en nom dels sants patriarques e prophetes, apòstols, màrtirs e confessors, monges, vèrgens e viudes e continents, e de tots los sants e santes de paradís. Hui sia lo meu loch en repòs e en pau, e la mia habitació sia huy alt en la ciutat gloriosa de paradís.
»¡O, Déu misericordiós, clement e piadós, que, segons la multitut de les tues misericòrdies, deleys los peccats dels penidents e leves per vènia e perdó les culpes dels crims passats! Atén e guarda benignament sobre mi, peccadora serventa tua, e açò per mèrits e pregàries de tots los sants benaventurats. Senyor, hoges a mi, peccadora, qui, ab confessió èntrega e ab tot mon cor, demane a tu remissió de tots mos peccats. Renovella en mi, Pare molt poderós, tot ço que en mi per frevoltat de la carn és stat corromput e desijat, e tot ço que per engan del diable és stat vençut e sobrat. Ajuny-me, Senyor, a unitat de la tua santa Sglésia cathòlica e sia remuda de la tua santa redempció. Hages mercé, Senyor, dels gemechs de mi, serventa tua, qui no he haguda confiança en altra cosa sinó en la tua pietat e misericòrdia.
»Deliura, Senyor, la mia ànima. Axí com delliurist Noé del diluvi de les aygües, axí deliura, Senyor, la mia ànima. Axí com delliurist Elies e Enoch de la mort comuna del món, axí vulles deliurar la mia ànima de tots los perills de infern e de tots los laços, penes e turments de aquell e de lurs malvats habitadors. Deliura, Senyor, la mia ànima, axí com deliurist Ysach del sacrifici e del coltell que Abram, son pare, tenia en les mans; e Lot, de la destrucció de Sodoma e de Gomorra; e Moysés de la mà de Pharaó, rey de Egipte. Deliura, Senyor, la mia ànima, axí com deliurist Daniel del lach dels leons, e los tres infants Sidrach, Misach, Abdenagó, del foch de la fornal; e a Judich de la mà de Olofernes; e Abram del foch dels caldeus; e Job de les sues passions; e Susanna del fals crim; e David, rey, de la mà de Saül e de Golies, gigant; e sent Pere e sent Pau, apòstols, del carçre e dels ligams en què eren posats; e senta Tecla dels cruels turments. Axí·t plàcia, Senyor, deliurar la mia ànima de tot perill infernal e ab tu la faces alegrar, alt en los goigs perpetuals de paradís, en los quals se deliten les ànimes santes ara e per tostemps.
»E coman-te, gloriós Senyor, la mia ànima e prech-te que no vulles menysprear-la, car per la salvació sua devallist del cel en la terra. E regoneix, Senyor, la tua creatura no per déus stranys creada, mas per tu sols, Déu viu e verdader, car no y ha altre Déu sinó tu ni no y ha Déu qui puxa fer les tues obres. Alegra, gloriós Senyor, la mia ànima de la tua preciosa presència; e plàcia’t que no·t recorden les mies iniquitats antigues ni les follies, les quals ha comogudes la furor e fervor del seu mal desig. Car jatsia, Senyor, que haja fallit e peccat, emperò lo Pare e lo Fill e·l sant Sperit he fermament confessat, e he tenguda ferma crehença que tu est. E he adorat, loat e glorificat a tu, qui est Déu totpoderós e qui has fetes totes coses ab la tua sola paraula.
»Molt humilment te prech, Senyor meu, que no·t recorden los peccats de la mia joventut ne les mies ignoràncies, mas sies recordant de mi, peccadora, segons ha tua gran misericòrdia, e en la glòria de la tua santa claredat sien-me uberts los cels. A tu, Senyor meu gloriós, qui est Déu gran e poderós, coman la mia ànima per tal que, morta al món, vixca ab tu, e dels peccats que he fets per frevoltat de la conversació humanal, tu, Senyor meu, me deneja ab la tua pietat e misericòrdia. E coman, Senyor, en les tues sagrades mans, lo meu sperit, per ço que lo príncep de tenebres no·m puxa noure, mas tu, Senyor meu misericordiós, lo’n defén e en ta guarda lo pren.
»E reb, Senyor, la mia ànima, qui torna a tu, e vist-la de vestidura celestial e abeura-la de la font de la vida eternal, per tal que entre los alegrants se alegre, e entre los sabents sàpia, e entre los sants màrtirs corona reba, e entre los patriarques e prophetes se alegre, e entre los sants apòstols Jesucrist seguir puxa, e entre los sants àngels la claredat tua veja, e entre los edificis de paradís goig perpetual possehesca, e entre los cherobins e seraphins la magestat tua contemple. E reb, Senyor, l’ànima de la tua serventa, la qual del carçre de aquest món te plau apellar, e deliura’m dels laços e de les penes infernals. Senta, Senyor, la benaventurança del repòs del cel e de la lum eternal, e merite de haver, ab los teus sants elets, vida e glòria perdurable.
»¡O, Déu, complit de tota amor e bonea, al qual solament se pertany de perdonar, medecina de vida! Aprés la mort atorga’m, Senyor, que la mia ànima, lunyada e despullada dels vicis terrenals, sia col·locada entre la companyia per tu remuda. E coman-me a Déu, qui m’à creada.
E dient aquestes e semblants paraules, la princessa reté l’esperit al seu Creador. E fon vista gran claredat d’àngels en la sua fi, qui se’n portaren la sua ànima ab la de Tirant, qui aquí era present en la sua fi, qui la sperava.