💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant467.gmi captured on 2024-02-05 at 11:06:11. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCCCLXVI

COM L’ALMIRALL, AB TRIÜMPHO DE GRAN VICTÒRIA, TORNÀ EN CONTESTINOBLE E L’EMPERADOR, PER PREMIAR-LO, LI SPOSÀ LA FILLA DEL DUCH DE PERA, NOMENADA ELISEA

Complides les honoroses conquestes per lo virtuós almirall de les illes qui solien ésser de la corona de l’imperi, e subjugades aquelles, qui per força, qui per grat, ab gran triümpho se’n tornà ab tot l’estol en la ciutat de Contestinoble. E entrant per lo port, lançaren moltes bombardes, e ab multiplicades veus, saludaren la insigne ciutat. Los pobles corrien a la muralla per veure l’estol entrar, fahent molt grans alegries. L’almirall ixqué en terra acompanyat de molts cavallers e gentilshòmens molt ben abillats e anaren a fer reverència a la magestat de l’emperador, lo qual los rebé ab cara molt afable e ab gran humanitat, e tots li besaren lo peu y la mà.

E l’emperador féu gràcia a l’almirall, marqués de Liçana, que fos governador de totes les illes qui eren subjectes e en domini de l’imperi e almirall major seu, a ell y a tots los succeïdors seus, e li consignava sobre totes les illes cent mília ducats de renda cascun any. E donà-li per muller una singular donzella, criada de la emperadriu, nomenada la bella Elisea, filla del duch de Pera, que no·n tenia més de aquesta. Lo pare era viudo, que havia treballat gran temps que la princessa fos sa muller, e per la venguda de Tirant ell la perdé.

Lo virtuós almirall féu infinides gràcies a la magestat de l’emperador de les gràcies que li havia atorgades, e besà-li lo peu e la mà altra volta. E fon més content de posseir la bella dama que los cent mília ducats de renda. La magestat imperial los féu de continent sposar e foren renovellades les grans dances e festes, car no havia molts dies que vengut era lo egregi duch de Macedònia e lo duch de Pera, pare de la donzella, e lo marqués de Sent Jordi, qui li era oncle, e lo prior de Sent Johan de Jerusalem e molts altres nobles y cavallers qui eren exits de catiu.

E la excelsa princessa s’esforçà, per amor de les dues reynes, ésser contínuament en les dances e festes per aquelles magnificar. E la magestat de l’emperador, per voler premiar a molts nobles e cavallers de aquells qui eren exits de presó, los col·locà en honrats matrimonis ab donzelles de gran stima, totes criades de la emperadriu e de la princessa, e donà’ls a cascú grans heretats ab què podien honradament viure.

E fetes les sposalles de tots, porrogaren les bodes per haver major honor lo dia que lo príncep Tirant pendria benedicció ab la princessa. E fortuna no u permés que a hun cors mortal donàs tant delit e glòria en aquest món, com a natura humana no fon creada per Déu per haver beatitut ni glòria en aquest món, mas per fruir la glòria de paradís. E en açò negú no pensa, car los hòmens virtuosos fan cascun dia actes insignes e dignes de inmortal recordació, axí com féu aquest magnànim e virtuós príncep e strenu cavaller Tirant lo Blanch, qui per sa grandíssima cavalleria e alt enginy conquistà tants regnes e reduhí infinits pobles en la Barberia e en la Grècia a la santa fe cathòlica. E no pogué veure la fi del que tant havia desijat e treballat.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior