💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant468.gmi captured on 2024-02-05 at 11:06:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
No consent, entre tants altres treballs, de aquest sia delliure que puga la cansada mà retraure de pintar en blanch paper la humana desconexença de fortuna, ab tot que·l recort dels gloriosos actes de Tirant nova dolor me presenten, com premi no han pogut atényer. Mas, perquè sia exemple manifest als sdevenidors, que no confien en la fortuna per haver grans delits e prosperitats, e per aconseguir aquells perdre lo cors e l’à nima, los quals per folla e desordenada ambició caminen ab allenegants e perillosos passos, d’on se porà seguir que los vans pomposos hòmens, qui de continu lur stimada fama molt cerquen, despendran en va lo inútil temps de lur miserable vida.
Com, donchs, lo cèsar, havent conquistat e recobrat tot l’imperi, e subjugades moltes altres provĂncies circumveĂŻnes, e se’n tornĂ s ab molt gran triĂĽmpho e victòria a la ciutat de Contestinoble ab lo magnĂ nim rey Scariano en sa companyia, e ab lo rey de SicĂlia e lo rey de Feç, e molts altres reys, duchs, comtes e marquesos, e innumerable cavalleria, qui venien ab ell per Ă©sser en les grandĂssimes festes que·s devien fer per la sua venguda e per amor del rey Scariano e, mĂ©s, per la celebraciĂł de les bodes de Tirant, negĂş no·l volguĂ© lexar. L’emperador, avisat de la sua venguda, li feĂża aparellar molt grandĂssima festa, e fĂ©u rompre vint passes del mur de la ciutat perquè poguĂ©s lo virtuĂłs prĂncep entrar ab lo carro triĂĽmphal.
E com Tirant fos a una jornada prop de Contestinoble, en una ciutat qui·s nomenava Andrinòpol, aturàs aquà per ço com l’emperador li havia tramés a dir que no entràs fins a tant que ell lo y trametés a dir.
E stant lo virtuĂłs cèsar en aquella ciutat ab molt gran delit, e cercant deports e plaers, e passejant-se ab lo rey Scariano e ab lo rey de SicĂlia per la vora de hun riu qui passava per lo hun costat dels murs de la ciutat, pres-lo, passejant, tan gran mal de costat e tan poderĂłs que en braços lo hagueren a pendre e portar dins la ciutat.
Com Tirant fon en lo lit, vengueren los sis metges que ell portava, dels singulars del mĂłn, e quatre del rey Scariano. E feren-li moltes medecines e no li podien dar remey negĂş en la dolor.
Lavors, Tirant se tinguĂ© per mort e demanĂ confessiĂł. Feren-li venir prestament lo confessor que ell portava ab si, qui era un bon religiĂłs de l’orde de sent Francesch, mestre en la sacra theologia, home de grandĂssima sciència. Com lo confessor fon vengut, Tirant confessĂ bĂ© e diligentment tots sos peccats ab molta contriciĂł, car la strema dolor que passava era en tanta quantitat que ell se tenia per mort, vehent que, per molt que los metges li fessen, la dolor contĂnuament aumentava.
E stant lo cèsar en la confessió, lo rey de Feç tramés hun correu molt cuytat a l’emperador, significant a sa magestat com lo cèsar stava molt mal, que los seus metges no li podien dar remey algú, per què·l suplicava fos de sa mercé que y trametés molt cuytadament los seus, que en dubte stava que y fossen a temps.
AprĂ©s lo cèsar haver confessat, fĂ©u-se portar lo preciĂłs cors de Jhesucrist, lo qual mirant ab gran devociĂł e lĂ gremes, dix moltes oracions, entre les quals, ab grandĂssima devociĂł, dix les segĂĽents paraules.