💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant478.gmi captured on 2024-02-05 at 11:07:18. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables e degĂş qui sia en carn posat a la mort scapar no puixa, ans li Ă©s certa cosa lo morir, e les persones sĂ vies deuen dispensar e proveir en l’esdevenidor, perquè complit lo temps del peregrinar de aquest miserable mĂłn, tornant al seu Creador, ab molta alegria puixa dar bon compte de la sua Ă nima. E per amor de açò, yo, Carmesina, filla del serenĂssim emperador de Contestinoble e princessa de l’Imperi Grech, detenguda en malaltia de la qual desige e sĂł certa de morir, emperò en mon bon seny, ferma, èntegra e manifesta paraula, en presència de la magestat del senyor emperador, pare meu, e de la serenĂssima emperadriu, mare e senyora mia, e ab lur lĂbera voluntat, en nom del meu senyor DĂ©u Jhesucrist, fas e orden lo present meu testament e derrera voluntat mia.
»En lo qual pos marmessors meus e del meu present testament executadors lo egregi Diafebus, duch de Macedònia, e la egrègia Stefania, muller sua, als quals suplich carament tinguen la mia Ă nima per recomanada.
»E suplich als damunt dits marmessors e·ls man, a cĂ rrech de lur Ă nima, que facen posar lo meu cors ab lo de Tirant, ensemps en aquell loch hon Tirant ha manat que sia posat lo seu, car, puix en vida no havem pogut star ensemps, almenys que los cossos en la mort sien units fins a la fi del mĂłn.
»E mĂ©s, vull e man que lo comdat meu sia venut e totes les mies robes e joyes, e los preus que n’exiran sien repartits en casaments a totes les mies donzelles, segons l’estat e condiciĂł de cascuna, a coneguda de mos marmessors. E que per l’à nima mia distribuesquen de mos bĂ©ns lo que ells conexeran que sia vist fahedor. Tots los altres bĂ©ns e drets meus, los quals tinch en l’Imperi Grech, fas e instituesch hereua mia universal la preclarĂssima emperadriu, mare e senyora mia, que aquella en loch meu sia posada e succeesca en tot l’imperi com la mia persona, a fer de aquell e de tots los drets meus a ses pròpies voluntats.
Com la princessa hagué ordenat de sos béns e de la sua à nima, pres comiat de l’emperador, pare seu, besant-li les mans e la boca moltes vegades, e per semblant a la emperadriu, sa mare, demanant-los ab molta humilitat perdó e la lur benedicció.
–¡O, trista, mĂsera de mi! —dix la princessa—. Yo veig l’emperador mĂ©s mort que viu per ocasiĂł mia. De una part me tira la mort de Tirant, e de l’altra lo meu pare: cascuna part me venç.
E lo miserable de pare, trist e ple de amargues lĂ gremes, com vĂ©u star sa filla en passament —que ab gran pena podia parlar— e li haguĂ© hoĂŻt dir tantes adolorides paraules, e vĂ©u lo gran plor que era en la cambra e per tot lo palau, ab gran turbaciĂł e fora de seny, quasi mig mort, se volguĂ© levar del lit per anar-se’n. E cayguĂ© en terra, car fallĂ-li l’esperit, e axĂ smortit lo prengueren en braços, passaren-lo en una altra cambra e posaren-lo sobre hun lit, e aquĂ finĂ sos darrers dies, ans que sa filla la princessa.
Los crits foren molt grans per la mort de l’emperador, que fon forçat que vinguĂ©s a notĂcia de la emperadriu e de la princessa. La emperadriu cuytĂ tant com poguĂ© e ja fon passat l’emperador d’esta vida.
Pensau la miserable senyora quina devia star, veure morts marit, filla e gendre Negú no·m demane de semblant dolor com en aquell palau era. ¡E tanta tribulació venir en hun dia!
Dix la princessa:
–Ajudau-me a seure en lo lit e hoireu les mies paraules. BĂ© sabeu tots generalment com, per mort de l’emperador, pare meu, yo sĂł succehidora en l’Imperi Grech. E per ço, los meus cavallers, yo us man, sots pena de la feeltat que Ă©reu tenguts a la magestat del senyor emperador, e ara a mi, que·m porteu lo cors de mon pare e lo de Tirant acĂ.
E axà ho hagueren a fer forçadament. E féu-se posar l’emperador a la part dreta e Tirant a la sinestra, e ella stava enmig e sovint besava a son pare e molt més a Tirant. E pres-se a dir:
–¡Ay, trista desaventurada, que la amor strema que he portat a Tirant s’és convertida en cruel dolor! ¡O, à nima de Tirant! Suplich-te que sies present en la nostra festa imperial, e yo dexar-m’é morir per la tua amor, e seré lunyada de la gran angústia e dolor en què só posada. E crit ab veu dèbil e miserable: ¡O, tu, mort cruel e malvada, pren les tues armes contra mi, puix prop de mi tinch lo qui solia ésser meu, Tirant, e axà cauré morta com desige! E per los mals tan grans que·m tenen afligida, só fora de mon seny e ja haguera dada fi a ma dolor, sinó que d’una part me tira amor e d’altra temor.
»Mirau, cavallers, los qui de amor sentiu: preneu spill de mi, si sĂł benaventurada Tinch a la una part hun emperador, e a l’altra lo millor cavaller del mĂłn. Mirau si me’n dech anar aconsolada en l’altre mĂłn que tan bona companyia tinga Però bĂ© poran dir aprĂ©s la mia dolorosa mort que he vixcut en lo mĂłn com a ignocenta, per no voler sentir los delits de aquell. Ara vinga la mort tota hora que li plĂ cia, car yo sĂł presta de rebre-la ab bona paciència.
»Emperò tu, Senyor, qui est DĂ©u de natura e pots obrar sobre natura, volria que, mijançant la tua misericòrdia, fesses en Tirant lo miracle gran que fist a LĂ zer. Mostra acĂ lo teu gran e infinit poder e yo serĂ© guarida de continent, si aquest ateny salut e vida. E si no vols perdonar a aquest, no perdones a mi la mort, car viure sens ell no desige, e per a sempre serĂ en recordaciĂł com sĂł morta per amor de Tirant, e negĂş de açò no·m pot en res inculpar. ¡O, senyor meu, Jhesucrist! Yo ret les armes, que la mia Ă nima no·m vol fer mĂ©s companyia, car en les cames y en los peus no tinch sentiment negĂş. E per ço, acostau-vos a mi, les mies leals germanes e companyones, e besau-me totes de una en una, e sentireu part de la mia misèria.
E axà fon fet. E la primera començà la reyna de Ethiòpia, e aprés la reyna de Feç, aprés la duquessa de Macedònia. E aprés, totes les altres dones e donzelles sues e de sa mare li besaren la mà e la boca e prengueren dolorós comiat de la princessa, ab gran multitut de là grimes que y foren scampades.
E fet açò, ab gran humilitat los demanà perdó, en general, e dix, plorant e ab dolorosos suspirs:
–Vull anar a cerquar mon goig e mon repòs: aquell qui havia d’ésser mon senyor e ma vida. E si ell haguĂ©s vixcut, cent donzelles de vosaltres havien d’ésser nĂłvies ab mi ensemps aquell dia que Tirant e yo tenĂem a celebrar les festes nupcials, e dar a cascuna tants de mos bĂ©ns fins que fĂłsseu ben contentes. Però, puix la fortuna ha ordenat e vol que axĂ sia, Âżde qui·m clamarĂ©? ÂżDe amor o de fortuna, o de la mia poca sperança que tinch? E per ço yo no crech que lo meu cors jamĂ©s Ă©s stat batejat en aygua de benedicciĂł sinĂł de dolor, per ço com yo sĂł stada aquella dasaventurada de la casa imperial qui no haguĂ compassiĂł de mi mateixa de la dolor que sostenir havia. Per què, fortuna desigual, no·m tingues tant a noves. Fes-me sentir los bĂ©ns e la glòria de l’altre mĂłn, car yo veig l’à nima de Tirant molt resplandent qui·m spera.
E féu-se donar la creu, e mirant e contemplant en aquella, dix les següents paraules ab molta devoció.