💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant467.gmi captured on 2024-02-05 at 11:06:11. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Complides les honoroses conquestes per lo virtuós almirall de les illes qui solien ésser de la corona de l’imperi, e subjugades aquelles, qui per força, qui per grat, ab gran triümpho se’n tornà ab tot l’estol en la ciutat de Contestinoble. E entrant per lo port, lançaren moltes bombardes, e ab multiplicades veus, saludaren la insigne ciutat. Los pobles corrien a la muralla per veure l’estol entrar, fahent molt grans alegries. L’almirall ixqué en terra acompanyat de molts cavallers e gentilshòmens molt ben abillats e anaren a fer reverència a la magestat de l’emperador, lo qual los rebé ab cara molt afable e ab gran humanitat, e tots li besaren lo peu y la mà .
E l’emperador fĂ©u grĂ cia a l’almirall, marquĂ©s de Liçana, que fos governador de totes les illes qui eren subjectes e en domini de l’imperi e almirall major seu, a ell y a tots los succeĂŻdors seus, e li consignava sobre totes les illes cent mĂlia ducats de renda cascun any. E donĂ -li per muller una singular donzella, criada de la emperadriu, nomenada la bella Elisea, filla del duch de Pera, que no·n tenia mĂ©s de aquesta. Lo pare era viudo, que havia treballat gran temps que la princessa fos sa muller, e per la venguda de Tirant ell la perdĂ©.
Lo virtuĂłs almirall fĂ©u infinides grĂ cies a la magestat de l’emperador de les grĂ cies que li havia atorgades, e besĂ -li lo peu e la mĂ altra volta. E fon mĂ©s content de posseir la bella dama que los cent mĂlia ducats de renda. La magestat imperial los fĂ©u de continent sposar e foren renovellades les grans dances e festes, car no havia molts dies que vengut era lo egregi duch de Macedònia e lo duch de Pera, pare de la donzella, e lo marquĂ©s de Sent Jordi, qui li era oncle, e lo prior de Sent Johan de Jerusalem e molts altres nobles y cavallers qui eren exits de catiu.
E la excelsa princessa s’esforçà , per amor de les dues reynes, Ă©sser contĂnuament en les dances e festes per aquelles magnificar. E la magestat de l’emperador, per voler premiar a molts nobles e cavallers de aquells qui eren exits de presĂł, los col·locĂ en honrats matrimonis ab donzelles de gran stima, totes criades de la emperadriu e de la princessa, e donà ’ls a cascĂş grans heretats ab què podien honradament viure.
E fetes les sposalles de tots, porrogaren les bodes per haver major honor lo dia que lo prĂncep Tirant pendria benedicciĂł ab la princessa. E fortuna no u permĂ©s que a hun cors mortal donĂ s tant delit e glòria en aquest mĂłn, com a natura humana no fon creada per DĂ©u per haver beatitut ni glòria en aquest mĂłn, mas per fruir la glòria de paradĂs. E en açò negĂş no pensa, car los hòmens virtuosos fan cascun dia actes insignes e dignes de inmortal recordaciĂł, axĂ com fĂ©u aquest magnĂ nim e virtuĂłs prĂncep e strenu cavaller Tirant lo Blanch, qui per sa grandĂssima cavalleria e alt enginy conquistĂ tants regnes e reduhĂ infinits pobles en la Barberia e en la Grècia a la santa fe cathòlica. E no poguĂ© veure la fi del que tant havia desijat e treballat.